L’ESPINA DEL CIRC ROMÀ DE VALÈNCIA, ES FA VISIBLE.

0
2133

El geògraf i escriptor romà Pomponi Mela, contemporani de l’emperador Claudi en el segle I d.C, descrivia a Valentia en la seua obra “De Situ Orbis” (“Sobre els llocs del món”) com una “notíssima urbs” (“ciutat important”).

I així sembla que va ser, arran de la segona fundació de la ciutat a cavall entre els segles I a.C i I d.C, després d’haver estat destruïda anys abans per les tropes del general Pompeio en el curs de les guerres sertorianes. La troballa fa uns anys d’un insospitat circ romà, datat en el segle II d.C, jacent a uns quatre metres per baix de la ciutat actual, sembla confirmar les paraules que Pomponi havia escrit sobre València a mitjans del segle I d.C.

Aquell circ, la presència del qual s’estenia aproximadament entre l’actual plaça de Nàpols i Sicília i el carrer de la Pau, tenia una extensió de 350 m. de llarg per 70 m. d’ample, amb una capacitat per a uns 10.000 espectadors. La comparativa de tres camps de Mestalla, u rere de l’altre, descriuria prou bé les seues imponents dimensions en la València romana de principis de l’era cristiana.

A continuació podeu veure sengles una representacions d’aquell circ, la primera d’elles en una vista de la ciutat romana, i la segona de manera virtual feta sobre la ciutat actual:

 

Sense cap dubte, aquest circ ha estat l’estructura arquitectònica més gran que ha tingut la ciutat al llarg dels seus més de dos mil·lennis d’existència.

Les restes d’aquest circ, com he comentat ades, cal cercar-los en el subsòl de la València actual a uns quatre metres de profunditat. Una de les més destacades es trobà a l’interior del recinte eclesiàstic de Sant Joan de l’Hospital.

La Direcció General d’Educació i Cultura de la Comissió Europea va aprovar el 1996 un projecte per restaurar la capella i el mausoleu de l’emperadriu bizantina Augusta de Grècia, Constança Hohenstaufen, que es troben dins d’aquesta església. Constança era filla il.legítima de Federico II de Hohenstaufen, rei de Sicilia i Jerusalem i emperador del Sacro Imperi Romà Germànic. Ella va portar a València la devoció per Santa Bàrbara. Va morir a la nostra ciutat l’any 1307.

El projecte, finançat per la Direcció General de Patrimoni, pretenia també excavar per trobar el primitiu soterrament de Constança. Va ser precisament un sagristà de l’església, Elias Perez, qui va picar en un fals sòl, a sota del qual es trobava la primitiva cripta i podrimener on va ser soterrada l’emperadriu.

Les seues restes ja no es trobaven allà des del segle XVII, però entre la runa, el fang i l’aigua que hi havia en aquell diminut espai varen aparèixer les restes de la base d’un mur d’uns 3 m. de llargària. Segons es va esbrinar posteriorment, es tractava d’un mur que formava part de l’espina del circ romà de València, la seua part central allargada i la més decorada, que feia de separació dels dos carrers on es disputaven les curses de quadrigues.

El passat mes de novembre, en una vista privada, tinguí ocasió de poder baixar a la cripta, que normalment es trobava tancada al públic. Allà dins vaig poder fotografiar detalladament l’espina del circ i vaig poder trepitjar la sorra sobre la qual quasi dos mil anys abans havien fet les curses els cavalls i els carros romans.

Ací podeu veure alguna de les fotografies que hi vaig poder fer:

 

Com he comentat ades, l’espina era la part més decorada del circ, sobre la qual es col·locaven algunes estàtues, un obelisc i de vegades també estanys amb aigua. I és precisament el mur que separava u d’aquests estanys del carrer del circ, el que es pot veure a l’interior de la cripta.

A continuació trobem una representació fidel de com degué de ser el circ romà de València, on hi he assenyalat quin era l’estany precís que s’ha trobat en aquesta cripta:

 

En u dels costats del mur, on estava l’estany amb aigua, el sòl està format d’una argamassa barrejada amb còdols (semblant a pedres redonejades de riu), de naturalesa impermeable, ja que era el fons de l’estany. I a l’altra banda del mur podem veure una sorra de color groc, que formava el sòl sobre el que disputaven les carreres. De l’estany es poden apreciar encara alguna de les cantonades arrodonides de la seva geometria rectangular.

Ací podem comprendre-ho millor sobre una de les meues fotografies:

 

Com a fet curiós he de dir que fa uns anys, en uns dies de fortes pluges a València, va entrar abundant aigua a l’interior de la cripta. Al cap d’uns dies l’aigua que havia caigut sobre la sorra del circ s’havia absorbit completament. Però la que havia caigut sobre el sòl impermeable de l’estany de l’espina encara romania allà. Després de dos mil anys, encara no havia perdut la seua primitiva funció impermeabilitzadora!

Fins ara l’única indicació existent en el recinte sobre l’existència de l’espina era la de quatre línies paral·leles que travessaven part del seu pati sud, on es troba el cementeri medieval, únic a València. Aquestes quatre línies, disposades en dos grups de dos, dibuixen els perfils dels dos murs que delimitaven l’estany de l’espina, que es troben quatre metres per baix del pati.

Ací podeu veure-les:

 

Des de divendres passat, la cripta ha quedat ja oberta per poder fer visible aquestes restes, fonamentals per a comprendre la història romana de València. Hui diumenge pel matí he tingut ocasió de visitar de nou la cripta recent oberta al públic. Encara que ja no és possible baixar al seu interior, sí que es pot veure des de dalt i apreciar perfectament el mur de l’espina i el podrimener de l’emperadriu Constanza, a més de sengles sarcòfags visigòtics.

Ací podeu veure algunes fotografies de la seua entrada i del seu interior. En les fotografies de l’espina es nota perfectament la diferència entre el sòl de còdols dels fons de l’entany, a un costat, i el de sorra del carrer on corrien les quadrigues, a l’altre costat:

 

Vos recomane la visita guiada a aquest magnífic conjunt històric de la ciutat de València, on podreu veure a partir d’ara, a més a més, l’espina del circ romà.

En la seua pàg. web podreu trobar els horaris de visita: https://sanjuandelhospital.es/visitas-turisticas/?lang=ca

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here