L’espina del circ romà de València.

Si passegem pel carrer Trinquet de Cavallers, passarem per davant de la porta de l’església més antiga que té València: la de Sant Joan de l’Hospital.

Aquest magnífic conjunt històric, fundat com a església i hospital l’any 1238 per l’Orde Militar i Hospitalària de Sant Joan de Jerusalem, és tan antic que és fins i tot anterior a la pròpia Catedral.

Aquell any de 1238, el mateix en què les tropes cristianes de Jaume I van conquerir la ciutat als musulmans que l’havien ocupada durant més de cinc segles, el rei va fer lliurament a l’Orde, com a recompensa a la seua ajuda per a conquerir la ciutat, d’uns terrenys i d’una casa situats a la perifèria de la ciutat musulmana, molt a prop de la porta de la Xerea (una de les set portes de la muralla islàmica que envoltava la ciutat), perquè hi construïren la seua església.

Si entrem actualment en aquesta església, ho farem per un vestíbul que ens conduirà directament al seu pati nord. Des d’ahí podem entrar a l’església i després eixir per un altre costat a un altre pati: el pati sud.

En el pati sud es troba el cementeri hospitalari medieval, datat en el segle XIII. Possiblement es tracta de l’únic hospital medieval urbà existent a hores d’ara a Espanya. Aquest pati, acabat de restaurar l’any 2016, conserva diversos arcosolis sepulcrals on van ser soterrades diverses famílies nobles i gremials que havien acompanyat al rei en Jaume en la seua conquesta de València. També es troba una capella hospitalària-funerària d’estil gòtic, on segons explica la tradició el rei Jaume I escoltava missa, ja que la Catedral no estava encara edificada.

Doncs bé, si passegem “amb ulls curiosos” per aquest magnífic pati i observem el seu sòl, veurem marcades a propòsit quatre línies rectes de difícil interpretació. Es troben distribuïdes en dos grups de dos, separats entre si uns 5 metres.

Ací podeu veure-les assenyalades amb fletxes grogues:

No hi ha res que ens indique el seu significat. No obstant això, el seu significat és el mateix d’allò que es troba ocult en una xicoteta cripta subterrània de difícil accés existent al mateix pati, just al costat d’aquestes línies: la cripta de Santa Bàrbara.

Ací assenyale la situació de l’entrada a la cripta, situada junt a les línies:

Aquesta cripta, lloc primigeni del sepulcre de l’emperadriu Constanza, ens revela el “secret” d’aquestes línies: es tracta de la delimitació de l’espina del Circ romà de València, és a dir, del mur mitjaner que separava els dos carrers pels que corrien les quàdrigues.

Per a comprendre-ho millor, a continuació podeu veure on s’ubica l’espina en un circ romà:

Les curses de quàdrigues, molt popularitzades a través de la famosa pel·lícula de Ben-Hur, era l’espectacle més multitudinari que se celebrava en els circs de les ciutats de l’imperi romà.

València tenia el seu, un circ de 350 metres de llarg per 75 d’ample, amb capacitat per a uns 10.000 espectadors. Fou construït en el segle II d.C, i va romandre en actiu probablement fins al segle V, durant uns 300 anys.

La seua ubicació en la València actual se situaria entre els carrers Almirall i de la Pau, aproximadament. L’església de Sant Joan de l’Hospital va ser construïda precisament sobre aquest circ, de manera que la seua espina travessa completament el seu conjunt monàstic. Va ser durant les obres de restauració de l’esmentada cripta, en la dècada dels 1990, quan aquestes restes van ser descobertes.

Ací podeu veure una magnífica representació virtual del circ sobre la ciutat actual:

Recentment he tingut l’oportunitat de poder visitar privadament aquesta cripta, i de realitzar algunes fotografies  en el seu interior, on es troben les restes de l’espina del circ.

Les podeu veure a continuació. En la primera fotografia he assenyalat el mur de l’espina, per a què pugau identificar-la adequadament:

En breu s’espera poder habilitar els accessos i obrir-la al públic.

Quan això siga possible, la visita a l’espina esdevindrà, sense dubte, un important al.licient més per a visitar aquest magnífic conjunt eclesiàstic medieval.

El seu pati sud sí està obert al públic, on es poden veure les esmentades línies en terra que marquen la situació de l’espina.

Per a la vostra informació, el conjunt i el pati sud es poden visitar tots els dies laborables de 10.30 a 13.30 h., i també amb una visita guiada (el pati).

Vos ho recomane!

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Una làpida funerària romana molt “particular”.

La funció i el missatge d'una sorprenent làpida romana...

La curiosa làpida romana amb el seu text epigràfic esborrat.

Una condemna a la memòria aplicada a una poderosa dona romana...

Anatellon, un llibert de la Valentia romana agraït a la seua ama.

Les làpides romanes conservades a la Basílica, ens proporcionen una preuada informació de la Valentia romana...

Sertoria Màxima, una dona de l’aristocràcia de la Valentia romana.

Sertoria Maxima visqué a València fa quasi dos-mil anys. Voleu saber com hem sabut d'ella, i alguna cosa sobre la seua vida?...

La Porta Saguntina, una de les quatre portes de la muralla romana de València.

Era la porta per la qual entrava la Via Augusta a la ciutat...

Ha aparegut la muralla romana de Valentia, en les obres de la plaça de la Reina?

Hem pogut trobar la muralla romana republicana de València, construïda fa vint-i-dos segles?