Si un dia decidiu fer una passejada per la Punta, una aïllada pedània de València situada molt a prop de Pinedo i Natzaret, al bell mig de la que va ser una de les millors i més productives zones d’horta que envoltaven la ciutat, de segur res vos farà sospitar de la relació que té aquest lloc amb la plaça del Mercat i la Inquisició de València.
La pedània de la Punta i la plaça del Mercat van esdevenir, ara fa aproximadament dos segles, la vida i la mort d’un mestre català que vivia a València. El seu nom era Cayetano Ripoll.
A continuació podeu veure com era el seu aspecte:
Cayetano era un mestre molt pobre, que donava classes als xiquets en una xicoteta escola de la Punta. En aquell temps aquesta pedània pertanyia al municipi de Russafa, que encara era independent de València.
La seua execució per heretge va ser dictada per la Junta de Fe de València, organisme que va substituir de manera no legal al Tribunal de la Inquisició, formalment ja desaparegut quan van esdevenir els fets que ara a continuació explicaré.
Cayetano Ripoll havia lluitat contra els francesos en la Guerra de la Independència com a oficial d’Infanteria. Va ser fet presoner en 1810 i portat a França.
Una volta recuperà allà la llibertat, es va conscienciar de moltes de les idees del moviment de la Il·lustració, i una d’elles va ser la del Deisme.
El Deisme és una doctrina filosòfica religiosa que admet, mitjançant el raciocini i l’experiència, l’existència de Déu com a creador del món natural, però no accepta altres elements característics de les religions en la seua relació amb la divinitat, com ara l’existència de revelacions o la pràctica de cultes, ni tampoc creu en les pràctiques ni els dogmes religiosos.
En tornar a València des de França, al cap d’un temps va començar a exercir de mestre a la Punta. A continuació hi adjunte una fotografia que, segons recents investigacions, correspon a la de la barraca-escola on vivia i alhora donava classes el mestre (fotografia pròpia):
Els pares i veïns de la pedània no van entendre aquella filosofia religiosa tan estranya per a ells que Cayetano explicava als xiquets, i tot i malgrat ser una persona bondadosa i molt apreciada per tots ells, alguns van decidir denunciar-ho davant la Junta de Fe.
La “prova” definitiva de la seua deserció de les idees i pràctiques de l’Església catòlica, apostòlica i romana, sembla ser que la tingueren el dia en què al pas d’una processó religiosa per davant de la porta de l’escola, el mestre es va negar a traure als xiquets al carrer, com era preceptiu. Aquesta actitud va ser considerada pròpia d’un heretge als ulls dels seus veins.
El mestre Ripoll va ser detingut l’octubre de 1824, i durant els dos anys que romangué a la presó de Sant Narcís a València es va negar a renunciar a les seues creences, malgrat els nombrosos intents de l’Església perquè hi abjurara públicament.
Al remat, el mestre va ser condemnat a mort pel Tribunal de la Fe diocesà, per ser un “heretge contumaç”, desprès de celebrar-se un judici que va estar farcit d’irregularitats, i malgrat les protestes i peticions de clemència que arribaren de diversos països europeus.
L’Audiència de València, tot i no comptar ni amb l’obligatòria autorització de l’aleshores Rei d’Espanya, Fernando VII, va condemnar-lo a mort.
L’últim passeig del mestre es va produir el 31 de juliol de 1826 per uns carrers de València plens de gent de gom a gom. Molta gent volia veure l’últim trajecte del mestre condemnat abans de la seua execució.
Va eixir des del lloc on va estar empresonat, a la presó de Sant Narcís, seguint pels carrers de Serrans, Cavallers, plaça del Tossal i Bosseria fins arribar a una abarrotada Plaça del Mercat, on anava a ser executat. Tot el camí va fer-lo pujat en un ruc, esposat i vestit de negre.
En una altra època anterior als condemnats per heretgia se’ls cremava a la foguera, però ja en ple segle XIX aquesta manera d’executar els reus no estava ben vista, per la qual cosa van col·locar-lo dempeus sobre un barril que tenia pintades unes flames que representaven la purificació, i sobre ell va ser penjat en una forca.
Desprès de mort, el seu cos va ser soterrat fora del Cementeri General, com si fora un gos.
Tristament, València té l’estigma d’haver sigut el darrer indret en el món on es va executar públicament a una persona acusada d’heretgia per l’Església.
En desembre de 2017 l’Ajuntament de València va restituir junt al mercat de Russafa una placa homenatge al mestre Ripoll que havia sigut eliminada en 1940, en el mateix lloc, per les autoritats municipals franquistes.
Ací podeu veure-la:
