Si passegem des de la plaça de la Mare de Déu cap a la Porta de Quart, travessant-la i creuant el carrer de Guillem de Castro, en poc més de set-cents metres de recorregut haurem travessat els espais que ocupaven les tres muralles diferents amb les que, històricament, ha estat envoltada València des què el cònsol romà Dècim Juny Brut la fundara allà per l’any 138 a.C.
Primer van ser els romans, probablement ja en l’època republicana, els que van traçar la primera muralla de Valentia Edetanorum (la València romana) per protegir la ciutat.
Aquesta muralla romana va ser posteriorment ampliada en l’època imperial, d’acord al gran creixement que va tindre la ciutat a partir del segle II d.C.
Posteriorment van ser els musulmans els que van construïr un nou recinte defensiu al voltant de Balansiya, la València islàmica.
I finalment els cristians van traçar la tercera i més recent de les muralles que han envoltat històricament a València, en l’epoca gòtica medieval.
Malauradament són molt poques les restes que ens queden d’aquelles tres magnífiques muralles històriques. No obstant això, ara vaig a explicar tres indrets en el centre històric de València en què podreu veure alguna cosa de cadascuna d’elles.
En el plànol que hi adjunte a continuació podeu observar el traçat de les tres muralles. Traçat que, com he esmentat ades, va ser variable en l’època romana, ja que la muralla es va anar adaptant a la grandària de la ciutat conforme aquesta anava creixent:
De la primera muralla, la romana, no sabem amb certesa el seu any de construcció, però el cronista romà Sal·lusti la cita i conta que en les guerres civils entre Sitja i Mario (les anomenades guerres Sertorianes), les tropes de Pompeu van derrotar a les de Sertori l’any 75 a.C. “al peu de les muralles de Valentia”. És probablement la primera referència historiogràfica que tenim d’aquella muralla.
Al carrer de les Avellanes n’hi ha unes restes conservades en els baixos d’un edifici particular.
Es poden contemplar des de l’escala d’entrada a l’immoble i també des del carrer per una finestra amb un cristall, oberta a aquest efecte. És un xicotet tram d’un potent mur romà que probablement correspon a la muralla de l’època republicana (segles II-I aC). Lamentablement, no s’hi troba senyalitzada de cap manera.
Hi adjunte una fotografia d’un tros d’aquesta muralla i un plànol amb el carrer de les Avellanes on es troba (quadrat roig), per a què pugau localitzar-la amb facilitat:
La segona muralla, la que va envoltar la ciutat en època musulmana, va ser construïda entre 1021 i 1061 governant Abd-al-Aziz, rei de la Taifa de Balansiya i nét del famós cabdill musulmà Almansor.
Al carrer Salines, prop del carrer de Cavallers, podem admirar un tros de llenç d’aquella magnífica muralla islàmica que va tindre València. Segons cròniques de l’època, era una de les més belles i robustes de tot Al-Àndalus.
Malauradament, tampoc està senyalitzada i s’hi troba en un estat de deteriorament lamentable.
Hi adjunte una fotografia d’aquest llenç i un plànol amb el carrer Salines on podeu trobar-la fàcilment:
Finalment la tercera de les muralles, la muralla medieval cristiana, coneguda també com muralla gòtica per haver estat construïda en l’època de màxim esplendor d’aquest estil artístic, va ser realitzada en 1356 durant el regnat del rei Pere IV el Cerimoniós.
Podem admirar l’únic llenç que existeix de la mateixa a l’aire lliure (a part de dues de les seues portes, la de Quart i la de Serrans), precisament al costat d’una d’elles, la de Quart.
Hi adjunte una fotografia d’aquest llenç i un plànol amb el carrer Guillem de Castro, on podeu trobar-la:
Gaudiu-les passejant, malgrat la poca cosa que roman de totes tres d’elles!
