L’ESCORIAL DE VALÈNCIA.

0
1676

El monestir de Sant Miquel dels Reis és u dels monuments històrics més grandiosos que es van construir a l’antic Regne de València.
Per la seua grandiositat se li ha arribat a conèixer amb el nom de “L’Escorial valencià”, en haver sigut la construcció d’amdós monuments també coincident en el temps.

Però no és aquesta, la del seu aspecte general i grandiositat, l’única característica comú que presenten els dos monestirs. Perquè hi ha una altra particularitat que els fa sorprenentment clònics: els seus claustres renaixentistes. La història del perquè d’aquesta similitud és ben curiosa, i passe a explicar-la a continuació.

 

Quan Ferran d’Aragó, Duc de Calàbria, va disposar la construcció d’aquest monestir com a panteó per a ell i per a la seua dona, Germana de Foix, va contractar a u dels arquitectes més famosos de l’època: Alonso de Covarrubias, nomenat arquitecte reial per Carles V. L’alcàsser de Toledo fou obra seua.

Les obres del monestir començaren en 1546, però poc després, l’any 1550, moria el duc. Tant l’herència de Ferran d’Aragó com la de la seua esposa ja morta estaven destinades a finançar l’Orde dels Jerònims, però també a sufragar les obres de construcció del monestir que devia acollir els seus sepulcres.

 

Durant la celebració de les seues exèquies, aprofitant la confusió de la multitud que hi va assistir, uns lladres entraren i van furtar part de la fortuna del seu palau, de manera que les obres tingueren que ser paralitzades per la manca de diners. A aquest fet hi cal afegir també els plets econòmics que es van succeir, de manera que, per unes coses i per altres, les obres del monestir van anar endarrerint-se al llarg dels anys.

El claustre sud i les dependències que hi distribuïa van ser el primer espai que començà a construir-se, entre els anys 1546 i 1607. Però a causa dels esmentats problemes econòmics, el disseny original d’Alonso de Covarrubias, molt sofisticat i ple de motllures d’acord a l’estil plateresc imperant aleshores, no va poder realitzar-se perquè resultava massa car.

Com a conseqüència d’això els monjos jerònims, responsables de l’obra, prengueren la decisió de canviar el projecte original. I per inspirar-s’hi s’en van anar a veure el gran monestir que llavors estava construint Felip II a l’Escorial. Arribats allà, als monjos valencians els va agradar molt el seu claustre dels Evangelistes, que en aquell moment ja s’havia finalitzat.

El resultat d’aquell viatge va ser que el claustre renaixentista de Sant Miquel dels Reis va ser construït com una rèplica pràcticament exacta del claustre dels Evangelistes de l’Escorial, a excepció del templet que té aquest al seu centre, que no es va posar ací.

Hi adjunte a continuació sengles fotografies d’ambdós claustres. Dalt podeu veure el de Sant Miquel dels Reis, i baix el de l’Escorial. Hi podeu observar la seua extraordinària semblança:

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here