Lucas García Cardona, paradigma de l’arquitectura eclèctica a València.

En l’apunt anterior havia parlat del bell edifici Monforte, antiga seu dels magatzems de la Isla de Cuba situats a la plaça de la Reina, edifici representatiu de l’estil eclèctic de l’arquitecte Lucas García Cardona, nascut a València l’any 1847. El seu retrat podeu veure-lo en la capçalera d’aquest article.

En aquest apunt que encete ara m’agradaria parlar-vos una mica d’aquest arquitecte valencià i de la destacada empremta que la seua obra arquitectònica ha deixat als carrers de la nostra ciutat.

Cal dir per a començar que la posició acomodada de la seua família li va permetre emprendre els seus estudis d’arquitectura a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València.

El seu estil arquitectònic es va desenvolupar dins de l’ecleticisme característic de finals del segle XIX. No obstant això, dins d’aquest estil, García Cardona va destacar per la diversitat dels seus edificis.

La seua imaginació va ser molt àmplia i això el va portar a utilitzar columnes de ferro colat, ceràmica vidriada, enrajolat, pedra o guixeries policromades. Ressenyables són també els cobrepersianes de ferro colat que es poden observar en la major part dels seus immobles. Aquesta combinació de materials que feia servir a les façanes li va resultar molt cridaner a la burgesia valenciana d’aleshores que li encarregava els projectes arquitectònics.
Aquests edificis eren construïts principalment al bell mig de la ciutat, i pretenien ser reflex de les ànsies distintives dels seus propietaris, sense perdre per això un sentit popular de l’obra que va gaudir de molta acceptació.

Visualment els seus edificis són molt atractius i a hores d’ara podem dir que tots ells es troben, sense dubte, entre els més bells de la ciutat de València.

Seu és, per exemple, l’actual Centre Cultural Bancaixa a la plaça de Tetuan, construït l’any 1891. Un bell edifici al qual va incorporar elements barrocs en la seua decoració. Posteriorment va ser completament buidat durant la seua restauració, però es van conservar en la seua integritat les façanes i els elements artístics de les teulades.

Garcia Cardona arribà en 1895 a la seua plenitud artística amb diferents edificis: amb l’esmentat Edifici Monforte, amb un altre que va construir al carrer Sant Vicent just enfront de l’església de Sant Martí, i també amb l’Edifici Casa Pedro Sánchez de León, situat just enfront de l’Edifici Monforte, que també vaig esmentar en el meu anterior apunt.

Lucas García va morir a Godella (València) en 1899. Després de la seua mort serien finalitzades algunes de les obres per ell projectades. La major part dels seus edificis es conserven actualment en peu, i molts d’ells han estat restaurats en la passada dècada.

Segur que passejant per València, a molts de vosaltres vos hauran cridat l’atenció alguns dels seus edificis sense saber que ell era el seus autor.

A continuació vos mostraré alguns d’aquests edificis, els més representatius, que de segur molts de vosaltres reconeixereu amb facilitat.

Edifici Monforte (seu dels magatzens Isla de Cuba) (any 1895). Plaça de la Reina 4 i carrer Sant Vicent 1:
Estil eclèctic. Un dels millors edificis de Lucas García que destaca per les seues columnes de ferro colat i les ceràmiques de la seua façana que representen figures de bacants dansant. Va albergar els populars magatzems de Isla de Cuba, sent avui dia seu d’una entitat bancària. L’edifici va ser un encàrrec de Josefa Sancho.

Casa Pedro Sánchez de León (any 1897). Carrer Sant Vicent, 2 i plaça Sta. Caterina:
Estil eclèctic amb elements ornamentals d’inspiració francesa. Té doble entresòl, columnes de ferro fos i cupulí amb òculs al xamfrà. Va ser dissenyat a sol·licitud de Pedro Sánchez de León.

