“Un cementeri no hauria de ser només un lloc de recolliment i record, sinó també un museu a l’aire lliure, ja que forma part de la història d’una societat”.
Aquestes paraules, pronunciades pel secretari del Consell Valencià de Cultura Jesús Huguet el vespre d’un dia com el de Tots Sants, ens fan reflexionar sobre les nombroses mostres d’arquitectura i escultura funeràries que podem trobar en molts cementeris valencians, i en particular en el de la ciutat de València, que hem de saber apreciar i conservar com el reflex d’una època i pel seu valor artístic intrínsec.
Des del 2014 la revista Adiós Cultural, editada per l’empresa Funespaña, publica la llista dels cementeris més interessants d’Espanya amb un concurs en què es premien les iniciatives culturals, socials i mediambientals, així com la bellesa dels recintes. El 2022, el jurat ha triat quatre cementeris en les diferents categories, mentre que els lectors de la pàgina web d’aquesta revista han triat el cinquè guanyador, el més bonic, per votació popular. Aquests guardons estan dotats amb un premi de 5.000 euros que es reinvertiran per continuar impulsant la seua activitat patrimonial, cultural i ambiental.
Doncs bé, el premi al “Millor cementeri d’Espanya” ha estat atorgat enguany al Cementeri General de València. Els de Bilbao, Avilés, Castro Urdiales i Redondela s’han endut la resta de premis que s’hi havien convocat.
La raó per la qual el de València ha estat distingit amb el màxim premi ha segut concretament pel seu magnífic Pati de Columnes i pels panteons artístics de la Secció Tercera Esquerra.
Aquesta àrea del cementeri, inaugurat el 7 de juny de 1807, va ser obra dels arquitectes Cristóbal Sales i Manuel Blasco. Està composta de 170 columnes d’ordre dòric i d’una Creu del Còlera que es va erigir l’any 1892 en memòria als milers de morts que va causar aquella epidèmia a la ciutat de València.
El guardó concedit ha destacat també el conjunt de panteons situats a la Secció Primera, amb una escultura grupal en què s’observa com diversos difunts s’afanyen a eixir de la tomba per ser jutjats, al so de la trompeta tocada per l’Àngel de l’apocalipsi.
La construcció del cementiri de València es va encetar dos anys abans de la seua inauguració, amb motiu de la Reial Ordre expedida per Carles III un 3 abril de 1787, en què es deia que es “desterraba los cementerios extramuros de la ciudad…. o fuera de las poblaciones siempre que no hubiere dificultad invencible o grandes anchuras dentro de ellas, en sitios ventilados e inmediatos a las Parroquias y distantes de las casas de los vecinos y se aprovecharán para capillas de los mismos cementerios las ermitas que existan fuera de los pueblos”
Fins llavors els cementeris eren parroquials i es trobaven dins de la ciutat de València, just al costat o a les rodalies de les seues respectives parròquies.
Per a la vostra informació, el bibliòfil i col·leccionista Rafael Solaz, organitzador del Museu del Silenci, ofereix diferents rutes guiades pel patrimoni funerari, cultural, artístic i històric del Cementeri de València de forma totalment gratuïta, un dissabte al mes. Una excel·lent oportunitat per poder conèixer-lo i gaudir-lo. Ací teniu la seua pàg. web:
http://museodelsilencio.com/
Vos ho aconselle!
