Caminar actualment per determinats barris del centre històric de València, la Ciutat Vella, és fer-ho per l’espai en el qual des de l’edat medieval, i al llarg de diversos segles, es van situar milers de tallers obradors que es dedicaven als més diversos oficis i activitats fabrils, des del tèxtil fins als treballs de la fusta, el metall o altres matèries primeres.
L’empremta d’aquella València artesanal, burgesa i comercial subsisteix encara en els noms “fossilitzats” de multitud de carrers i places que, molt de temps desprès, ens recorden quines eren aquelles activitats gremials que s’hi desenvolupaven.
És tal el nombre de carrers relacionats amb els antics oficis medievals, que València ha esdevingut la ciutat d’Espanya que més noms de carrers i places hi té dedicats, tal com podeu llegir en un article que vaig publicar fa un temps en aquesta web, l’enllaç al qual podeu trobar a continuació:
La història gremial de València es remunta a la seua època andalusina. Podem situar la primitiva formació d’agrupacions d’artesans pertanyents a un mateix ofici en el segle XII, es a dir els gremis, entesos com “oligopolis productius d’estructura reglada, en què els seus membres tenien en exclusiva la capacitat de producció en l’àmbit de la seua especialitat laboral i lloc de residència“, en paraules de l’historiador Jose Damian Gonzalez Arce.
A València, donada la gran importància i desenvolupament que va adquirir l’activitat tèxtil, tots aquells gremis relacionats amb aquesta activitat tingueren una gran rellevància econòmica, no només a nivell regnícola sinó també europeu, fet que va ser facilitat per la condició de València de ciutat portuària, en què les connexions marítimes amb altres ciutats, com ara Gènova, eren molt freqüents.
Aquest fet va propiciar que aquestes institucions construiren importants edificis per a albergar les seues seus gremials, les quals, a més, es van constituir com a expressió del seu poder institucional, social i econòmic, la qual cosa els feia competir a sovint entre si.
Actualment València conserva només dues d’aquelles magnifiques seus gremials: la del Col·legi Major de l’Art de la Seda, situat al carrer de l’Hospital, i la del Gremi de Fusters, a la plaça de la Botxa.
No obstant això, un recent estudi realitzat pels arquitectes de la Universitat Politècnica de València Amanda Ramon-Constantí i Antonio Gomez-Gil, ha plantejat la hipòtesi de que la seu d’un altre important gremi del tèxtil de València, el dels Abaixadors o Tundidors, podria trobar-se al carrer de les Danses, entre la plaça de la Companyia i el carrer Caixers, tot just al costat de la Llotja de la Seda.
La seua activitat era la darrera en la cadena tèxtil. L’ofici dels abaixadors (que era com se’ls coneixia a la Corona d’Aragó) o Tundidors (nom amb el qual eren coneguts a la Corona de Castella) consistia en tallar o igualar els filaments dels draps, eliminant imperfeccions i polint la superfície del teixit, la qual cosa es feia només en draps d’alta qualitat.
Les eines dels abaixadors eren unes grans tisores de punta roma, amb les que igualaven el teixit tallant fils i altres defectes que hi sobreeixien. El propòsit del seu treball era deixar el drap amb un millor aspecte, mes suau i brillant.
L’estudi realitzat per aquests arquitectes, tant en el camp de la toponímia històrica com en el purament constructiu, ha constatat que l’edifici apareix ara camuflat per altres intervencions arquitectòniques posteriors. Però que, per les seues característiques constructives, dimensionals i acabats, podrien correspondre a les d’un edifici d’obrador medieval, possiblement construït en els segles XV o XVI. El primitiu edifici constaria de tres plantes, amb una planta baixa de gran alçada dedicada a l’activitat fabril.
L’estudi complet es pot llegir a la revista Arxiu d’Art Valencià (Volum 101, any 2020) que edita la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Molt recomanable si esteu interessats en aquesta temàtica.
