En l’article anterior havia parlat del Monestir de Sant Miquel dels Reis, el també conegut com “l’Escorial valencià” per la seua grandiositat i les similituds amb el manat construir per Felip II al nord de Madrid.
Aquest magnífic monestir jerònim renaixentista, presentat incorrectament per alguns com l’únic panteó reial existent a València (alberga els cossos de dos virreis, però de cap rei), es troba al costat de la històrica via Augusta romana, l’”autopista” hispànica per a vianants i mercaderies que comunicava Roma amb Cadis fa dos mil anys.
Edificat sobre el lloc on en època musulmana hi va haver una alqueria i posteriorment una abadia cistercenca en el segle XIV, el monestir fou construït per desig de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, com a panteó per a ell i la seua dona, Germana de Foix, tal com vaig explicar en l’anterior apunt. Ambdós personatges eren els virreis de València en època de Carles I.
U dels elements que més impressiona del monestir és la seua façana de tres cossos, una grandiosa façana-retaule realitzada en 1625 per Pere D’Ambuesa. Culminant-la, com el seu personatge més destacat, es troba sorprenentment una figura completament aliena a la història de València: el rei d’orient Baltasar.
Baix de Baltasar, a banda i banda d’un enorme finestral, podem trobar als altres dos mags de orient, Melcior i Gaspar. Sobre aquest finestral, just baix de Baltasar, podem veure una representació de l’estrela que va guiar als reis fins a Betlem.
Però, què fan els Reis d’orient, i en particular Baltasar, presidint la façana-retaule més grandiosa de l’antic Regne de València?
Esculpits per Esteve Andreu Ferrándiz, en pedra portada des de Barxeta i en velers des de Xàbia fins a la ciutat de València, allà podem veure’ls a la part més alta de l’enorme façana del monestir.
L’explicació d’aquest curiós fet es troba en l’especial predilecció que el Duc de Calabria sentia per la figura dels Reis Mags, però molt en particular per la de Baltasar. La raó és que el duc estava convençut que era descendent directe d’aquest rei (cal dir que en el Renaixement el mags d’Orient eren tots blancs, inclòs Baltasar). Ferran d’Aragó va afirmar que en diverses ocasions, en moments difícils de la seua vida, el Rei Baltasar se li havia aparegut per donar-li assistència i consell, per la qual cosa ell va deduir que era avantpassat seu.
Precisament per l’especial predilecció que el duc sentia per aquests Reis, el monestir prengué el seu nom, tot i que parlant en propietat hauria de ser conegut com de “Sant Miquel i dels Sants Reis”.
Hi adjunte a continuació una fotografia de la seua façana principal, on hi he assenyalat amb un cercle groc la posició preponderant que ocupa el Rei Baltasar. I baix hi pose un retrat en ceràmica del Duc de Calabria, qui pensava que era el seu avantpassat:
