L’ESTRANYA DESAPARICIÓ DE LA PORTADA GÒTICA DEL CONVENT DE JERUSALEM.

0
1038

Convent Jerusalem és un carrer de València que dóna nom a una de les falles més tradicionals i guardonades de la ciutat. Juntament amb la del Pilar, és la que més premis de la Secció Especial acumula des de la postguerra, que va ser quan va ser instaurada aquesta secció a les falles.

La barriada on se situa la falla també és coneguda popularment amb el nom de Jerusalem.

El nom li ve de l’antic convent franciscà del mateix nom. La seua extensió quedaria compresa, aproximadament, entre els actuals carrers de Sant Vicent Màrtir, Xàtiva i el propi Convent Jerusalem.

Va ser l’any 1496 quan Alexandre VI, el papa Borja, va concedir una butlla perquè les religioses franciscanes de l’orde de Santa Clara establiren el seu convent del Sant Sepulcre de Jerusalem en una casa ja existent en aquest indret. Es va fundar sota l’advocació de la Nostra Senyora de l’Espasme.

L’església del convent, construïda en l’estil gòtic predominant en aquella època, va ser rehabilitada en el barroc durant el segle XVIII.

El pare Vicent Tosca ens mostrava el convent en el seu plànol de l’any 1704:

El Convent de Jerusalem, en el plànol del pare Tosca (del blog “La Valencia en blanco y negro”, de Julio Cob).

El convent, situat extramurs molt a prop de la porta de Sant Vicent, un dels portals “grans” de la muralla baix medieval, va ser parcialment destruït per les defenses de la ciutat durant la guerra del francès, precisament per evitar que l’enemic poguera atrinxerar-s’hi, en un lloc tan estratègic.

Acabada la guerra, el convent va ser rehabilitat perquè les monges tornaren a habitar-lo.

L’any 1873, les monges es van traslladar a una nova ubicació, la qual cosa va suposar l’inici d’una lenta decadència.

No obstant això, en 1915 se sap que va ser utilitzat com a hospital, i que fins a l’any 1932 la seua església va romandre oberta al culte.

A continuació hi podeu veure unes fotografies aèries, on hi he assenyalat el convent, per a què pugau fer-vos una idea precisa de la seua extenció i ubicació:

Vista del Convent de Jerusalem.
Vista del Convent de Jerusalem.

Aquell any de 1932 va resultar decisiu per al seu futur, ja que va ser venut a un grup de particulars, entre els quals es trobaven el regidor de districte Ismael Barrera Juan, Luis Escrivà de Romani i Luis Basset, els quals van decidir demolir-lo l’any següent per habilitar solars on construir edificis en una ciutat que demanava nous habitatges per al seu eixample.

Entre ells destacarien els magnífics edificis Alonso, de l’arquitecte Luis Albert, o el Roig Vives, de Javier Goerlich, tots dos en construïts en estil racionalista.

Edificio Alonso, a la cantonada dels carrers de Sant Vicent i Xàtiva (Fotografia del blog “Mis ladrillos”).
Edifici Roig Vives, al carrer de Xàtiva.

A l’església del Convent de Jerusalem destacava especialment un detall arquitectònic: la seua portada construïda l’any 1503, un magnífic exemple de gòtic flamíger amb tocs renaixentistes, propi d’una època de transició entre els tots dos estils. Era, sense dubte, un dels elements més destacats del conjunt conventual.

A la capçalera de l’apunt podeu veure una fotografia d’aquesta portada. A continuació hi podeu veure’n algunes altres:

Portada gòtica de l’església del Convent de Jerusalem.
Portada gòtica de l’església del Convent de Jerusalem.

La portada, adintelada, tenia a la seua part superior un arc apuntat, en el timpà del qual es mostrava una Mare de Déu sobre un fons de petxina. Els escuts de diverses famílies nobiliàries valencianes que havent tingut alguna relació amb el convent figuraven en la decoració de la porta, com ara els dels Cavanilles, els Vilarasa, els Català, els Centelles o els Monsoriu.

En aquesta fotografia podeu veure amb més de detall la part superior de la portada:

Part superior de la portada gòtica de l’església del Convent de Jerusalem.

On es situaria aquesta porta a hores d’ara?

Per les fotografies aèries que tenim del convent, se situaria aproximadament a l’altura del numero 75 del carrer de Sant Vicent, on actualment se situa la porta d’una franquícia d’una coneguda marca de menjar nord-americana.

Ací podeu veure-ho os estaria ubicada:

Ubicació aproximada de la portada del Convent de Jerusalem (fotografia pròpia).
Ubicació aproximada de la portada del Convent de Jerusalem (fotografia pròpia).

La podem veure en aquesta ampliació d’una fotografia aèria del convent, on es pot distingir el seu característic arc apuntat, la qual cosa ens confirma quina era la seua ubicació de manera prou precisa:

Portada gòtica del Convent de Jerusalem.

La comparació entre una porta i una altra, que comparteixen una mateixa ubicació espacial, resulta especialment feridora a la vista:

Comparativa de la portada del desaparegut Convent de Jerusalem, i la portada de l’establiment actual que ocupa el seu lloc.

La portada, en trobar-se a l’interior del recinte conventual i per tant oculta a la vista del carrer per un mur perimetral, era poc coneguda pel públic en general, de manera que el diari Las Provincias, quan va fer pública la notícia del seu enderrocament, va decidir incloure-hi un dibuix de la mateixa, perquè fora coneguda.

Ací podeu veure-ho:

Dibuix de la portada del Convent de Jerusalem, publicat pel periòdic Las Provincias (del blog “La Valencia en blanco y negro”, de Julio Cob).

Donat el valor històric i artístic de la portada, els compradors del convent van decidir que fora desmuntada per peces i donada a l’ajuntament, per a què fora conservada per a la posteritat. I així va ser. La portada va ser desmuntada i guardada en els magatzems municipals, però… va desaparèixer per a sempre.

El seu destí més normal haguera sigut el de quedar afegida a la porta d’alguna altra església de nova construcció, com s’ha fet en altres ocasions, o bé que haguera passat a engrossir la interminable llista de portades de cases i palaus nobiliaris desapareguts que actualment podem trobar als jardins de Vivers.

Però en aquest cas probablement algú es va anticipar al seu anunciat destí, i va decidir que la portada gòtica del Convent de Jerusalem passaria a formar part del seu patrimoni “particular”, per a la seua contemplació exclusiva.

Qui sap! Potser algun dia, de manera casual, puguem arribar a saber quin va ser el destí final d’aquella magnífica portada del desaparegut Convent de Jerusalem.

Subscriu

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here