Hi hagué un temps a València en què l’enllumenat públic funcionava gràcies a l’existència d’una fàbrica de carbó d’hulla. El gas originat en la seua combustió en uns forns, conegut com a gas Lebón, era la font d’energia que il·luminava la ciutat per les nits.
En diversos articles publicats anteriorment en aquesta web, havia relatat diversos aspectes d’aquella primera instal·lació de gas industrial que va existir a València a mitjans del segle XIX. Vos recomane la seua lectura, si no ho havíeu fet ja, abans de continuar amb la del present article. Ací podeu trobar els seus enllaços:
Aquella primera fàbrica de gas s’havia ubicat l’any 1844 a les proximitats de la Glorieta, fora de la muralla medieval que llavors encara circumval·lava la ciutat. La fàbrica era propietat de José Campo, prohom valencià impulsor de la primera instal·lació d’aigües potables a la ciutat o de la creació del primer ferrocarril valencià.
José Campo havia comprat la concessió municipal que l’Ajuntament de València havia atorgat als seus propietaris l’any anterior, els enginyers Julio Lecoq i Charles Lebon, els quals un any abans havien fundat a Barcelona la “Sociedad Catalana para el alumbrado por gas”, inaugurant el primer sistema de producció de gas industrial per a la ciutat de Barcelona.
La societat tot just constituïda a València, per analogia amb la creada a Catalunya, es va anomenar “Sociedad Valenciana para el alumbrado por gas”, i al llarg dels anys successius va anar estenent la seua activitat per a il·luminar tota la ciutat amb gas generat per la cocció del carbó d’hulla.
Quan les muralles de València van començar a ser enderrocades dues dècades més tard, i conseqüentment es van començar a plantejar plans d’urbanització de la zona on es trobava ubicada la fàbrica de gas, es va plantejar traslladar-la a una nova ubicació que estigués allunyada de les zones on es preveia fer l’eixample urbanístic burgès de la ciutat i que, alhora, tinguera bons accessos per poder fer arribar fàcilment els carregaments amb la matèria primera que li calia, el carbó d’hulla.
L’indret triat fou el Camí Fondo del Grau, lloc que actualment es trobaria comprès concretament entre els carrers de la Roda i Fuencaliente, a curta distància de l’avinguda del Port. L’any 1867, tot just dos anys després de l’inici de la desaparició de la muralla tardomedieval de la ciutat, es van encetar les obres de la nova fàbrica.
La “Sociedad Valenciana para el alumbrado por gas”, que a partir de l’any 1893 va passar a anomenar-se “Sociedad de Gas Lebón“, va estendre la seua activitat per tot arreu de la ciutat, arribant a superar els 60.000 abonats en els anys 1960. L’aparició de les botelles de butà en els anys 1950 i l’electrificació de l’enllumenat, van fer que la seua activitat a poc a poc fora minvant, fins als anys 1980 en què es va produir el tancament definitu de la fàbrica, després de més d’un segle d’activitat ininterrompuda.
La fàbrica i dos dels seus gasòmetres, o magatzems de gas, van ser derruïts després del cessament de les seues activitats, però no així un tercer gasòmetre d’aquella vella instal·lació, que sortosament es va salvar de la piqueta.
Després d’anys d’abandonament i degradació, el juliol de 2021 l’Ajuntament de València mamprengué la seua restauració a través de la Delegació Sostenible de Residus Urbans i Neteja de l’Espai Públic, sota la supervisió de la Delegació de Patrimoni Històric i Artístic.
Dos mesos més tard van concloure aquests treballs. A hores d’ara podem contemplar-lo a l’anomenat Parc Gas Lebón, al costat del carrer també anomenat Lebón, havent esdevingut actualment un testimoni viu de la industrialització de la societat valenciana en el segle XIX.
El dipòsit que ha sobreviscut d’aquella fàbrica és el més xicotet dels tres que tenia. El seu diàmetre és de 28 metres, i està envoltat d’una estructura aèria de bigues metàl·liques que formen una figura prismàtica d’onze costats.
En octubre de l’any 2021, la Comisió de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament de València va incloure aquest dipòsit de Gas Lebón en la llista de Bens de Rel.levància Local (BRL), per considerar-lo l’últim vestigi de la fàbrica que durant més d’un segle donà llum de gas a la ciutat de València. D’aquesta manera, s’assegurava la seua protecció patrimonial futura.
