Les fotografies del raig de Sol que hui ha penetrat a la cripta del Monestir de Sant Miquel dels Reis.

Poques dones han alçat tantes passions en l’historia d’Espanya com Germana de Foix, filla del noble francès Joan de Foix i de Maria d’Orleans, germana de Luís XII de França.

 

Va estar casada en tres ocasions. La primera d’elles amb el Rei Ferran el Catòlic, recent enviudat d’Isabel la Catòlica. Tingué per amant a l’Emperador Carles I, dotze anys més jove que ella, qui va concertar el seu següent matrimoni amb un magnat alemany del seu seguici, Joan de Brandenburg. Mort aquest va contreure noves núpcies amb Ferran d’Aragó, Duc de Calàbria, fill primogènit i hereu de Federico I ex-rei de Nàpols.

Era tal la passió i la confiança que Carles I tenia per ella, que la va nomenar lloctinent i virreina de València, atorgant els mateixos càrrecs al seu marit Ferran.

El seu govern a València va ser autoritari i repressor. Va impulsar una persecució ferotge contra els agermanats després de la Guerra de les Germanies. Va ordenar l’ajusticiament de centenars d’ells en una forca d’estructura pètria que va ordenar construir per a tal efecte a la plaça del Mercat de València.

Però també aquest matrimoni va produir una revitalització de la cultura renaixentista a València, sobretot de la música. Tant Germana com Ferran d’Aragó tenien una gran cultura i van voler recolzar-la d’una manera decisiva durant el seu regnat.

La virreina va morir a Llíria el 1538, als 49 anys d’edat. Va deixar escrita la seua voluntat de què volia ser soterrada al costat del seu tercer espòs en un monestir de l’Orde dels Jerònims. Es tracta d’una Orde implantada exclusivament a Espanya i que era la favorita del seu antic amant, Carles I (l’Emperador també va voler anar a morir a un monestir dels Jerònims, el de Yuste). A l’espera de disposar d’un panteó en un temple jerònim, el vidu de Germana la va soterrar al convent de la Nostra Senyora de Jesús de València, actual església de Santa Maria de Jesús situada a la plaça de Jesús del barri de Patraix.

Com que no es trobava una solució i el vidu insistia en complir els desitjos de la seua muller, va traslladar el cos des de València fins a Valladolid, on hi havia un monestir jerònim, el de Sant Bartomeu. En aquell moment aquesta ciutat albergava La Cort de l’Emperador.

Però com que aquest trasllat li impedia visitar a sovint la seua tomba, va demanar als jerònims de Valladolid que s’establiren a València. Per convèncer-los, els va oferir construir-los un edifici impressionant, molt millor que el que els havia donat l’Emperador en aquesta ciutat.

Gràcies a la seua perseverança, l’any 1544 el duc va aconseguir convèncer al Papa Pau III perquè fera una cosa molt inusual: clausurar el monestir cistercenc de Sant Bernat de Rascanya, la qual cosa va implicar que l’edifici fora enderrocat i els seus monjos traslladats a altres monestirs. Els drets eclesiàstics del lloc es van traspassar a l’Orde dels Jerònims, com ell pretenia, amb el nou nom de Sant Miquel dels Reis.

Per erigir el nou edifici, el duc va portar a València a dos dels més importants arquitectes de l’època: Alonso de Covarrubias i Juan de Vidaña. La primera pedra de l’impressionant nou monestir es va posar en 1548, però el duc no va arribar a veure-ho, ja que moriria dos anys després.

Quan les obres del Monestir es trobaven ja prou avançades, el cadàver de Germana va ser portat pels jerònims de tornada a València, sent soterrat a Sant Miquel dels Reis al costat del Duc de Calàbria.

Inicialment les seues restes mortals es van situar en unes fornícules situades a banda i banda de l’altar major de l’església del monestir.

La cripta o panteó no es va realitzar fins a l’any 1648. En ella es van construir dos mausoleus amb sengles urnes en marbre negre amb els escuts de Germana de Foix i del Duc Fernando de Calàbria, en marbre blanc. L’any 1804 ambdós cossos van ser traslladats a la cripta, però sorprenentment no als mausoleus, ja que aquests són compactes, sinó que es van ficar sota el seu sòl.

Tal com vaig explicar en l’apunt publicat ahir, la llum del sol que es cola per l’única finestra que té la cripta, no il·lumina el mausoleu sinó el sòl (els dies anteriors i posteriors es deu de produir un fenomen semblant, però es diu que la màxima plenitud del raig solar es produeix el dia de Sant Miquel).

La reixa que protegeix aquesta finestra té forma de creu. La tradició diu que l’ombra que projecta aquesta creu sobre el paviment de la cripta, indica el lloc exacte on es troba soterrada Germana de Foix.

Una investigació feta amb georadar en la cripta fa uns anys, va confirmar que sota el paviment es troben soterrats quatre cossos. Amb seguretat, un d’ells serà el de Germana de Foix, i altre el del Duc de Calàbria.

Llegenda, casualitat o realitat, la veritat és que cada dia de Sant Miquel, tal dia com hui, moltes persones venen a contemplar el curiós alineament solar que comença sobre les 9 del matí.

A aqueixa hora la llum solar comença a penetrar en la cripta, i la seua projecció sobre el paviment va fent-se cada volta més gran, fins que comença a disminuir per desaparèixer del tot uns 30 minuts desprès.

Aquest matí he acudit al monestir per poder ser testimoni d’aquesta alineació solar. Les fotografies que podeu veure a continuació corresponen a un xicotet reportatge que he pogut realitzar allà.

En aquestes fotografies que podeu veure a continuació, s’observa el moment en què la llum ha començat a penetrar per la finestra de la cripta. S’observa la reixa en forma de creu, esmentada anteriorment:

 

Ací podeu veure l’inici del fenomen solar a la cripta del monestir:

 

A continuació podeu veure la finestra per a on penetra el Sol, des de l’interior de la cripta:

 

 

Al voltant de les 9,15 h, el raig de llum alcança la seua plenitud dins de la cripta:

 

L’ombra de la reixa en forma de creu es fa clarament visible en el paviment de la cripta. La tradició diu que indica l’indret on està soterrada la virreina:

 

Des de fora de la cripta es pot veure l’incidència del Sol sobre la finestra:

 

Per a poder verificar si la llegenda és realment veritat, caldria comprovar si la posició d’algú dels cossos soterrats localitzats pel georadar, es correspon amb la que marca en el paviment l’ombra de la reixa.

I de ser així, caldria exhumar el cos i verificar que es tracta del de Germana de Foix. Mentrestant, aquest esdeveniment formarà més part de la llegenda que de la realitat científica.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

L’alineament solar del dia de Sant Miquel, al Monestir de Sant Miquel dels Reis.

Cada dia de Sant Miquel, un raig de sol penetra a la cripta del monestir de Sant Miquel dels Reis. Perquè?...

Què fa el Rei Baltasar dalt de la façana del Monestir de Sant Miquel dels Reis?

La sorprenent relació entre el Monestir de Sant Miquel dels Reis, el Duc de Calàbria i el Rei Baltasar...

L’Escorial de València.

L'extraordinària semblança que n'hi ha entre els claustres renaixentistes de Sant Miquel dels Reis i de l'Escorial, no és per casualitat...