En el segle XVIII els nuclis urbans de les grans ciutats espanyoles encara presentaven un aspecte clarament medieval. Algunes d’elles s’havien anat enriquint des del segle XV amb bells palaus i cases nobiliàries, però no s’havia aconseguit fer una ordenació municipal que permetera realitzar una delimitació precisa dels seus contorns i propietats. Ni tan sols els noms dels carrers estaven oficialment establerts i, a sovint, canviaven d’acord amb la moda o el gust popular de cada època. Per aquestes raons, per a la Administració del Regne d’Espanya resultava una tasca pràcticament impossible intentar establir un sistema recaptatori eficaç.
Fruit de les reformes il·lustrades, Carlos III va ordenar fer una planimetria precisa de Madrid l’any 1751, dividint la ciutat en Districtes i Barris, com a part d’una reforma integral que volia introduïr en un nou sistema tributari.
La informació recollida a l’esmentada planimetria va ser utilitzada uns anys desprès per l’Acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando, Antonio Espinosa de los Monteros, per realitzar un detallat plànol de la ciutat l’any 1769, conegut com a “Plano topográphico de la Villa y Corte de Madrid al Excmo. Sr. Conde de Aranda, Capitán General de los Exércitos y Presidente del Consejo”.
Basant-se en aquesta planimetria, Carlos III va ordenar també col·locar a totes les Illes de cases de Madrid un taulell ceràmic blanc amb lletres blaves en què s’assenyalava el número d’Illa que li corresponia, a fi d’acabar amb les imprecisions i ubicar cadascuna d’elles “como señalan sus Azulejos”.
A més, va ordenar també que s’hi assenyalaren amb uns taulells similars els números de Casa, identificació que afectava tots els edificis construïts, foren cases, esglésies o convents. Cada Illa de cases tindria la seua numeració pròpia i independent de Cases de la resta d’Illes de la ciutat.
En aquests taulells, com podem veure a continuació, apareixia el següent escrit fet en lletres capitals: “VISITA G(eneral) / MANZANA Nº ….” o “VISITA G(eneral) / CASA Nº ….”. Sobre la T de la paraula VISITA es va estipular que hauria d’aparèixer una creu.
Aquella divisió en Districtes i Barris feta a la Capital del Regne va ser regulada mitjançant Reial Cédula de 6 d’octubre de 1768. A continuació, Carles III va voler estendre aquesta nova regulació urbanística realitzada a Madrid a totes les ciutats espanyoles on hi hagueren Audiències o Chancilleries «por quanto nada importa más que la uniformidad de las ciudades capitales del Reyno con la Corte». Aquestes eren, a més de València, Barcelona, La Coruña, Oviedo, Zaragoza, Sevilla, Valladolid, Granada, Palma i també Cáceres, encara que aquesta ciutat no tenia Real Audiencia en aquells moments.
Per legislar aquesta nova ordenació urbanistica, va ser publicada una nova Reial Cédula el 13 d’agost de 1769, en què a més s’indicava el nombre de Districtes en què deuria dividir-se cada ciutat. València, juntament amb Valladolid, Granada, Zaragoza, Palma, La Coruña i Oviedo, quedava dividida en quatre, i Barcelona, Sevila i Oviedo en cinc. Anteriorment Madrid havia quedat dividida en vuit Districtes, i cadascun en vuit Barris.
Aquesta Reial Cèdula també dictava la necessitat de col·locar taulells de numeració, igual que s’havia legislat per a Madrid, a «todas las casas de las referidas Ciudades, inclusas Parroquias, Conventos, Iglesias y lugares píos se numerarán con azulejos, como también las casas de Ayuntamiento, y las de las Chancillerías y Audiencias, sin exceptuar alguna por privilegiada que sea; distinguiéndolas en manzanas, como se ha hecho en Madrid, y a costa de sus dueños». Sorprèn el fet que la legislació estipulara que el pagament seria a compte dels veïns. Així va quedar reflectit a les ordres de moltes d’aquestes ciutats.
Els alcaldes de Districte serien els encarregats de subdividir-los en Barris, i els responsables de què les Illes i les Cases quedaren numerades amb taulells, tal com estipulava la nova ordenança.
A València, segons explicava el cronista oficial de la ciutat Vicente Boix en la seua “Guia de forasteros en Valencia” publicada en 1849, la divisió de la ciutat en Cuartels es va aplicar d’immediat en 1769. Es van anomenar del Mar, del Mercat, de Sant Vicent i dels Serrans. Alhora, cadascun d’ells va quedar dividit en 8 Barris.
Doncs bé, aquella primera identificació d’Illes de cases i de Cases a València, legislada a la Reial Cédula de 1769, és encara visible a hores d’ara a València en diverses Illes i habitatges en què podem trobar encara els característics taulells blancs esmaltats amb paraules i números en color blau, indicant la “MANZANA“ o la “Casa”, seguida de la numeració corresponent.
A continuació podeu veure alguns exemples que podeu trobar passejant pel centre històric de la ciutat. Resulta curiós veure que la paraula MANZANA apareix sempre dividida en dos línies: MANZA- NA.
