PALAU I PATI RENAIXENTISTA DE L’AMBAIXADOR VICH: LA DESAPARICIÓ D’UNA JOIA HISTÒRICA ÚNICA EN VALÈNCIA.

0
1342

En anteriors articles publicats en aquesta pàgina, he anat parlant de l’enorme pèrdua de patrimoni artístic, històric i arquitectònic que ha patit la ciutat de València al llarg dels últims temps.

Si passegem per les proximitats del Palau del Marques de Dos Aigües, concretament per un carrer anomenat de l’Ambaixador Vich, probablement no serem conscients que allà on ara s’ubica un habitatge modern, d’aspecte totalment impersonal, hi va haver durant diversos segles un dels millors palaus renaixentistes que ha tingut mai València, símbol del poder i rellevància d’una de les persones més influents de la València del segle XVI. Estic parlant d’en Jeroni Vich i Vallterra.

Jeroni Vich provenia d’una família aristocràtica allunyada dels arquetips medievals, ja que eren servidors de l’Estat. Exercien càrrecs governamentals, diplomàtics i militars.
Jeroni va ser designat per la Corona ambaixador en Roma des del any 1507 al 1521, primer amb Fernando el Catòlic i després amb Carlos I, durant els pontificats dels Papes Juli II i Lleó X. Va ser testimoni directe dels importants esdeveniments històrics i artístics del renaixement italià.

Fou precisament en el seu retorn a València en 1521 quan va manar construir la seua casa senyorial, al més pur estil del Cinquecento italià. Jeroni Vich va jugar a partir d’aquell moment un paper determinant en la introducció del gust renaixentista en la València de les primeres dècades del segle XVI, contribuint a convertir-la en una de les principals capitals culturals i de difusió del Renaixement a la Península.

Hi adjunte a continuació una representació virtual (realitzada amb tecnologia digital per universitats de València, Cartagena i Múrcia) de la façana d’aquell magnífic palau, i tot seguit una fotografia de l’edifici que a hores d’ara ocupa el seu lloc, presa des d’una perspectiva semblant:

 

El Palau dels Vich, que era com se li coneixia a la ciutat, va ser construït incorporant la bellesa renaixentista que l’ambaixador havia conegut en Itàlia durant els seus 15 anys de servei a la Corona. En ell un element arquitectònic destacava especialment: era el seu pati, ricament decorat amb elegants columnes clàssiques, capitells, arcs, cornises i frontons.

Estava construït amb marbre blanc “antic” dut expressament de les canteres italianes de Carrara. En ell ressaltaven vuit columnes amb capitells d’estil corinti de fina talla. Les situades a cadascun dels quatre angles del pati eren triples. El cos de finestres de la planta noble que donava al pati era d’un estil conegut com “coronella a la romana”, és a dir, gòtic amb elements renaixentistes que només va florèixer a la Península en el Regne de València. Tenia el seu origen en el Palau Comtal d’Oliva.

Pocs palaus en la història de la ciutat van proporcionar al seu propietari tanta estima social com aquest, suscitant una gran admiració pels seus marbres genovesos repartits en columnes, arcs i finestres, en el medi urbà de la València del segle XVI.
Era, sense dubte, una de les joies arquitectòniques de l’època. I u dels millors palaus renaixentistes construïts fora d’Italia.

Amb el pas dels segles l’edifici s’anà deteriorant i canviant de propietaris i d’usos, fins arribar l’any 1859 en què es va prendre la lamentable decisió d’enderrocar-lo. Era vell i no se li trobava una utilitat clara.

L’Acadèmia de Belles Arts Sant Carles de València, conscient de la seua immediata demolició, va començar les gestions per a que foren conservats els seus objectes artístics més notoris, com ara les columnes, brancals, llindes, arcs, timpans, que van ser desmuntats. I també els seus enteixinats, dels que malauradament només es conserven els esbossos de la disposició dels seus cassetons i cornises. Probablement es vengueren a preu de saldo als propietaris d’altres palaus en construcció en aquells anys.

Els elements que es van lliurar de l’enderroc van passar pel Convent del Carme i posteriorment acabaren en el Museu de Belles Arts de València, on l’any 1998 comença a plantejar-se la possibilitat de reconstruir el seu pati, únic en l’arquitectura civil renaixentista valenciana.

Després d’anys d’investigació, el pati del Palau de l’Ambaixador Vich es va reconstruir de manera fidel a com era originalment en aquest museu. Conserva 86 peces originals de marbre genovès, i altres reproduïdes seguint els models arquitectònics de l’època.

Hi adjunte a continuació algunes fotografies de la seua reconstrucció, on sortossament, a manca del palau original, podem gaudir de la seua antiga magnificència:

 

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here