LES EMPREMTES DELS PRIMERS COLONITZADORS ROMANS DE VALENTIA.

0
1766

En uns apunts que vaig publicar fa un temps, vaig parlar de l’aspecte que molt probablement tindria la zona en què els romans van fundar València fa 22 segles.

Amb tota seguretat, la posició actual de la ciutat pel que fa als tres principals accidents geogràfics que l’envolten, com ara el riu Túria, la línia de costa de la mar i el llac de l’Albufera, era prou diferent en aquella època de com la coneguem actualment.

Els primers habitants de València, els que podriem dir que van ser els seus veritables fundadors, van ser soldats romans llicenciats de les guerres lusitanes. Una volta que aquells legionaris van obtindre la seua llicenciatura de l’exèrcit, van ser conduïts a una illa fluvial d’aspecte probablement lacustre, inhòspita i humida, envoltada per un riu i per una xarxa de canals aquàtics. En aquella illa, Roma va ordenar al cònsol d’Hispania Marcus Junius Brutus que havia de construir una ciutat, ja que aquell indret era un lloc estratègic situat en la costa de llevant d’aquella Hispania romana.

Una ciutat a la que van anomenar Valentia Edetanorum: “Valentia” de “valor”, i “Edetanorum” de la regió íbera d’Edetània.

Aquella nova ciutat va ser dissenyada segons els cànons clàssics de les urbs romanes, amb una estructura urbanística reticular que comptava amb el seu fòrum, basílica, termes, horreum, cúria, temples per a les deidades i els carrers principals que eren el seu cardus i el decumanus, i tot allò protegit per unes muralles.

L’extensió inicial d’aquella primera Valentia de l’època republicana de Roma, anterior a Crist, la coneixem amb una certa exactitud arran de les troballes realitzades, algunes vegades casualment, i altres en diferents excavacions arqueològiques dirigides en el subsòl de la ciutat.

La pregunta que ara planteje és la següent: és possible determinar l’indret on aquells primers soldats romans que van arribar a València l’any 138 a.C (any de fundació de la ciutat), van alçar els primers campaments, és a dir, el veritable nucli fundacional de la Valentia romana?

La resposta sembla ser afirmativa.

Els primers habitatges que construirien aquells soldats serien, amb tota seguretat, cabanes i tendes de campanya, tenint en compte que havien arribat a un lloc deshabitat i que tenien necessitat d’establir-s’hi i organitzar-se.

Aquest procés lògic s’ha pogut seguir a València, on les cabanes i tendes dels primers temps de l’ocupació serien substituïdes un temps després per una mena de barracons allargats comunitaris, propis de campaments més estables. Posteriorment, començarien a construir-s’hi vivendes i edificis públics més sòlids. de pedra.

Campament romà, semblant al que s’establiria a València en els moments immediatament posteriors a la seua fundació.

Doncs bé, cal dir que els forats en terra típics de pals corresponents a aquest tipus de campaments s’hi han trobat en excavacions realitzades al carrer Historiador Chabàs, molt a prop del Palau dels Borja, actual seu de les Corts Valencianes.
Per això els arqueòlegs pensen que aquesta zona de la ciutat va acollir els primers pobladors romans que vingueren a fundar València.

Adjunte a continuació un dibuix que mostra un campament romà, semblant al que alçarien els primers pobladors de la ciutat. En aquest dibuix podem veure els pals alts que servirien per construir barracons més grans, i els forats a terra que eren necessaris per sustentar-los amb seguretat:

Establiment d’un campament romà

I en la fotografia de a continuació es poden apreciar alguns d’aquests forats de pals, trobats en les excavacions del carrer Historiador Chabàs. Tant en el dibuix anterior con en la següent fotografia els he assenyalat amb cercles de color roig:

Empremtes de pals dels campaments romans a València.
Subscriu

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here