A continuació podeu veure una fotografia antiga on els hi he assenyalat els dos:

 

Edifici Sancho (any 1881). Carrer Cavallers, 14, 16 i 18 i carrer Mare Vella:
Estil eclèctic-neoromàntic. Edifici d’habitatges situat sobre el que va ser Palau dels ducs de Villahermosa. Consta de tres edificis amb una composició unitària de la façana.
Destaca per les baranes dels balcons i els cobrepersianes, tot realitzat en ferro fos. Té detalls decoratius d’inspiració oriental:

 

Casa de les Religioses Oblates (any 1884). Carrer Pascual i Genis, 23:
Edifici d’aspecte palatí i d’estil eclèctic i neoromàntic. amb influències del manierisme italià. Destaca la seua escala i els cobrepersianes de fosa.
Va ser construït per a habitatge del famós ginecòleg valencià Manuel Candela, passant la seua propietat a les Religioses Oblates amb posterioritat:

 

Casa Mercedes Sánchez de León (any 1895). Carrer Sant Vicent, 8 (enfront de l’església Sant Martí) i carrer Drets, 2:
D’estil eclèctic amb inspiració neogrega i elements decoratius de ferro fos. Va ser encarregat per Mercedes Sánchez de León:

 

Casa Blasco (any 1886). Passeig de l’Albereda, 11 i carrer Pintor Peiró.
D’estil eclèctic amb influència academicista i neorenaixentista.
A l’igual que en altres obres de García Cardona, es destacable la seua reixeria i els cobrepersianes, molt característics de la seua obra.
És l’únic edifici d’aquest arquitecte situat fora del centre de la ciutat, en una zona d’expansió urbana a la fi del segle XIX:

 

Casa de la Vídua i fills d’Ylario (any 1889) Carrer Colon, 25 i carrer Roger de Llúria:
D’estil eclèctic d’inspiració neogrega. Edifici d’habitatges en què destaca el mirador situat en el xamfrà i l’original frontó que corona l’edifici. Com a curiositat es pot ressenyar que Lucas García va situar l’habitatge principal en el segon pis i no en el primer, com era norma en aquella època.
Segur que molts de vosaltres el reconeixeu per ser la seu actual de la companyia d’ordinadors Apple a València:

 

Centre Cultural Bancaixa (any 1891). Plaça Tetuan, 23 i carrer General Tovar, 4:
D’estil eclèctic d’inspiració barroca. Construït com habitatge urbà per a Manuel Gómez Fos, té una aparença luxosa amb dues torres en els cantons coronades per sengles cúpules. Tot això li dona un aspecte palatí, que combina amb elements barrocs en la seua decoració.
Va ser remodelat en 1980, sent eliminada aleshores la part interior de l’edifici. Es va conservar únicament la façana.
Actualment hi alberga el Centre Cultural de Bancaixa:

 

Casa Moroder (any 1891). Carrer Pau, 10 i carrer Lluís Vives, 7:
Edifici d’estil eclèctic amb elements renaixentistes. Al xamfrà Garcia Cardona va col·locar una sèrie de miradors rematats per un cupulí apuntat. Va ser un encàrrec de l’industrial valencià José Moroder:

 

Casino d’Agricultura (any 1899). Carrer de la Pau, carrer Sant Joan de Ribera i carrer Comèdies, 12:
Edifici d’estil eclèctic amb motius renaixentistes i rica decoració en què de nou destaquen els cobrepersianes i els balcons.
Va ser el darrer projecte de García Cardona, que va deixar inacabat. L’obra va ser acabada per Juan Bautista Martínez i Vicente Alcayde, amb algunes modificacions respecte al projecte original. Va ser un encàrrec del músic valencià José Espí.
Posteriorment es va instal.lar en aquest edifici el Casino d’Agricultura, que és la seua seu actual:

 

Passegeu amb “ulls curiosos” per València i gaudiu de l’extraordinària arquitectura de Lucas Garcia Cardona!

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Tres genis de l’arquitectura gòtica a València, reunits a la seua Catedral.

El segle XV, Segle d'Or de l'antic Regne de València, va comptar amb els millors arquitectes del gòtic de l'època...

La casa on va nàixer Rafael Guastavino, “l’arquitecte de Nova York”.

La casa on va nàixer un dels arquitectes valencians més universals...

L’arquitectura “medieval” a València del segle XIX, de José Aixà.

En el segle XIX i principis del XX, molts edificis medievals van ser "repristinats"...

Una ruta des de l’antic carrer de la Punyaleria a Nova York, passant per Boston.

El carrer de la Punyaleria de València, Nova York i Boston. Una connexió impossible. O no?...

La inacabable València de Javier Goerlich.

València no va ser la mateixa desprès de l'obra de Javier Goerlich arreu de la ciutat...

L’època en què la plaça de l’Ajuntament de València esdevingué una “Tortada”.

Aquell disseny de la plaça de l'Ajuntament va ser pensat per a l'esplai dels ciutadans. En desaparèixer, la plaça esdevingué una rotonda per a vehicles, i així continua fins a hores d'ara...