Si passegem pels voltants del bell edifici modernista de Correus de la plaça de l’Ajuntament de València, probablement molta gent desconeixerà que ho estarem fent per un indret en què va estar situat l’antic barri de Pescadors de la ciutat de València. Un barri que va començar a existir per un privilegi concedit pel rei Jaume I, poc desprès de l’entrada de les tropes cristianes a la ciutat en 1238. Cal dir que aquest barri hi va romandre, ni més ni menys, durant més de sis segles.
Un dels carrers de la zona, precisament una de les artèries més importants actualment del centre de la ciutat, ens dóna una pista sobre aquest fet només amb esmentar el seu nom: el carrer de les Barques.
Perquè, malgrat les diverses i dispars interpretacions que hi ha sobre el origen del seu nom, aquest es deu al fet de què era el carrer per a on els pescadors de la ciutat traien les seues barques allà construïdes en direcció a la mar, eixint de la ciutat quan encara conservava les muralles a través de l’antiga porta de la Mar.
El barri de pescadors del Cap i casal es va crear com un barri “ex novo”, és a dir, de nova planta, sobre uns terrenys que Jaume I va concedir a 500 mariners després de la seua entrada a València, com vaig esmentar ades.
En ell vivien els pescadors de la ciutat, ja que cal recordar que València no era una ciutat de mar, ja que va ser creada a l’interior, encara que a pocs quilòmetres de la costa. I en ell construïen les seues barques i preparaven les xarxes de pescar, tant per a la pesca en la mar com a l’Albufera, a la qual en aquell temps probablement encara hi podien accedir per alguns canals que la comunicaven amb el raval de Russafa.
Però el major desenvolupament d’aquest tipus d’activitats que es va produir en els poblats marítims al llarg dels següents segles (com ara el Grau o el Cabanyal-Canyamelar), va provocar la pràctica desaparició d’aquestes activitats al barri, la qual cosa va anar aparellada a una progressiva degeneració que va sofrir per l’aparició de la prostitució en els seus carrers, arran del tancament per ordre de Carlos II de l’antiga mancebia de València.
La imparable degeneració del barri, i també els interessos urbanístics especulatius de la burgesia capitalina, van provocar que les autoritats municipals prengueren la decisió de procedir a la seua total demolició l’any 1907.
Una volta consumada la seua total desaparició, sobre el seu solar ha esdevingut una zona bancària i comercial de primer ordre amb bells edificis eclèctics i modernistes, que són els que hi podem trobar actualment.
El nom de “carrer de les Barques” és, per tant, un mut testimoni que ha romàs del que va ser el barri de Pescadors de la ciutat de València.
Hi adjunte a continuació una imatge de finals del segle XIX del carrer de les Barques, on es poden observar a la part de l’esquerra les cases del barri de pescadors:
Hi adjunte també un plànol antic de la zona, on es pot veure l’antic barri de Pescadors complet:
I una altra fotografia de principis del segle passat presa des de la plaça d’Emilio Castelar (actual plaça de l’Ajuntament), on hi he enquadrat en roig la façana de cases d’aquest barri que donaven a la plaça. I com ajuda per a què pogau entendre millor des d’a on està presa la fotografia, he marcat amb una fletxa groga la confluència del carrer de les Barques amb la plaça:
