Si passegem per davant de la Portada barroca de la Catedral de València, i ens allunyem una mica per poder observar-la amb més perspectiva, possiblement ens cridarà l’atenció el fet de què es trobe com “girada” o “torta” respecte al camp visual que s’obté mirant-la des de la plaça de la Reina.
Els ciutadans de València ja estem acostumats a veure-la així des de sempre, però és aquest un detall que a voltes crida poderosament l’atenció dels visitants de la ciutat.
Sense anar més lluny, fa unes setmanes vaig poder escoltar a uns turistes estrangers, italians per més senyes, que es trobaven davant d’aquesta portada admirats per la seua bellesa, però sorpresos alhora perquè els resultava incomprensible la manera en què s’hi trobava orientada.
Amablement, i desprès de demanar-los permís, em vaig ficar en la seua conversa per donar-los una explicació del perquè d’aquesta peculiar orientació, la qual cosa em van agrair quan finalment van comprendre-ho.
Però, perquè la Porta dels ferros de la Catedral està girada respecte a la perspectiva que s’obté vista des de la plaça?
Fent una mica d’història, cal dir que aquesta portada, la darrera construïda de les tres que en té la Catedral, va ser acabada l’any 1738.
En aquella època l’actual plaça de la Reina no existia. L’aspecte que té a hores d’ara, desprès de dècades de successives ampliacions, s’acabà de configurar a finals de la dècada de 1960.
Aquella Portada es va construir en l’antiga plaça del Micalet, en un espai físic molt reduït comprés entre el campanar i la Sala Capitular.
Ací podem veure una fotografia d’aquella plaça, que he assenyalat amb una fletxa blau:
El seu autor fou Rudolf Konrad, arquitecte i escultor de càmera de l’arxiduc Carles d’Austria. Rudolf guanyà un concurs públic convocat per a la construcció de la portada, amb un projecte molt innovador inspirat en el barroc italià.
Amb la derrota austracista d’Almansa en 1707, tingué que fugir a Barcelona per a evitar les represàlies borbòniques. Per aquesta raó la porta quedà inacabada i va ser continuada pels seus deixebles.
La seua construcció va constituir tot un exercici de virtuosisme per poder aconseguir l’efecte de grandiositat que es cercava, però que només es podia apreciar en tota la seua magnitud quan s’arribava a la fi d’un carrer que encarava frontalment aquesta Portada. Es tractava del carrer Saragossa, actualment ja desaparegut en haver estat enderrocades les illes de cases que es situaven davant de la façana de la Catedral.
El seu nom, Saragossa, va donar nom a l’actual plaça de la Reina durant un temps com a record, per altra banda nom original de la plaça.
Per tant, cal dir que aquell magnífic efecte visual que s’aconseguia en arribar a la portada des d’aquell carrer, va desaparèixer quan es va completar la configuració actual de la plaça, quedant la seua orientació “girada” com un anacronisme que es advertit per alguns visitants de la ciutat.
Hi adjunte a continuació sengles fotografies tretes del magnífic bloc de “La Valencia desaparecida”, a on es pot apreciar molt bé aquesta diferència de perspectiva de la Porta dels ferros entre l’“abans” i el “desprès” de la desaparició del carrer Saragossa:
