PASSEJANT PER LES TRES MURALLES HISTÒRIQUES DE VALÈNCIA.

2
7509
Acadèmia Valenciana de la Llengua  

Si passegem des de la plaça de la Mare de Déu cap a la Porta de Quart, travessant-la i creuant el carrer de Guillem de Castro, en poc més de set-cents metres de recorregut haurem travessat els espais que ocupaven les tres muralles diferents amb les que, històricament, ha estat envoltada València des què el cònsol romà Dècim Juny Brut la fundara allà per l’any 138 a.C.

Primer van ser els romans, probablement ja en l’època republicana, els que van traçar la primera muralla de Valentia Edetanorum (la València romana) per protegir la ciutat.

Aquesta muralla romana va ser posteriorment ampliada en l’època imperial, d’acord al gran creixement que va tindre la ciutat a partir del segle II d.C.

Posteriorment van ser els musulmans els que van construïr un nou recinte defensiu al voltant de Balansiya, la València islàmica.

I finalment els cristians van traçar la tercera i més recent de les muralles que han envoltat històricament a València, en l’epoca gòtica medieval.

Malauradament són molt poques les restes que ens queden d’aquelles tres magnífiques muralles històriques. No obstant això, ara vaig a explicar tres indrets en el centre històric de València en què podreu veure alguna cosa de cadascuna d’elles.

En el plànol que hi adjunte a continuació podeu observar el traçat de les tres muralles. Traçat que, com he esmentat ades, va ser variable en l’època romana, ja que la muralla es va anar adaptant a la grandària de la ciutat conforme aquesta anava creixent:

 

De la primera muralla, la romana, no sabem amb certesa el seu any de construcció, però el cronista romà Sal·lusti la cita i conta que en les guerres civils entre Sitja i Mario (les anomenades guerres Sertorianes), les tropes de Pompeu van derrotar a les de Sertori l’any 75 a.C. “al peu de les muralles de Valentia”. És probablement la primera referència historiogràfica que tenim d’aquella muralla.

Al carrer de les Avellanes n’hi ha unes restes conservades en els baixos d’un edifici particular.
Es poden contemplar des de l’escala d’entrada a l’immoble i també des del carrer per una finestra amb un cristall, oberta a aquest efecte. És un xicotet tram d’un potent mur romà que probablement correspon a la muralla de l’època republicana (segles II-I aC). Lamentablement, no s’hi troba senyalitzada de cap manera.

Hi adjunte una fotografia d’un tros d’aquesta muralla i un plànol amb el carrer de les Avellanes on es troba (quadrat roig), per a què pugau localitzar-la amb facilitat:

 

La segona muralla, la que va envoltar la ciutat en època musulmana, va ser construïda entre 1021 i 1061 governant Abd-al-Aziz, rei de la Taifa de Balansiya i nét del famós cabdill musulmà Almansor.
Al carrer Salines, prop del carrer de Cavallers, podem admirar un tros de llenç d’aquella magnífica muralla islàmica que va tindre València. Segons cròniques de l’època, era una de les més belles i robustes de tot Al-Àndalus.

Malauradament, tampoc està senyalitzada i s’hi troba en un estat de deteriorament lamentable.

Hi adjunte una fotografia d’aquest llenç i un plànol amb el carrer Salines on podeu trobar-la fàcilment:

 

 

Finalment la tercera de les muralles, la muralla medieval cristiana, coneguda també com muralla gòtica per haver estat construïda en l’època de màxim esplendor d’aquest estil artístic, va ser realitzada en 1356 durant el regnat del rei Pere IV el Cerimoniós.
Podem admirar l’únic llenç que existeix de la mateixa a l’aire lliure (a part de dues de les seues portes, la de Quart i la de Serrans), precisament al costat d’una d’elles, la de Quart.

Hi adjunte una fotografia d’aquest llenç i un plànol amb el carrer Guillem de Castro, on podeu trobar-la:

 

Gaudiu-les passejant, malgrat la poca cosa que roman de totes tres d’elles!

2 COMENTARIS

  1. Encara hi ha més restes de la muralla islàmica que es poden visitar. A la Plaça Forn de Sant Nicolau núm. 4 -no confondre amb la plaça de Sant Nicolau que és al costat-, hi ha un casal de planta gòtica relacionat amb la Universitat que es diu Col·legi Major Doctor Peset. Al soterrani, i és visitable, hi ha la base de la muralla àrab. Després està el llenç que hi ha dins, no sé si d’un bar (Pub Al Hanax, que dóna nom a una de les portes de la murada) o una tenda de roba, que no recorde, al cantó de la plaça de Sant Jaume, que es veu nu un llenç de la muralla dins l’establiment. Al solar que hi ha entre la plaça de Sant Jaume/carrer de Baix crec que també hi ha un torre millor conservada que no es pot visitar. Un poc més avant es troba la del carrer Salines, que hi figura a la foto. És una llàstima que no la reconstruesquen deixat el tros que queda demarcat o alguna cosa així, perquè tindre un bolet de pedra enmig sense fer cap operació no serveix de res. Després, en una altre solar, crec que n’hi ha una o dues ben conservades. Després està el Portal de la Valldigna, que possiblement era una porta de la muralla àrab, reconvertida després en porta cristiana al barri de la Moreria valenciana (Carrer Portal de la Valldigna). Prop de la plaça de l’Àngel, en un solaret interior, tona a veure’s una torre, aquesta ben conservada. Més avant, a un forn del carrer Roters, al núm, 5, al costat de la plaça dels Furs, la paret del forn torna a deixar veure un tram de la murada. I al cantó de la plaça dels Furs amb el carrer de la Blanqueria, hi ha una residència d’estudiants dins la qual hi ha un museu i es torna a veure un tros de torre i llenç de murada. Durant les obres de rehabilitació de l’antic Govern Civil, a la plaça del temple, tornaren a aparéixer restes de la muralla, que s’han integrat en l’hotel de luxe que s’hi ha construït o s’està construint, i també es poden veure al centre cultural Octubre, al carrer de Sant Ferran. N’hi haurà més, però ara no en recorde. La muralla àrab es troba majorment fet de paret de moltes cases i edificis del centre antic de València i no ha desaparegut. El que no deu fer-se és convertit el centre històric en un solar per poder veure l’antiga muralla. Deu d’integrar-se en els antics carrers valencians, i jo personalment construiria edificis de planta antiga (populars, però a imitació de les cases del segle XIV o XV) on, per mitjà d’un passadís es poguera accedir als llenços. No costaria tant, i el que no es pot fer es deixar València plena de solars i deixalles per tal que es vegen llenços de muralla sense conservar o rehabilitar. A al Viquipèdia hi ha fotos a l’entrada ‘Muralla àrab de València’ i si poses a Google la mateixa frase ixen un bon grapat de fotos…

    • Motles gràcies Joan. En aquest apunt he volgut donar només un exemple de presència de la muralla àrab de València. com tu ben dius, encara hi queden molts més arreu de la ciutat. Si consultes la meua pàgina, el la secció de “Muralla islàmica”, hi trobaràs alguns que parlen dels que tu has esmentat. Gràcies de nou per tan documentat resposta 🙂

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here