LA TROBALLA D’UN REFUGI DE LA GUERRA CIVIL EN UNA ANTIGA FÀBRICA DE LA II REPÚBLICA.

0
9672

Fa tot just uns pocs anys, amb l’anterior govern municipal de la ciutat de València, la fàbrica de Bombes Gens va estar a punt de desaparèixer per donar pas a un edifici de nous habitatges.

Li va faltar molt poc, malgrat el seu alt valor patrimonial. La decisió del seu enderrocament estava ja pressa.

Amb ella haguera desaparegut potser l’últim edifici fabril, construït en Art Decó, dels anys de la II República espanyola. Ara sabem també que s’havia construït sobre els terrenys d’una antiga alqueria medieval.

Bombas Gens era una fàbrica de bombes hidràuliques de reg que va estar en funcionament des dels anys 1930 fins a l’any 1991, situada en aquells anys al bell mig de l’horta de Marxalenes. La seua emblemàtica façana dóna ara a l’avinguda de Burjassot.

 

Es tracta d’una emblemàtica construcció de l’arquitecte valencià Cayetano Borso di Carminati, autor d’altres edificis emblemàtics a la ciutat com l’Edifici Rialto o l’Ateneu, tots dos a l’actual plaça de l’Ajuntament.
La pressió social va ser determinant per salvar finalment l’edifici de la seua destrucció.

Després d’anys d’abandonament, ruïna i a punt de l’enderroc, la fàbrica va ser recuperada per la fundació Per amor a l’Art per fer d’ell un centre sociocultural de referència a la ciutat de València.

En aquests fotografies podeu veure l’abans i el desprès d’aquesta magnífica rehabilitació:

 

Durant aquestes obres, la fàbrica ens va permetre descobrir dues joies que tenia ocultes a seu subsòl: un celler medieval del segle XV, pertanyent a l’antiga alqueria que ocupava el seu lloc, i un refugi de la Guerra civil, construït l’any 1938.

 

Durant la II República, Bombas Gens va ser confiscada pel govern de la República per procedir a la fabricació d’armament, ja que els seus forns de fosa eren també utilitzables per fondre peces d’artilleria.

Aquest fet va ser conegut pel bàndol militar de Franco, que la va convertir en objectiu militar durant els seus bombardejos de la ciutat. D’ací la necessitat de construir un refugi a l’interior de l’edifici, que poguera albergar els seus empleats quan l’aviació franquista s’acostava per bombardejar València.

Ahir es va obrir al públic aquest refugi, què s’ha conservat en un estat excel.lent, ja que no va ser destruit desprès de la guerra per ser utilitzat com a magatzem de carbó per als forns de fosa, en els anys d’activitat posterior de la fàbrica.

Construït amb una estructura de formigó armat, consta d’una sala principal de 22 metres quadrats i 2.78 m. d’alçada, on es podien refugiar de 30 a 40 treballadors.

Una de les curiositats que presenta és la presència de rètols amb missatges dirigits als obrers i obreres que es protegien en ell, com ‘No fumar ni escupir’ o ‘Por higiene se ruega no tirar inmundicias de ninguna clase’, entre d’altres.

 

De segur serà una visita que pagarà la pena fer.

Gaudiu-la!

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here