Fa unes setmanes vaig publicar un apunt en què parlava de l’aspecte tan diferent al de ara que tenia l’indret que van triar els romans per fundar València fa vint-i-dos segles.
Havia comentat en aqueixa publicació que en aquella època el Túria envoltava una illa fluvial, lleugerament elevada sobre els seus voltants, sobre la qual es va assentar la ciutat romana. Alhora, un altre xicotet braç del riu travessava l’actual plaça de Tetuan i el carrer Navarro Reverter, deixant l’àrea on molts segles desprès s’ubicaria el Convent de Sant Domènech en una mena de xicoteta illa a l’estil de l’ille de Notre Dame formada pel riu Sena a Paris.
El riu Túria era navegable en aquell temps per a vaixells no massa grans, ja que era prou més profund i tenia més cabal d’aigua que en l’actualitat, en no estar sagnat per les nombroses sèquies que segles després donaren origen a l’exuberant horta de València.
Però també pot resultar-nos sorprenent és el fet que aleshores la línia de costa no es trobava en el lloc on actualment la coneixem, sinó molt més pròxima a la ciutat, quasi dos quilòmetres terra endins d’on es troba a hores d’ara, en un lloc que passaria aproximadament per l’actual plaça d’Honduras. Així ho han evidenciat els registres sedimentaris recollits en aqueixa zona. Les aportacions al·luvials realitzades pel Túria al llarg d’aquests 22 segles, procedents de l’arrossegament de materials, ha allunyat la línia de costa aquests quasi dos quilòmetres esmentats.
També cal dir que la vora del llac de l’Albufera es trobaria a tocar la ciutat, no massa lluny d’on es troba actualment el barri de Russafa.
Hi adjunte a continuació un mapa amb una representació de la ubicació de la ciutat romana de València (que he assenyalat amb un cercle roig). Hi adjunte també un altre actual de la ciutat, on hi he assenyalat la posició aproximada que tindria la línia de costa i la mar d’aquella Valentia Edetanorum de fa dos mil·lennis sobre la València actual:
