Diuen les cròniques que el 9 d’octubre de l’any 1238, només entrar a València després d’haver capitulat les forces musulmanes, el Rei en Jaume I es va dirigir a la Mesquita Major, i prèvia purificació, va posar la nova Catedral sota l’advocació de la Nostra Dona Santa Maria. El Rei havia fet promesa pública dos anys abans a Lleida, el 28 octubre de 1236, de restituir el cult cristià en la mesquita només entrar a la ciutat alliberada.
Aquella Mesquita Major de Balansiya va ser usada com a Catedral de la ciutat fins a l’inici de la construcció de l’actual temple. Això va ocórrer 24 anys més tard, l’any 1262.
La data de l’inici de les obres és coneguda perquè va existir una làpida fundacional de col·locació de la primera pedra, que va estar situada a la capçalera de la Catedral (a la Capella de Sant Jaume), fins que disortadament va desaparèixer durant la reforma academicista feta en el segle XVIII.
Per sort l’arxiver de la Catedral Joan Pahoner tingué la gran idea en 1756 de copiar-la, no només el text sinó fins i tot reproduint fidelment el tipus de lletra en què estava escrita.
L’any 1909 el canonge de la Catedral Sanchis Sivera tingué accés al document, del qual s’estableix sense dubtes que la primera pedra de la Catedral va ser col·locada el 22 de juny de 1262, sent bisbe Frai Andreu Albalat i mestre d’obres Arnaldo Vidal.
Aquella làpida deia així: “Anno Domini M. / CC.LXII.-X kalend.ju / lii fuit positus primarius lapis / in Ecclesia Beate Marie / sedis Valentine per / venerabilem patrem / fratem Andream / tertium Va / lentinae Civitatis Episcopum”, què traduït vol dir: “En l’any del Senyor de 1262, a X de les calendes de juliol (22 de juny), va ser col·locada la primera pedra a l’església de Santa Maria, Seu de València, pel venerable pare Fra Andreu, tercer bisbe de la Ciutat de València”.
Però, a on exactament es va posar aquella primera pedra?
Curiosament la resposta la sabem gràcies al lloc on es troba el sepulcre d’Andreu Albalat, el bisbe que va impulsar la construcció de la Catedral.
El seu cos va ser portat a València l’any 1278, després d’haver mort dos anys abans. El seu sepulcre gòtic es troba a la paret divisòria de dues capelles absidals, la del Crist de la Bona mort i la de Sant Jaume Apòstol. Un manuscrit procedent de la Cartoixa de Portaceli, de la qual va ser també fundador, diu que es va col·locar allà “per haver-la ell fundat, i també per ser aquell mateix lloc on setzes anys abans havia posat la primera pedra de la fàbrica de l’església”.
Hi adjunte a continuació una fotografia de l’esmentat sepulcre, on s’observa encastat en la paret (entre les dues capelles), i també un plànol de la Catedral, on hi he assenyalat amb un cercle roig i una fletxa la seua localització:
