Si passegem donant una volta sencera a la Catedral de València, ens adonarem d’una característica que potser la fa única entre totes les catedrals: l’existència de tres portades construïdes en tres estils arquitectònics diferents.
Però això no ha sigut sempre així. I per diferents circumstàncies històriques esdevingudes, ara mateix podria ser-hi d’una altra manera diferent.
En un apunt anterior vaig explicar com l’actual portada barroca que dóna a la plaça de la Reina, la coneguda como porta dels Ferros, havia substituït a una altra originalment gòtica que havia estat construïda prèviament, quan es va fer en el segle XV una ampliació de les naus de la Catedral per integrar-hi l’Aula Capitular i la torre del Micalet, que inicialment s’havien construït separades del cos de l’edifici.
En aquest enllaç podeu llegir aquell apunt:
Aquesta substitució s’emmarcava dins d’un moviment de renovació arquitectònica que es va produir en diversos edificis medievals valencians en els segles XVII i XVIII, el qual considerava decadents alguns estils anteriors, com ara el gòtic o el renaixentista.
En particular l’estil gòtic, paraula procedent del mot “got” (godo), és a dir, “bàrbar”, va ser derruït o simplement amagat en diverses esglésies, cases i palaus senyorials i nobiliaris, per ser substituït per l’estil barroc imperant en l’època.
Però aquesta no va ser l’única remodelació important que va experimentar la Catedral de València.
Perquè en les darreres dècades del segle XVIII, concretament en 1774, es va iniciar una nova remodelació arquitectònica cap al nou estil imperant en aquella època, que ja no era el barroc sinó el neoclàssic, conegut també com academicista.
Inicialment les reformes es van centrar a l’interior de la Catedral, però a mesura que avançava aquesta renovació es va pensar en fer el mateix també a l’exterior. Concretament es volia substituïr la portada gòtica, coneguda popularment com dels Apòstols, per una altra d’estil academicista.
L’any 1796 José García i Vicente Marzo van presentar sengles projectes de portada neoclàssica que, d’haver finalment fructificat, haguera canviat totalment l’aspecte de la portada que dóna a la plaça de la Mare de Déu. La meravellosa portada dels Apòstols del segle XIV que podem gaudir actualment, hauria desaparegut i només seria història i record.
Adjunte a continuació uns dibuixos on s’observen aquests dos projectes d’estil neoclàssic. El primer d’ells té la particularitat de què es troba traçat sobre l’actual disseny de la portada gòtica, en el qual podem apreciar millor i en la seua magnitud real el que haguera suposat aquell projecte de substitució de la portada dels Apòstols.
