Les fotografies de l’alineament solar de hui a la “presó” del Micalet.

Quan el rei en Jaume I va entrar a la ciutat de València el 9 d’octubre de 1238, es diu que la primera cosa que va fer va ser anar a la Mesquita major de la ciutat per reconvertir-la en Catedral i restaurar la diòcesi de València, acompanyat per l’arquebisbe de Tarragona, Pere d’Albalat.

Jaume I va decidir posar el nou temple cristià sota l’advocació de l’Assumpció de la Mare de Déu. El mateix va fer amb totes les noves esglésies que anava instaurant a mesura que avançava en la seua conquesta de territoris als musulmans, en total fins a 39 parròquies.

Per aquest motiu el culte al misteri de l’Assumpció fos el més estès dins de la devoció mariana fins al segle XVI, en què va ser superat pel de la Immaculada Concepció.

Probablement per això, quan els constructors del Campanar Nou o torre del Miquelet van fer el segon cos de la torre, entre finals del segle XIV i principis del XV, van decidir obrir una finestra sagetera en una de les parets, l’orientació de la qual propiciaria l’entrada plena dels raigs del Sol cada 15 d’agost, precisament el dia de les Assumpció de la Mare de Déu.

Aquest fet ho vaig explicar ahir en un apunt publicat. Aquest matí he tingut l’ocasió de poder presenciar en directe aquest fenomen d’alineació solar, dins de la “presó” o antiga sala de refugi eclesiàstic de la Catedral, i d’elaborar un xicotet reportatge fotogràfic que vull mostrar-vos en aquest apunt.

La finestra per la qual ha penetrat la llum del Sol, és la que es troba tot just dalt de la Porta dels Ferros de la Catedral, la barroca. Ací podeu veure-la:

El fenomen, presenciat aquest matí també in situ per un equip d’À Punt, un reporter del diari Levante, per alguns campaners del Micalet i per diverses persones més, ha començat exactament a les 10,05 h. En aquest moment s’ha produït el primer contacte de la llum solar amb el sól de la sala. A continuació podeu veure algunes fotografies d’aquest instant:

A partir d’aquest moment, la llum del sol ha anat augmentant i formant un rectangle lluminós a terra d’una vuitanta centímetres de llargària que ha anat desplaçant-se lentament d’esquerra a dreta de l’estada, tal com podeu veure a les següents fotografies:

Finalment la llum solar, tal com havia aparegut, ha desaparegut, exactament a les 10,39 h.

Ací podeu veure algunes fotografies els instants finals dels raigs del Sol dins de “la presó”:

L’estada havia estat il·luminada pels raigs solars exactament 34 minuts.

Sense dubte, per a aquells refugiats per l’empara eclesiàstica que es trobaren amuntegats en aquesta llòbrega sala, en condicions que imaginem molt deficients, aquest dia deuria de representar una autèntica festa, per les condicions excepcionals de lluminositat que durant aquest interval de temps presentaria la sala, sempre sumida en una quasi completa i contínua foscor.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Perímetre=alçada: una curiositat geomètrica del Micalet.

La curiosa relació geomètrica del campanar més emblemàtic de València...

El campanar del Micalet. I perquè del Micalet?

La curiosa procedència del nom del Micalet...

El fotògraf Jean Laurent i el curiós calze gravat en un carreu de la porta romànica de la Catedral de València.

Un curiós calze gravat a la porta romànica de la Catedral de València, retratat en una antiga fotografia...

El pont del carrer de la Barxilla, inspirat en un projecte de Miquel Àngel.

La sorprenent inspiració del disseny pont del carrer de la Barxilla...

El desaparegut fanal 529 de la Catedral de València.

El record d'un antic fanal d'enllumenat per gas, en una cantonada de la Catedral de València...

Podem imaginar-nos una Catedral de València sense la seua porta del Apòstols?

Va estar a punt de succeïr en el segle XVIII. Podriem haver tingut una Catedral de València sense la porta dels Apòstols...