Què fa una portada del segle XVI en una església del segle XX?

En l’últim article publicat en aquesta web, parlava de les peculiaritats que tingué la construcció d’un temple inaugurat a finals dels anys 1950 al barri de l’Exposició de València: la parròquia de Sant Pasqual Baylon.

Ací podeu trobar l’enllaç:

Tal com explicava en aquell article, dues eren les curiositats més rellevants que va tindre la construcció de la parròquia: la façana construïda amb maons de la tribuna de l’antic Camp de Mestalla, i la seua peculiar portada renaixentista. Sobre aquesta última vaig a parlar a continuació en aquest article.

L’ànima del projecte de construcció del temple fou el que va ser el seu rector durant els anys 1940-50, el pare Rafael Ferrandis. El cost econòmic de la construcció del temple resultava molt elevat, per la qual cosa el rector va cercar finançament i ajuts de particulars. Fins i tot arribà a emetre “bons parroquials”.

En el projecte de Vicent Traver, qui va ser el seu arquitecte, no es va contemplar la portada de l’església. La raó fou que Rafael Ferrandis va poder negociar amb un particular la cessió de l’antiga portada renaixentista que havia estat desmuntada a principis dels anys 1940 de l’antiga església de Sant Miquel i Sant Dionís, que se situava a la plaça Vicente Iborra del barri del Carme, la qual, a causa dels danys que va patir durant la Guerra civil, l’arquebisbat havia decidit executar la seua completa demolició, salvant la seua portada de finals del segle XVI, que es va desmuntar i desprès va ser adquirida per un particular.

El rector va negociar amb aquest particular la seua donació per servir de portada a la nova església. Finalment va obtindre-la a canvi del seu compromís de celebrar gratuïtament la missa i el funeral del propietari a la seua mort. Així va ser com aquesta notalble portada renaixentista, provinent d’un antic temple que havia estat enderrocat feia una dècada, passà a formar part de la nova parròquia.

Portada renaixentista, a l’església de Sant Pasqual Baylon.

La portada, què va ser ensamblada de nou en Sant Pasqual Baylon a finals dels 1950, s’articula en dos cossos. L’inferior està format per una porta amb un arc de mig punt. Als dos costats estan presents els bustos amb relleu de Sant Pere i Sant Pau. A banda i banda de l’arc es situen dues columnes de fust estriat i entaulament dòric. Al cos superior destaca una fornícula central que alberga una xicoteta estàtua de Sant Pasqual Baylon, que va reemplaçar a l’original de Sant Miguel. Sobre ella se situa un frontó triangular recolzat en mènsules. La decoració es completa amb elements decoratius d’inspiració barroca, com ara boles i aletes corbades.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

Les antigues columnes de les places de Manises i del Portal Nou.

Què fan dues antigues columnes desubicades en sengles places de València?

Els antics panells ceràmics de Philips.

Els únics panells ceràmics publicitaris que romanen a València...

La “finca dels collons” de València.

La finca que deixava bocabadats a molts dels viatgers que arribaven a València per l'Estació del Nord...

La font viatgera del Monestir de la Valldigna.

Una antiga font que va viatjar entre Simat de la Valldigna i València...

L’altra porta de l’antic Hospital General de València.

Una de les entrades a l'antic conjunt hospitalari de València...

Les fonts “franceses” de València.

Les fonts "franceses" van ser de les primeres instal.lades a la ciutat després de l'arribada de l'aigua potable...