L’època en què la bandera de les Germanies onejava lliure a l’església de Santa Caterina.

En l’apunt anterior havia parlat d’un curiós element que, si observem amb “ulls curiosos” la façana de l’església de Santa Caterina que cau a la plaça de Lope de Vega, podrem descobrir a la seua part de dalt, prop de la rosassa gòtica.

Es tracta d’un guaspa de pedra, del què vaig explicar que era utilitzat pel Mostassaf de la ciutat per col.locar la seua bandera. La seua seu, la “Llotjeta del Mostassaf”, es trobava precisament pegada a la dita façana.

Ací podeu veure-la:

 

Però no va ser l’única bandera que s’hi va enarborar.

L’any 1519, poc abans d’iniciar-se la rebel·lió dels agermanats, el monarca va decidir que els gremis de la ciutat tenien que disposar d’armes per poder autodefensar-se davant els atacs dels pirates berberiscos que en aquella època assolaven a sovint les costes del Regne.

El gran descontent popular que existia aleshores en la ciutat com a conseqüència de l’actitud de les oligarquies urbanes, que volien acaparar tot el poder polític i els beneficis econòmics, va ser u dels factors principals que provocaren el desencadenament d’aquella la rebel·lió.

 

Els gremis, molt poderosos llavors a la ciutat, van enarborar la bandera de la rebel·lió contra aquestes oligarquies. U dels gremis més importants de la ciutat era el dels paraires (que eren els que cardaven la llana). Ells van decidir precisament fer servir el mateix guaspa que utilitzava el Mostassaf, per fer enarborar la seua bandera, com a símbol de què el poder de la ciutat havia estat pres pels gremis, que representaven a les classes populars.

Precisament un membre del gremi dels paraires, Joan Llorens, va ser l’ideòleg i fundador de les germanies, fins a la seua mort en 1520.

La rebel·lió de les germanies va ser finalment sufocada en 1522, imposant-se a la ciutat una duríssima repressió per part de la nova virreina, Germana de Foix, que va dictar unes 800 sentències de mort i multes elevadíssimes per als gremis.

Ací podeu veure el seu retrat:


En 1524 la regent de València va concedir l’indult precisament al gremi que va enarborar aquella bandera, els paraires.

En la capçalera d’aquest apunt podeu veure una fotografia de l’escut del gremi dels paraires, amb la seua simbologia pròpia, formant part de la corona i les barres reials que simbolitzaven la ciutat de València.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Una antiga inscripció al carrer sobre el decòrum públic.

Des de molt antic, a València, a l'igual que...

Una antiquíssima creu d’humiliador, a l’entrada de l’antic Convent de Jesús de València a Patraix?

Un robust fust de pedra tallada a l'entrada de l'antic monestir franciscà de Santa Maria de Jesús a Patraix...

L’últim vestigi de la llum de gas Lebón a València.

L'únic supervivent dels antics dipòsits de gas del primer sistema d'enllumenat industrial de València...

Què fa una portada del segle XVI en una església del segle XX?

Una antiga portada renaixentista, donant entrada a una església construïda en els anys 1950...

La parròquia que va sorgir del Camp de Mestalla.

El curiós lligam entre la parròquia de Sant Pasqual Baylon i el València CF...