En sengles apunts que vaig publicar fa un temps, vos vaig descobrir l’existència d’un llenç de la muralla musulmana de València que es podia observar a l’interior d’una tenda de tatuatges, situada a la Plaça dels Furs, i dins d’una botiga d’artesania, situada en el carrer de les Roques. Es tractava del mateix llenç de muralla, observat des dels seus dos costats, intramurs i extramurs de l’antiga ciutat musulmana.
Aquesta troballa de l’època islàmica no és un cas aïllat en aquesta zona, ja que tots els habitatges que formen l’illa de cases on estan aquestes tendes (la qual dona en els seus quatre punts cardinals, a l’est a la Plaça del Furs, al nord al carrer Blanqueries, a l’oest al carrer de les Roques i al sud al carrer Roters), contenen en el seu interior, completament embegut en la seua estructura arquitectònica, un autèntic tresor arqueològic com ara vos vaig a explicar en aquest apunt, no només d’origen musulmà, sinó també tardoromà i medieval.
Vos adjunte una foto aèria que vos permetrà identificar amb facilitat de quina illa de cases vos estic parlant, què és just la més propera a les Torres dels Serrans. I també hi adjunte un plànol en què s’observa el traçat parcial de la muralla islàmica per la ciutat, on hi he assenyalat amb un oval i una fletxa de color blau la dita illa de cases, que s’observa travessada per la muralla:
Just davant de les escales d’accés a les Torres de Serrans que donen al carrer Blanqueries, ens trobem amb la casa número 2 d’aqueix carrer. És la seu dels Programes internacionals de la Fundació Florida State University a València, una universitat pública nord-americana alhora que residència d’estudiants, que forma part de les dotze universitats que composen el sistema universitari estatal de Florida.
Aquesta fundació va adquirir i rehabilitar fa uns anys dos antics edificis situats al costat de les Torres de Serrans, l’esmentat número 2 del carrer Blanqueries i el del carrer Roques número 8, ambdós construïts entre 1885 i 1890.
Doncs bé, potser el que ningú s’imaginava en aquell moment són les interessants troballes arqueològiques que s’anaven a fer durant la seua restauració i rehabilitació per a ser habilitat com a seu d’aquesta universitat nord-americana, entre els anys 2004 i 2006. Ja que en fer-se les preceptives excavacions arqueològiques, es van descobrir, ni més ni menys, l’únic llenç de muralla àrab amb merlets que s’ha trobat a la ciutat. Però també una torre i un fragment de la seua barbacana, un dic-port tardoromà i un espai industrial d’adobat de pells de l’època baixmedieval.
Adjunte a l’apunt sengles fotografies de tots dos edificis del carrer Blanqueries i del carrer de les Roques, per a que pugau identificar de quins edificis estic parlant:
El dic o moll tardoromà o visigòtic, que va ser datat entre els segles IV al VI després de Crist, va ser parcialment destruït quan es va construir la muralla musulmana al segle XI.
El moll consta d’un mur d’uns 4,5 m. de longitud per 1,5 m. d’alçada, i en ell s’han trobat també les restes d’un capitell de columna d’ordre toscà, un carreu de pedra utilitzat com a premsa d’oli i dos troncs de fusta que se suposa s’utilitzaven per a l’ancoratge de les barques al port.
Els carreus són de pedra calcària blava d’una cantera de les Alcubles, on és coneguda una explotació de l’època romana.
Hi adjunte un parell de fotos a on s’observen els carreus que formaven l’esmentat dic, presumiblement part d’un embarcador fluvial existent al Túria fa quinze segles:
La torre i el llenç de muralla restaurats, que com he esmentat ades té la particularitat de ser l’únic existent que conserva els seus merlets original, estan datats en el segle XI, en l’època del regnat d’Abd Al-Aziz.
Té una longitud de 20 metres per 2,10 m. d’amplada dins d’aquest edifici, i és continuació del que es troba separant les esmentades tendes de tatuatges i d’artesania. L’alçada màxima conservada de la muralla és de 10 m. d’altura, possiblement prou similar a la seua original.
Sobre la muralla els arqueòlegs han trobat diferents grafits sense un significat clar, que són datats a l’època baixmedieval o moderna, quan ja hi havia cases cristianes adossades.
La muralla en aquest tram, com en molts altres de la ciutat, va servir de mur mitjaner per separar cases arran de la conquesta cristiana el 1238.
La torre que es va trobar és de planta de tres quarts, per la qual cosa es dedueix que era una torre cantonera en què la muralla feia un angle recte, canviant 90º de direcció.
A la seua part superior s’hi han descobert uns rectangles decoratius en color roig i blanc, ficats per a ser vistos des de l’exterior.
Aquesta torre dista 26 metres de la següent torre localitzada en una altra intervenció arqueològica feta a la casa del costat, la del número 6 del mateix carrer de les Roques. Això ens dona una dada important, la de la distància que hi havia entre torres contigues a la muralla islàmica de València: 26 metres.
Però el detall més important d’aquesta troballa són els merlets de la muralla, els únics que es conserven de la muralla de Balansiya. En el llenç de 20 metres de muralla es localitzen 9 merlets quadrats de 0.95 x 0.95 mt, excepte l’adossada a la torre, que era una mica més gran.
Al costat de la muralla es va localitzar també un llenç de la barbacana defensiva de 7 metres de longitud, situat a 4,30 m. de distància i construït amb els seus mateixos materials.
Hi adjunte a continuació algunes fotografies de la torre i la muralla emmerletada, observant-se com han quedat perfectament integrades a l’interior d’aquesta Fundació universitària:
Per a completar l’excepcional troballa arqueològica d’aquest edifici, durant la seua restauració es van localitzar també un conjunt de 6 basses d’un metre de diàmetre cadascuna, i conduccions hidràuliques relacionades amb l’adobament de pells a l’època de la València medieval, adossades a la muralla islàmica.
Algunes d’aquestes basses encara conserven el sòl de maons o de morter. Dues d’elles tenen orificis frontals per a l’expulsió dels líquids després de ser realitzat l’adobament de les pells. Separades es van trobar altres dues basses circulars que se suposa s’unirien amb unes altres circulars i quadrades mitjançant un sistema de canalitzacions ja desaparegut.
S’hi van trobar també tres canals per al transport o evacuació dels líquids de les basses.
Precisament el nom del carrer, Blanqueries, ens indica el lloc on treballava el gremi dels blanquers, els adobers i amanidors de pells. De fet, la part de la muralla cristiana que anava des del desaparegut Portal Nou fins a les Torres de Serrans era conegut com “el mur de la Blanqueria”, d’ahi el nom actual de carrer de Blanqueries.
Aquestes adoberies o blanqueries s’establien sempre a les afores del casc urbà de les ciutats, pel la pestilent pudor dels cuirs, i pròxims al corrent d’aigües d’algun riu proper per a la seua utilització.
Dissortadament, i encara que els diferents elements arqueològics han estat degudament senyalitzats i representats, en ser una entitat privada no estan oberts al públic, excepte sota autorització expressa, sent només accessibles als professors i estudiants del centre.
Adjunte a l’apunt un parell de fotos de les basses de blanquers allà trobades:
