RECORDS DE CINC SEGLES DE VALÈNCIA ISLÀMICA.

0
408

“Amics què té el desert
que s’ha impregnat de perfum?
Què tenen els caps dels genets
que cauen defallides com èbries?
S’ha esmicolat l’almesc
en el camí del zèfir,
o potser algú ha pronunciat el nom de Balansiya?”

Aquests versos del gran poeta andalusí, nascut a València, Ar-Rusafi, ens suggereixen la bellesa que degué de tindre Balansiya, la València musulmana, i l’exuberant horta que l’envoltava.

Una horta feta realitat gràcies a una impressionant xarxa de sèquies que demostren els alts coneixements en enginyeria hidràulica que posseïen els valencians islàmics que durant més de cinc segles van habitar la ciutat. Un període de temps tan sol interromput durant 8 anys per la conquesta de la ciutat per part del Cid a cavall entre els segles XI i XII.

Després de la desaparició del Califat de Còrdova i l’arribada de la dinastia dels amiríes a la ciutat, València es converteix en la capital de la Taifa de Balansiya. La ciutat enceta llavors un ressorgiment urbanístic i cultural comparable, salvant les distàncies, al Segle d’Or cristià de la centuria dels 1400.
Durant aquell període es perfeccionen i amplien els sistemes de reg de l’horta que envolta la ciutat, convertint-la en un verger de cultius. S’augmenta el comerç amb la Hispània cristiana, es construeixen les almunias de Russafa i del Reial, s’instal·la un perímetre d’horta al actual barri del Carme i es transforma l’antiga àrea episcopal visigoda per convertir-la en un soc vinculat a la residència del governador, alhora que es desenvolupen considerablement les arts i les ciències.

L’any 1021 va ser nomenat governador de la Taifa de Balansiya Abd al-Aziz ben Abi Amir, amb només 15 anys. Era nét del famós cabdill musulmà Almansor.
Durant els seus 40 anys de govern la ciutat va viure el període més pròsper de l’época musulmana, durant el qual, a més d’importants obres d’enginyeria, es va construir una sòlida muralla que envoltava la ciutat per convertir-la en inexpugnable, la “més sòlida i bella d’Al-Andalús”, segons testimoni escrit del cronista Al-Udri.

Però, què ha quedat d’aquella ciutat islàmica, dels seus palaus, del seu Alcàsser, de les seues mesquites, de la seua muralla, de la seua trama urbanística típicament islàmica, una ciutat tan admirada en el seu temps per molts?
Per respondre a aquestes preguntes, vos convide a llegir un interessant article de Joaquin Guzmán que va publicar fa un temps a la versió digital del diari València Plaza.

Aquí teniu l’enllaç: http://www.valenciaplaza.com/balansiya-ecos-demasiado-lejan…

Gaudiu la seua lectura!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here