Aquesta setmana els valencians hem commemorat el 600é. aniversari de la creació de la Generalitat Valenciana. Una institució que va nàixer amb el nom de Diputació General en temps del trastàmara Alfons el Magnànim amb seu al Convent de Sant Domènech, com un organisme creat per a la recaptació dels imposts, però que amb el temps va anar adquirint pes polític fins a acabar sent la representació de l’autogovern valencià, com ho és a hores d’ara.
El magnífic palau gòtic i renaixentista que és seu actual d’aquesta institució, al Palau de la Generalitat, va iniciar la seua construcció a penes tres anys després de la creació de la institució, en 1421.
Construït en estil gòtic tardà per Pere Comte i Joan Guivarró, la part més antiga és la portada del carrer de Cavallers (1481), i la més moderna, però encara gòtica, són els arcs de la galeria superior (1541). És distribueix com un Palau gòtic mediterrani típic, amb pati descobert, escala d’honor, semisoterrani i tres pisos: entresòl, pis principal i galeria.
La torre que mira a la plaça de la Mare de Déu, llavors a la Casa de la Ciutat, va construir-se entre 1518 i 1585. Tants anys en fer-se la seua construcció van influir en la seua diversitat d’estils, ja que fou encetada amb estil gòtic, continuada en el Renaixement i rematada en Herrerià.
Però aquell edifici, sorprenentment, només tenia en origen aquesta torre. No obstant això, actualment el coneixem amb dues torres, l’esmentada i la que mira a la plaça de Manises.
Com s’explica aquesta sorprenent diferència?
L’explicació rau en el fet que l’edifici original era més xicotet que l’actual. I que part de l’edifici i la torre quasi bessona que dóna a la plaça de Manises, van ser construïts per l’arquitecte Luis Alberto Ballesteros entre els anys 1940 i 1952. És a dir, és una còpia historicista de la torre antiga i de la resta de l’edifici original amb només 70 anys d’antiguitat, no res si el comparem als quasi sis segles que té la part més antiga de la resta del edifici.
Ací la podem veure:
Va ser a partir del 1940 quan la Diputació de València va començar a expropiar totes les cases allà existents per alçar el nou cos de l’edifici i la nova torre.
Per a la nova construcció és va utilitzar la mateixa pedra que havia estat emprada per a fer-ne la primera (pedra original de les canteres de Godella i Rocafort), a fi d’igualar-ne l’estètica.
No va ser tasca gens fàcil aquesta, ja que si bé es coneixia la procedència exacta de les pedreres de les que es va extraure la pedra per a la construcció de l’antic edifici, per diverses raons no tota ella es podia utilitzar, pel què va ser necessari recórrer a carreus de pedra porosa tosca procedent de l’enderroc d’antigues construccions, i fins i tot d’alguns vells carreus dels ampits del riu Túria, per tal de donar a l’exterior la uniformitat desitjada en l’ampliació de l’edifici amb relació a la part antiga.
El resultat final ha estat realment molt satisfactori, ja que resulta pràcticament impossible distingir la part vella de l’edifici de la nova.
Hi adjunte un parell de fotos del Palau presses des del mateix lloc. En la fotografia antiga, anterior a la seua ampliació recent, hi assenyale amb una fletxa l’absència de la nova torre construïda fa només set dècades:
