L’ÚLTIMA SIRENA ANTIAÈRIA DE LA GUERRA CIVIL QUE HA SOBREVISCUT A VALÈNCIA.

1
2698

Fa unes setmanes vaig publicar un apunt en què parlava de l’atac amb bombes que havia patit la torre del Micalet durant la Guerra Civil espanyola, llançades des d’avions italians, aliats de Franco. En aquell apunt explicava també el sistema de defensa antiaèria que tenia València per defendre’s d’aquells atacs.

Tal com explicava, el sistema de fonolocalitzadors que existien pels voltants de la ciutat transmetien el senyal de l’arribada dels avions enemics al Comandament central d’observació antiaèria que és trobava situat a la terrassa del Micalet. Des d’allà s’activaven les sirenes antiaèries que es distribuïen per tots els barris de la ciutat.

El seu so indicava a les persones que calia anar amb rapidesa a protegir-se a algú dels nombrosos refugis antiaeris, tant particulars com públics, que hi existien.

En total eren 25 les sirenes que hi havia a València, distribuïdes per tot arreu de la ciutat.

Una a una aquelles sirenes van anar desapareixent en acabar la Segona Guerra Mundial. Hi van ser retirades de les seues ubicacions originals i venudes a preu de pes de ferralla. Fins a aquell moment el Govern de Franco les havia volgut mantindre actives, a l’igual que els refugis, per si de cas es produïa una invasió d’Espanya per part de les forces Aliades.

Totes elles van desaparèixer… totes excepte una, que encara roman al seu lloc original i encara és visible actualment des del carrer.

Si passegem per les proximitats de la Finca Roja “amb ulls curiosos”, en un edifici que n’hi ha just enfront, a l’altre costat de la plaça de Pintor Segrelles, fent cantonada amb el carrer Martinez Aloi, si ens fixem bé observarem en el seu terrat un objecte que ens recorda un gran cap. Aquest gran cap no és una altra cosa més que a l’altaveu d’una de les 25 sirenes antiaèries que avisaven a la població de l’arribada dels avions que venien a atacar la ciutat. L’última sirena que existeix a València.

En aquesta vista del Google Maps podeu veure la seua ubicació, front a la Finca Roja:

 

El refugi antiaeri més proper era el que hi existia a la pròpia Finca Roja. En la fotografia que hi adjunte a continuació, presa precisament des dels avions que estaven bombardejant València en 1938, hi assenyale amb una fletxa verd l’ubicació de la sirena, i amb una fletxa roja el refugi de la Finca Roja. Com hi podeu comprovar, les bombes hi estaven caient ben a prop, sobre la platja de vies de l’Estació del Nord:

 

I com localitzar-la des del carrer, si passeu per allà:

 

Aquelles sirenes, fabricades a Barcelona a principis de 1937, funcionaven mitjançant un motor elèctric que feia girar a gran velocitat la part interior d’alumini per produir el so. Després de la contesa, el motor va desaparèixer però la sirena hi romangué pràcticament intacta.

Tinc informacions d’alguna persona que hi treballava a prop, que durant l’època franquista hi va haver algun intent de llevar-la, però sembla ser que els veïns de l’immoble van fer valdre el dret de la seua propietat per evitar-ho. Miraculosament, doncs, hi ha arribat fins als nostre dies.

Però a hores d’ara una altra amenaça afecta a la sirena. L’immoble on s’ubica, tapiat fins al entresòl, va ser comprat fa un temps per inversors immobiliaris. Només hi resisteix activa una farmàcia en el seu baix.

El destí de la sirena, per tant, és incert. Està previst per part de l’ajuntament desmuntar-la per procedir a la seua restauració. Cal fer-ho perquè està classificada com a Bé de Rellevància Local.

Al meu parer, desprès de la seua restauració, caldria restituir-la al seu indret original, i posar en l’edifici, a l’altura del carrer, una placa informativa que mantinga viva la seua memòria. Aquesta sirena forma part de la memòria històrica de la ciutat.

En la capçalera de l’apunt podeu veure una fotografia de la sirena. Ara a continuació hi podeu veure’n un parell més:

 

 

 

1 COMENTARI

  1. Estimat company:
    Gràcies pel teu enorme treball de difusió, en aquest cas s’hauria de protegir amb la llei i fer algun document per què no és toqui i puga ésser visitada dins de la “Ruta de la memòria històrica”.
    Rep una forta abraçada.
    Visca la Corona d’Aragó lliure !!!!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here