MIL ANYS DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA MÉS ANTIC DEL MÓN.

0
8632

Si passegem per la plaça de la Mare de Déu, concretament per davant de la porta gòtica de la Catedral qualsevol dijous de l’any a migdia, serem testimonis de la reunió d’un Tribunal de justícia molt particular i genuïnament valencià: el Tribunal de les Aigües de la Vega de València, esdevingut la institució de justícia en actiu més antiga existent al món.

 

Segons alguns investigadors, aquesta institució pot tindre més de mil anys d’antiguitat d’existència ininterrompuda, ja que els seus origens podrien remuntar-se a l’any 960 de la nostra era, quan Al-Àndalus es trobava sota el mandat del Califa de Cordoba Abderraman III, una època fins i tot anterior a la de la Taifa de Balansiya.

Ja en època cristiana el rei En Jaume I, en el Fur XXXV, va confirmar els usos i costums que en el reg havien tingut els musulmans: “segons d’antic és i va ser establert i acostumat en temps dels sarraïns”.


Una altra de les peculiaritats que te és la de què les seues sentències són d’obligat compliment. No poden ser recorregudes a cap Tribunal del món, com ara el Tribunal Suprem, el Constitucional o els Tribunals de justícia europeus, ja que no tenen jurisdicció per poder contradir-les.

Model de justícia, reconegut per totes les ideologies, cultures i pobles que han configurat la personalitat valenciana en els darrers mil anys, ha resistit el pas dels temps: ni la València foral, ni el centralisme de nou encuny borbònic, ni les Corts de Cadis de 1812 han llevat jurisdicció a aquest tribunal que l’actual Constitució espanyola de 1978, l’Estatut d’Autonomia valencià, la Unesco i altres organismes d’àmbit internacional valoren i tenen en gran consideració.

 

Com a curiositat, ací teniu una transcripció del Fur XXXV de l’antic Regne de València, en què el rei En Jaume I va confirmar tots els privilegis que gaudien els regs anteriors a la conquesta cristiana de València:

“Per Nos e per los nostres donam e atorgam per tots temps a vos tots ensemps e sengles habitadors e pobladors de la Ciutat e del Regne de Valencia e de tot lo terme de aquell Regne, totes e cascunes cequies franques e liures, majors e mijanes, e menors, ab aygues, e ab manaments e ab duhiments daygues, e encara aygues de fonts: exceptat la cequia real qui ua a Pucol: de les quals cequies, e fonts hajats aygua, e enduhiments e manaments daygues tots temps continuament de dia e de nuyt. En axi que puscats daquelles regar, e pendre aygues sen alcuna seruitut e servici, e tribut, e que prenats aquelles aygues segons que antigament es e fo stablit e acostumat en temps de sarrahins.”

 

Una altra peculiaritat d’aquesta institució és que només es reuneix els dijous a les 12 del migdia, i pa la porta gòtica de la catedral. Perquè aqueix dia i hora, i precisament en aqueix indret?
La resposta a aquestes preguntes les podreu conèixer en un pròxim apunt que publicaré en aquest bloc.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here