Reapareix la muralla tardomedieval, just en el punt on va començar a ser enderrocada.

Les obres de renovació de les canalitzacions d’aigua potable que s’estan duent a terme a València en la marginal dreta del Túria des de fa uns mesos, no paren de mostrar-nos com era el traçat original de la muralla cristiana, i també el de la muralla musulmana en aquells punts en què el traçat d’ambdues hi era coincident.

Les troballes de les restes de les dues muralles han estat pràcticament constants durant la realització de les esmentades obres, la qual cosa està aportant molta i en alguns casos sorprenent informació sobre la seua construcció als arqueòlegs municipals.

Les darreres restes localitzades ho han estat a la confluència de la marginal del riu amb la plaça de Tetuán fa només un parell de dies. I la seua troballa és l’objecte a tractar en aquest aquest apunt perquè, com a continuació podreu llegir, presenten una particularitat molt especial. I ara desprès vos explicaré el perquè. Abans permeteu-me fer un breu recés històric de la construcció i de la destrucció d’aquesta magnífica muralla gòtica que envoltà València al llarg de més de cinc segles.

Ací podeu veure una magnífica litografia del francès Guesdon, només pocs anys abans de la seua desaparició:

 

Corria l’any 1356 quan el rei Pere IV el Cerimoniós va ordenar als Jurats de la ciutat de València la construcció d’un recinte emmurallat, exterior al musulmà existent, que incloguera els nous ravals que havien anat sorgint extramurs de la ciutat en les darreres dècades.
Aquell mateix any van encertar-se els treballs de construcció de la nova muralla, que van finalitzar en 1370. La urgència de la seua edificació derivava de l’anomenada Guerra dels dos Peres, entre Castella i la Corona d’Aragó.

Cinc segles després, aquella muralla medieval asfixiava la ciutat. Almenys així ho declaraven les cròniques de l’època. L’amuntegament de la població intramurs i una creixent sensibilitat per la higiene, avalaven la necessitat d’acabar amb aquell anell que tancava València.
“Segurament que els nostres fills, ja que no hem de concedir més llarg termini, es riuran de la trampa en què romanien els seus pares, com si visqueren en un castell, o millor encara, en una presó” publicava la redacció d’un diari local.

Ja en 1856 les autoritats valencianes havien enviat un escrit a les Corts espanyoles sol·licitant-ne la seua demolició, ja que València no estava considerada plaça forta. Aviat es va iniciar un plet entre l’Ajuntament i la Capitania General al voltant de la titularitat de l’usdefruit d’aquells terrenys que s’alliberarien després de l’enderrocament de la muralla.
La municipalitat valenciana va guanyar finalment aquell litigi, i només les Torres de Quart -llavors presó militar- van romandre sota el poder de l’estat.

El 1862 el viatger francès Antoine de Latour descrivia el recinte emmurallat de la ciutat amb aquestes paraules: «València posseeix encara belles muralles emmerletades. El seu recinte que, semblant a la cintura d’una bella llevadora, s’ha anat eixamplant amb el progrés dels segles, sota els gots, els àrabs i els cristians data, en la seua forma i extensió actuals, del regnat d’en Pere IV d’Aragó l’any 1356».

El dissabte 18 de febrer de 1865, el Governador civil de València, Ciril Amorós, rebia l’esperat telegrama real autoritzant aquell projecte tantes voltes postergat. Batlle i regidors, que van ser ràpidament informats per la primera autoritat, van saludar amb alegria la bona nova que arribava de Madrid amb un “Viva la Reina!”, referint-se a Isabel II.
Les autoritats es van comprometre, en el millor dels casos, a col·locar plaques de record en els llocs més significatius condemnats a la desaparició. Tot en nom, segons el govern municipal, del «eixample, ventilació i les millors condicions higièniques de la ciutat».

El dilluns 20 de febrer, a les 16.30 hores, en un acte organitzat amb tota la solemnitat sobre un cadafal alçat a la part exterior de la muralla, i davant una multitud entusiasmada, el mateix Ciril Amorós assestava el cop inaugural de l’enderroc després d’un breu i emocionat discurs en què ressaltava la “santedat de l’empresa”, i que va acabar amb un nou “Viva la Reina!”.
“La piqueta de l’obrer del segle XIX, no la destral demolidora de les revolucions, sinó l’instrument fecund del treball i de la indústria, ha caigut sobre els merlets que simbolitzaven altres èpoques de força i de ferro”, indicava un cronista emocionat a les pàgines del periòdic La Opinión.

El punt exacte d’aquell celebrat inici de l’enderroc va ser just al costat de la Porta del Real.

A continuació podeu veure una gravat d’època que representa l’escena descrita: les autoritats municipals, la gentada allà aplegada i els obrers començant l’enderrocament de la muralla, just al costat de la Porta del Real, que es pot veure parcialment a l’esquerra del gravat:

 

I ara reprenguem el fil inicial d’aquest apunt. Precisament perquè aquest punt de la muralla és el que ha aflorat ara, fa només un parell de dies, durant les obres de canalització de l’aigua. El punt en què més d’un centenar d’homes fa ara 153 anys van participar aquell 20 de febrer en l’inici de l’enderroc de la muralla.

En aquesta vista aèria assenyale amb una fletxa groga la posició exacta on s’ha fet la troballa de la muralla. Teniu com a referència per a situar-vos la plaça de Tetuán i el pont del Real:

 

I ara a continuació vos assenyale en una altra litografia d’Alfred Guesdon l’esmentat punt d’inici de la muralla de València:

 

I un parell de fotografies antigues on assenyale també aquest indret, situat just al costat de la Porta Real:

 

Entre els homes que van encetar aquell enderrocament hi havia una brigada de sapadors-bombers, però la majoria d’ells eren treballadors de l’art de la seda que havien quedat sense feina arran de la gran crisi que havia patit el sector durant les primeres dècades del XIX.

De fet, un altre dels arguments esgrimits per les autoritats valencianes per justificar l’enderrocament de les muralles, era el de donar una ocupació temporal a la gran quantitat de treballadors seders que havien quedat a l’atur pel tancament dels seus tallers.

A continuació podeu veure un parell de fotografies preses per mi ahir d’aquesta troballa, os s’aprecia perfectament el tros de muralla retrobada:

 

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

L’únic llenç de muralla medieval cristiana existent a València.

La muralla tardomedieval cristiana que envoltava València, va desaparèixer a partir de l'any 1865. Només un llenç hi va sobreviure...

Un forat en la muralla islàmica de Balansiya?

Un forat en l'antiga muralla islàmica de València. Quina utilitat podria tindre?...

L’únic llenç de la muralla islàmica de València conservat amb el seu pas de ronda.

El pas de ronda sobre la muralla islàmica de Balansiya...

Un antic document gràfic únic, què ens mostra com era l’antiga Porta de la Mar de la muralla de València.

Un extraordinari document gràfic ens mostra com era l'antiga Porta de la Mar de la muralla tardomedieval de València...

Podem reconèixer el traçat de les tres muralles històriques de València en el parcel·lari urbanístic actual de la ciutat?

Al llarg del seus més de dos mil.lenis d'existència, la ciutat ha tingut tres muralles diferents per protegir-la...

La impressionant muralla d’onze metres d’alçada que envoltava la València islàmica.

Una muralla que degué de semblar inexpugnable als ulls dels que volien conquerir Balansiya...