En un apunt anterior havia parlat de què València havia sigut la ciutat on s’havia obert el primer hospital psiquiàtric al món. Ací teniu l’enllaç a aquell apunt, del qual recomane la seua lectura (si no ho heu fet encara), abans de continuar la del present:
La gènesi d’aquell projecte d’hospital va estar en un fet atzarós que es va produir en un carrer de València un divendres dia 24 de febrer de 1409. Aquell dia Fra Joan Gilabert Jofré, un religiós pertanyent a l’Ordre dels Mercedaris, eixia del seu convent en direcció a la Catedral.
Aquell convent, un dels més importants que tenia la ciutat, havia estat fundat per Pere Nolasco en terrenys extramurs de la ciutat que li varen ser concedits pel rei Jaume I per a tal propòsit. Pere Nolasco, religiós català, havia estat el fundador l’any 1218 de l’Ordre de la Benaurada Mare de Déu de la Mercè.
Aquest convent va desaparèixer al voltant de l’any 1840, en ser demolit arran de la promulgació de les lleis de Desamortització de monestirs i convents religiosos en el segle XIX. S’hi ubicaria molt a prop de l’actual plaça de la Mercè, la qual prengué el nom del convent.
Ací podeu veure-ho en el plànol del pare Tosca de 1704:
Recentment, arran d’unes obres fetes en l’Avinguda de Maria Cristina, vaig ser testimoni directe de la troballa per part dels obrers i de l’arqueòloga que supervisava els seus treballs, d’un grans carreus de pedra trets de l’interior d’una rasa oberta a la superficie, que amb molta probabilitat correspondrien a algun dels murs perimetrals de l’esmentat convent.
Arran d’aquella possible troballa arqueològica, vaig escriure un apunt en aquesta web sobre aquest fet. Ací teniu l’enllaç a l’article:
Reprenent la història que estava relatant, aquell dia de l’any 1409 el pare Jofre anava a la Catedral a predicar el primer sermó de la Quaresma, quan en el seu camí va trobar a un grup de joves que estaven agredint i insultant a un pobre dement. El religiós va retreure severament els joves la seua actitud, i va recollir al dement, a qui va portar al convent per donar-li empara.
Dos dies després, durant el sermó de Diumenge de Quaresma a la Catedral, va parlar dels fets amb molta emotivitat i va insistir davant de tots els assistents a la missa de la necessitat de donar ajut als que patien trastorns mentals i és trobaven abandonats pels carrers, evitant la “persecució irracional, tant més cruel com més innocents, impotents i irresponsables en són els víctimes“.
Arran d’aquest emotiu discurs, un grup de patricis de la ciutat es va comprometre a finançar l’obertura d’un lloc d’asil i tractament mèdic per a aquestes persones, donant lloc al què és considerat com el primer hospital psiquiàtric fundat en el món, amb tractaments específics per als malalts d’aquesta malaltia.
Aquella escena del pare Jofré amb el foll va ser magistralment imaginada i dibuixada pel pintor valencià Joaquim Sorolla en 1887 en un quadre titulat “Padre Jofré, defendiendo a un loco“, que actualment es troba a la Sala Vella del Palau de la Generalitat Valenciana.
En aquesta pintura, Sorolla localitza la trobada del pare Jofre amb el boig al costat d’un portal o passadís del què sembla ser una muralla, que alguns han volgut identificar amb el portal de la Valldigna, que efectivament ja estaria obert en la muralla musulmana en aquell any.
Però aquest fet és dificilment creible, ja que la ruta que deuria de fer el religiós des del seu convent fins a la Catedral de cap manera podria passar per aquell portal, llevat que volguera fer una llarga passejada abans d’arribar-hi, la qual cosa sembla improbable.
No obstant això, la representació de Sorolla sembla adient, tal com vaig a explicar a continuació.
En aquell any de 1409, tot just unes dècades després de construir-se la nova muralla cristiana de València, la antiga muralla islàmica de la ciutat encara romania en bona part del seu traçat en peu. Per emprar un símil que puga ser fàcilment entès, aquella muralla era una mena de “mur de Berlin” que separava la part més antiga de la ciutat, la d’intramurs, dels barris i ravals que la nova muralla cristiana havia integrat dins de la ciutat. En un d’aquests barris es trobava situat el convent de la Mercè, concretament en el de la Boatella, del qual procedia el pare Jofré.
En la representació gràfica de València que hi podeu veure a continuació, que es correspondria aproximadament amb l’any 1400 (època dels fets esmentats), podeu veure la muralla cristiana, la islàmica i la zona on s’ubicava el convent del pare Jofré:
Per tant, el religiós hauria de travessar un dels portals de la muralla islàmica, cada vegada que anara a la Catedral.
Molt a prop del convent de la Mercé, i just de camí a la Catedral, s’hi trobava una de les set portes que tenia l’antiga muralla àrab: la porta de l’Alcaicería (Bab Al-Qaysariya), que es situaria en l’actual carrer de les Mantes.
Ací podeu veure la seua ubicació:
Aquest carrer, tradicionalment comercial des de l’època islàmica de la ciutat, arrenca a la plaça del Mercat i enfila cap al centre de la ciutat, sent el camí més adient que existia per anar a la Catedral des de l’antic convent.
Per tant, el quadre de Sorolla ubica, probablement amb encert, l’incident del pare Jofre a l’actual carrer de les Mantes, al costat de la porta de la Alcaicería de l’aleshores encara existent muralla islàmica. És també l’indret indicat pels historiadors, que assenyalen els actuals carrer de les Mantes o el de Martín Mengod com els més probables per a ubicar aquell històric esdeveniment.
En aquesta representació feta en el plànol del pare Tosca que hi expose a continuació, podeu veure en roig quin era el camí més directe per anar des del Convent de la Mercé a la Catedral, on hi he assenyalat la ubicació de la porta de l’Alcaiceria en el carrer de les Mantes:
En aquesta vista sobre el Google maps, he encerclat en groc la ubicació de l’esmentada porta, sobre el traçat del carrer de les Mantes:
Com a curiositat, cal dir que Sorolla va nàixer precisament en el número 8 del carrer de les Mantes, tot just o molt a prop d’on es trobava l’esmentada porta islàmica. Un panell ceràmic ficat a la façana per iniciativa de la falla de la plaça de Lope de Vega l’any 1978 ens ho recorda:
