LES SORPRENENTS RESTES ENCASTADES D’UN PALAU AMB MISTERI DESAPAREGUT.

0
1078

Fa un temps un amic de la pàgina de Facebook, passejant “amb ulls curiosos” pel carrer de l’Àngel Custodi del barri del Carme, es va adonar de l’existència d’uns estranys elements que es trobaven “encastats” a la paret d’un dels seus edificis residencials. Aquests elements semblaven ser pedres i elements artístics antics, posats allà a posta, possiblement quan es va construir l’edifici.

Intrigat per l’origen d’aquests elements, es va dirigir a mi per preguntar-me si podia conèixer o esbrinar el seu origen i el perquè es trobaven allà. Ara desprès tornaré amb aquests fets…
Ara volia explicar-vos que a l’històric carrer del Portal de la Valldigna va existir un dels palaus més particulars i únics que tenia València: el palau dels Frigola.

Aquest il·lustre llinatge valencià era descendent de Ramon Frígola, un ric mercader propietari d’uns grans solars anomenats Patis d’en Frigola, que va arribar a ser jurat de la ciutat l’any 1372.
Aquest palau, en origen gòtic, tenia una particularitat que el distingia dels altres i ho feia únic: uns originals cupulins que, segons relatava un antic cronista de la ciutat, “remataven la teulada d’uns ‘patis’ molt antics, pertanyents un dia a en Simon de Frigola, vicecanceller de la Corona d’Aragó. Serveixen de xemeneia a cada un dels patis i de ventilació. Però el més interessant és la seua col·locació harmoniosa, el seu caràcter, que suggereix per damunt de les teulades les estacions d’un calvari o una processó de gnomos de caputxa roja, que per un subtil encantament van quedar allà petrificats, i la seua gràcia castissament valenciana”.

Però no només els cupulins del seu teulat feien original al palau dels Frigola. Perquè segons recull el meu bon amic Rafael Solaz en un llibre que va escriure sobre el barri del Carme, a l’octubre de l’any 1629 es parlava que en aquell palau ocorrien fets inexplicables.
En aquella època vivia en ell Joan Baptista Polo, membre del Consell Criminal de la ciutat. Sembla ser que estant una de les seues criades sola en la seua estança, poc abans del toc d’oració va sentir que per darrere l’abraçaven sense que poguera veure a ningú, la qual cosa la va deixar tan aterrada que al dia següent, encara presa del pànic, es va llançar al carrer per la finestra. Es deia que en el palau, abans que les campanes donaren el toc d’oració, es veien aparicions i ocorrien successos estranys.

Arran d’aquells fets, els propietaris del palau van posar-hi una làpida de marbre negre, en què es podia llegir el següent: “Sant Déu, Sant Fort, Sant Immortal, lliura-nos de tot mal”. La seua finalitat era la de protegir la casa dels mals esperits.

Sembla ser que aquest palau va quedar deshabitat, per la qual cosa la seua propietària en aquella època, Maria Frigola, que residia a Madrid, el va arrendar per 5.000 pessetes com a seu de l’Escola de Comerç de València entre els anys 1917 i 1957. Desprès el palau va quedar novament deshabitat i es va anar deteriorant, fins que a principis de la dècada de 1960 (la dècada maleïda en què a València es va destruir més patrimoni que durant els segles anteriors) es va prendre la decisió de derruir-lo i construir al seu lloc un anodí i impersonal edifici d’habitatges. València perdia així un dels seus palaus nobiliaris més peculiars.

I ara reprenc la història amb la que vaig començar aquest apunt. Aquells misteriosos elements que va trobar un amic de la pàgina al carrer de l’Àngel Custodi, sembla ser que no eren una altra cosa més que algunes poques restes del palau de Frigola, sobre els quals aquest edifici s’havia edificat. Un dels costats del palau donava precisament a aquest carrer.
Quan es va construir l’edifici, el constructor probablement va considerar oportú encastar a la paret, a manera d’adorn o de recordatori de l’existència prèvia d’aquell magnífic palau, algunes poques restes.
Malauradament, és tot el que ens resta d’aquell edifici que va desaparèixer per sempre del patrimoni de la ciutat.

Adjunte a l’apunt una fotografia del palau de Frigola, en què es poden apreciar els peculiars cupulins de la seua teulada, dels que he parlat adés.
Hi adjunte també una altra fotografia en la qual apareixen dos dels esmentats elements del palau encastats a l’edifici actual. He pogut constatar la presència en ell d’altres 5 o 6 elements més, de diferent naturalesa als que apareixen en aquesta fotografia.

Subscriu