València va ser una fundació romana de segle II a.C. Des de llavors fins ara han transcorregut quasi vint-i-dos segles en què diferents pobles i cultures han deixat les seues empremtes a la ciutat, algunes d’elles molt profundes.
Romans primer, i després musulmans i cristians han estat les tres civilitzacions que més empremta han deixat en la ciutat i més han influït en la seua organització i configuració urbanistiques. Cadascuna d’elles, excepte lògicament la romana que es va trobar un solar desert, ha variat notablement la de la civilització que li precedia, fins a tal punt de fer-la en bona mesura irreconeixible.
A part d’implantar les seues configuracions urbanístiques particulars, per raons defensives aquestes tres civilitzacions van dotar a la ciutat de potents muralles, en què cada muralla posterior construïda guanyava en perímetre i superfície a la seua precedent, com a conseqüència del creixement exponencial que anava experimentant la ciutat amb el pas del temps.
Fa un temps vaig publicar una entrada en la qual parlava d’aquestes tres muralles històriques de la ciutat. Ací podeu trobar el seu enllaç:
La primera de les muralles que tingué València, la Valentia romana, es va construir previsiblement entre el segle II i I a.C. Sabem que l’any 75 a.C estava ja construïda, ja que va suportar el setge de les tropes de Pompeio durant les guerres Sertorianes, segons cròniques històriques de l’època.
La següent muralla que tingué la ciutat, la Balansiya islàmica, fou construïda al segle XI, més de mil anys després que la romana. Aquesta muralla va complir la seua funció defensiva durant uns tres-cents anys, abastant ja el període cristià de la ciutat, fins que sota el mandat del rei Pere el Cerimoniós s’hi va dotar d’una nova durant la segona meitat de segle XIV.
Les tres muralles han anat desapareixent del seu parcel.lari urbà al llarg de la historia, encara que només tenim constància de què la cristiana va ser expressament derruïda durant la segona meitat de segle XIX per tal d’alliberar la ciutat de l’anell petri que la tenallava.
Caldria fer-nos la pregunta de si han deixat les tres muralles històriques de València la seua empremta en el seu parcel·lari urbanístic actual.
Pot semblar molt evident en el cas de la muralla del segle XIV, desapareguda fa poc més de segle i mig. Però no tant en el cas de les dues primeres muralles, la romana i la musulmana. Aparentment pot semblar molt difícil, degut als molts segles transcorreguts des que van ser construïdes i als processos profundament transformadors de l’urbanisme esdevinguts al llarg del temps.
Anem a veure-ho ara cas a cas.
En el cas de la muralla romana, tot i haver estat construïda ja fa més de dos mil anys, sorprenentment podem dir que la seua empremta és encara clarament perceptible en determinades zones del parcel·lari urbà actual de la ciutat. Podeu saber com en aquest article que vaig escriure fa un temps, l’enllaç del qual podeu trobar a continuació:
I què dir de la muralla islàmica, construida fa ara quasi mil anys?
Aquesta fotografia que podeu veure a continuació, en la qual s’ha superposat el seu traçat en el parcel·lari actual, contesta aquesta pregunta.
Si fem un recorregut caminant partint des de la plaça del Tossal, seguint pel carrer Bosseria, la plaça del Mercat, plaça de l’Ajuntament, carrer de les Barques, Pintor Sorolla i carrer Comèdies fins a la plaça de Sant Vicent Ferrer, estarem seguint amb prou fidelitat el seu traçat. I desprès des de la plaça del Poeta Llorente fins a la plaça dels Furs, seguint la ronda de el riu i el carrer de Palomino, el viari actual s’ajusta també a l’antic recorregut de la muralla. Podem dir, doncs, que aproximadament un 70% del seu antic traçat s’ajusta bastant bé al parcel.lari urbanistic actual.
I de la muralla tardomedieval cristiana?
La seua antiga superfície delimita el nucli històric, l’actual districte de Ciutat Vella. El seu recorregut ha quedat fossilitzat en la ronda interior de la ciutat: els carrers Colom, Xàtiva, Guillem de Castro, passeig de la Petxina, carrers de Blanqueries, Comte de Trénor, Pintor Lopez i passeig de la Ciudadella fins arribar a la Porta de la Mar, anomenada així en record d’una de les antigues portes d’aquesta muralla. Aquesta porta, de construcció recent, reprodueix una altra de les portes que tenia aqueixa muralla, la del Reial.
Al remat, la conclusió a la qual podem arribar és que, tot i haver desaparegut algunes d’elles fa molts segles, les tres muralles han condicionat fortament la planta urbanística de la ciutat, fins a tal punt de fer-les plenament reconeixibles actualment, al menys en una bona part del seus respectius traçats.
