Relatava el geògraf i cronista musulmà Al-Udri, allà pel segle XI, que durant el govern del primer governador de la taifa de Balansiya, Abd al-Aziz ibn Abi Ámir, personatge que provenia de la noble dinastia dels Amirites de Córdoba, es van construir unes robustes i belles muralles per a la defensa de València.
A jutjar pel seu testimoni, aquella degué de ser una muralla paradigmàtica de l’arquitectura i l’enginyeria militar d’Al-Andalus. Al-Uldri la descrivia de la següent manera: “Té muralles: es va esforçar a construir-les Add al-Aziz, el nét de Almanzor, i no es coneix en tot l’Àndalus ciutat de murs més perfectes i més bonics”.
Com que Abd al-Aziz va ser governador de la nova taifa entre els anys 1021 i 1061, sabem que la construcció del mur defensiu de Balansiya pot datar-se en aquell període de temps. Per tant, en poc de temps aquella magnífica muralla que envoltava la València islàmica cumplirà els mil anys d’antiguitat.
Aquell cronista presentava a Abd al-Aziz com un magnífic regent que va dotar a València de les construccions necessàries per convertir la seua medina en una capital digna del nou regne independent. El seu regnat va gaudir de gran estabilitat i va disposar dels recursos necessaris per mamprendre la realització d’importants obres públiques, entre d’altres l’esmentada muralla. Obres que servirien, a més, per reafirmar l’efectiva emancipació del nou regne respecte de l’antic poder centralitzador del ja desaparegut Califat de Córdoba.
La muralla de Balansiya va romandre en ús fins al segle XIV, quan l’erecció de la nova muralla cristiana en temps del rei Pere IV d’Aragó, d’un perimetre molt més ampli, la va tancar a l’interior de la ciutat, deixant-per tant sense la seua funció defensiva original.
Es té constància que a partir de l’any 1371, quan la nova muralla va estar totalment acabada, el Consell de la ciutat va donar permís als seus habitants per a què construiren les seues cases adossades a la mateixa, si així ho desitjaven, tant per la que era la seua part interior o exterior.
Com a conseqüència d’aquesta mesura, aquell immens i robust mur de més de dos metres de gruix va passar a ser mitgera al llarg dels anys de moltes illes de cases de la ciutat, servint d’element separador d’habitatges. Donat l’extraordinari gruix que tenia aquella muralla, en molts casos els veïns que hi adossaven la seua vivenda li treien el tapial propi de la seua construcció per llevar-li gruix i poder així guanyar espai per a la seua casa. D’aquesta manera, passats més de sis segles des que els habitants de València començaren a construir les seues cases adosades a la vella muralla àrab, a hores d’ara encara la podem observar en molts indrets servint de mitgera de diversos habitatges i negocis, sobretot al barri del Carme, que és a on més s’ha conservat.
Possiblement aquella disposició emesa pel Consell de la ciutat el 1371, permetent als veïns que adossaren la seua casa a la muralla, ha estat determinant perquè, passat tant de temps, la muralla encara romanga en alguns indrets. Si no haguera estat així, possiblement hauria desaparegut completament fa temps.
En diversos apunts publicats anteriorment en aquesta web, havia relatat diversos casos en què podíem trobar la muralla musulmana servint de mur a diferents cases i negocis.
Ací podeu trobar els enllaços a aquestes publicacions:
Si passegem pel carrer del Portal de Valldigna, en el número 10 trobarem una antiga casa nobiliària rehabilitada. El seu portal de mig punt adovellat ens indica que podem estar davant d’un edifici construït en el segle XV o XVI. Actualment a la vivenda hi ha un espai privat gestionat per una empresa organitzadora d’esdeveniments. En aquesta casa, o millor dit en aquella que hi havia en aquest indret fa vuit segles, va nàixer l’any 1227 el religiós i màrtir valencià Pedro Pasqual, canonitzat el 1670 pel Papa Climent X. Així resa en una discreta placa que podem trobar a la façana de l’edifici, prop del seu arc adovellat.
El pati interior de l’habitatge apareix tancat per un espectacular llenç de muralla islàmica de tàpia d’uns 5-6 metres d’alçada, amb una gruix estimat d’uns dos metres.
En la capçalera de l’article podeu veure una fotografia d’aquesta muralla, i altres més a continuació:
Una torre semicircular apareix adossada a l’altra banda de la muralla, què no és visible des d’aquest habitatge. A continuació podeu veure’n una fotografia, presa des de l’altre costat de la muralla:
El que fa particular aquest llenç de muralla islàmica respecte als altres existents a la ciutat és que conserva en part el seu pas de ronda, també conegut com a darve, que era el camí que recorria la muralla per la part superior, destinat a la vigilància que feien els soldats que la defenien. En la fotografia que trobareu a continuació podeu entendre de què es tracta:
Aquest curiós “descobriment” hem d’agraïr-lo als amics César Guardeño i Victor Cantero. César va poder corroborar la troballa després d’observar-lo amb deteniment des del terrat d’un edifici proper.
