Fa uns dies, en un apunt anterior, havia parlat d’una de les institucions històriques més importants i identificadores que tenim els valencians: el Tribunal de les Aigües.
Com ja comentava en aquest apunt, una de les seues peculiaritats és el quan i a on de les seues reunions, des de temps històrics: sempre els dijous a migdia, i sempre a la Porta dels Apòstols de la Catedral de València.
Una de les preguntes més recurrents de les persones, valencians o forans, que visiten alguna d’aquestes reunions, sol ser el perquè d’aquest curiós costum. A continuació intentaré explicar-vos-lo, exposant-vos una hipòtesis que per a mi, personalment, em resulta prou plausible.
Cal dir que cadascuna de les tres grans religions monoteistes del món té el seu dia setmanal sagrat, i curiosament cap dels tres coincideix.
Així, per als cristians és el diumenge, paraula que prové del llatí “dies Dominicus” (‘dia del Senyor’), a causa de la celebració cristiana de la Resurrecció de Jesús.
Per als jueus és el dissabte, el Sàbat, que s’observa des del capvespre de divendres fins a l’aparició de les estreles la nit de dissabte. Segons les prescripcions de la Torà, ha de ser celebrat mitjançant l’abstenció de qualsevol classe de treball.
Per als musulmans, en canvi, el dia sagrat és el divendres, al-yuma’a o dia de la reunió, dia de l’adoració comunitària en la qual es realitza una oració especial a la mesquita. Però en el calendari musulmà el dia comença a la posta del sol, no comença a les dotze de la nit com succeeix en el cas del dia cristià. Per tant s’hi inicia el capvespre anterior a l’inici de divendres per als cristians, és a dir, el dijous a la posta del sol. Per aquest motiu les dates mensuals musulmanes venen expressades en general en nits, en contraposició al nostre costum de donar-les sempre referides en dies.
En els dies d’estiu, per als musulmans l’inici del dia es retarda lògicament com a conseqüència de què la posta de sol es produeix més tard. Però a l’hivern el vespre comença abans, al ser el dia més curt.
Aquesta podria ser la raó per la qual la reunió del Tribunal es celebra sempre els dijous a les 12 del matí, és a dir, l’últim dia laborable musulmà abans de l’inici del divendres, el seu dia sagrat, a una hora com és migdia que, tot i que la reunió del Tribunal poguera perllongar-se molt com a conseqüència d’haver de tractar-se nombrosos conflictes que afectarien els regants, difícilment ho faria fins al moment de la posta de sol, moment en què comença el dia sagrat musulmà, dia en el què es convenient no fer cap activitat com la que representa la reunió del Tribunal.
Amb molta probabilitat, el costum del dia i hora de celebració del Tribunal s’hauria mantingut inalterable des de temps islàmics quan els cristians es van establir a València, possiblement també pel fet que una bona part dels regs en les alqueries de l’horta seguirien estant en mans de famílies musulmanes que haurien volgut romandre a l’horta de València després de l’arribada de Jaume I.
Això podria explicar la tradició històrica del dia i hora de celebració del Tribunal, què ha arribat fins als nostres dies.
En l’època musulmana de la ciutat, les reunions del Tribunal es devien de realitzar amb seguretat a l’interior de la Mesquita major de la ciutat, molt probablement al pati porticat que sol haver-hi entre l’entrada al recinte i la sala d’oracions, on es troba el Quibla i el Mirhab, que marquen la direcció a La Meca, cap a on han de dirigir les oracions els musulmans.
Se sap que la Mesquita major de Balansiya es trobava al lloc on es troba la Catedral a hores d’ara. Tal com vaig explicar en un apunt anterior, el Mirhab d’aquella mesquita hauria de coincidir molt aproximadament amb la posició que actualment ocupa la porta romànica, a la plaça de l’Almoina.
Per això la porta romànica de la Catedral mira cap a La Meca.
Ací teniu l’enllaç a aquest apunt, on explicava amb detall aquest curiós fet:
Perquè la Porta romànica de la Catedral està orientada cap a la Meca?
La porta de la mesquita es situaria en el costat oposat al Mirhab, com és normal en aquests temples religiosos. Per tant, aquesta porta estaria ubicada aproximadament on ara es troba la Porta dels Apòstols, el lloc on se celebren les reunions del Tribunal.
Amb seguretat, quan es va començar a reunir el Tribunal ja en època cristiana, no seria factible fer-ho a l’interior del recinte religiós com es realitzava en època islàmica, ja que en ser musulmans molts dels participants en els litigis dels regants, els estaria vedat l’accés a l’interior del temple cristià, ni ells tampoc ho voldrien. Per tant, la solució que es va trobar va ser la de fer les reunions a l’exterior de la porta de la Catedral, lloc de l’antic accés a l’interior de la mesquita dels musulmans de València.
Aquest fet podria, per tant, explicar la tradició històrica de la Porta gòtica de la Catedral com a indret de celebració de les reunions del Tribunal des de l’època islàmica.
Per descomptat tot el que vos acabe de explicar són hipòtesis. Però al meu parer personal, molt plausibles.
