Les empremtes d’una bomba de la Guerra Civil, al barri de Patraix.

1
3637

Entre gener de 1937 i març de 1939, València va patir més de 400 atacs per aire i mar per part de les tropes aliades del general Franco.

La majoria d’aquests atacs van ser realitzats per l’aviació italiana que tenia la seua base d’actuacions a l’illa de Mallorca. Les xifres de la destrucció i la mort que hi van causar encara són discutides. Les més acceptades parlen de més de 800 víctimes mortals (altres fonts redueixen aquesta xifra a poc més de 500), uns 3.000 ferits i més de 900 edificis destruïts.

El centre de la ciutat, sobretot la zona de l’Estació del Nord i les seua platja de vies, el Port i els poblats marítims, van ser les zones més castigades pels atacs, però els barris perifèrics tampoc no van escapar de la devastació i la mort. Entre ells va estar Patraix.

El barri, des de finals de segle XIX, va començar a rebre indústries de tota mena, però fonamentalment les relacionades amb la sederia, el moble i la fusta. Possiblement l’aviació franquista va pensar que algunes d’aquestes fàbriques podrien haver estat reconvertides per a fabricar armament per a la República, per la qual cosa van bombardejar el barri l’any 1939, quan la guerra estava ja pràcticament decidida en favor del bàndol franquista i propera a la seua fi.

Passats més de vuitanta anys, encara podem veure els efectes d’una d’aquelles bombes. Concretament l’espai buit que es va crear en ser destruïdes algunes cases del barri. Aquella bomba va caure molt a prop de la confluència dels carrers Pinet i l’Alcudia, lloc molt pròxim a l’església parroquial de la plaça de Patraix.

Vista aèria del centre històric del barri de Patraix. Enquadrat en groc, l’indret on va caure la bomba.
Fotografia dels carrers Pinet i l’Alcúdia del barri de Patraix. Assenyalat amb una fletxa groga, el solar que va deixar l’edifici destruït per la caiguda d’una bomba durant la Guerra Civil.
Sengles fotografies del solar tapiat i del xicotet jardi que ocupen a hores d’ara l’espai on va caure la bomba (fotografies pròpies).

En el moment que hi va caure, una xiqueta acabava de prendre la seua primera comunió. Era la filla d’una dona del barri, que tots coneixien com Rosario la rellotgera. La metralla de la bomba malauradament va alcançar-la i la va matar. La seua mare va decidir vestir-la per al seu soterrament amb el vestit de la comunió, el mateix que portava quan va ser morta per la bomba.

Actualment l’espai dels edificis que va destruir la bomba estan ocupats per un xicotet jardí públic i un solar arbrat tapiat. No s’hi ha tornat a edificar. Precisament sobre una de les seues tàpies un grafitti urbà sembla recordar-nos aquell tràgic esdeveniment.

El mural, pintat l’any 2017, ens mostra en diverses escenes una casa desmuntada i sense sostre, sobre la que estan caiguent figues (un dels arbres que ha crescut dins del tapiat), que possiblement l’autor ha volgut assimilar a la bomba caiguda del cel que la va destruír. Un any apareix marcat al frontó de la casa, 1937, possiblement un error, ja que l’atac es va produïr l’any 1939. Ací podeu veure-ho:

Mural que pareix voler parlar-nos de la desaparició d’una casa per la caiguda d’una bomba de la Guerra Civil (fotografies pròpies).

1 COMENTARI

  1. Es verdad que había fábricas de armamento ligero en Valencia concretamente entre ls calle jerudsken Julio Antonio y estrella essltsbs la maquinista Valenciana que fsbricsbs armamento ligero ya que después de la guerra quedó vacía si hubiera producido cualquier otra cosa suvsctuvidsd industrial no se hubiera paralizado

FER UN COMENTARI

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí