Si passegem pel històric carrer de la Corretgeria, en el barri de la Seu de València, en passar per la seua confluència amb la plaça de la Reina ho estarem fent per un lloc que fa nou-cents anys ocupava un edifici singular, però molt comú i representatiu de les ciutats musulmanes d’Al-Àndalus: un alfòndec.
Aquest alfòndec es trobava concretament en el solar que ocupa actualment l’edifici que es troba entre el carrer de Corretgeria, la plaça de la Reina i el carrer dels Brodadors.
Ací podeu localitzar-lo:
Però, què era un alfòndec, i quina funció tenia en l’època islàmica?
Amb l’increment del comerç amb Occident, i en particular a causa de la presència cada volta més massiva de mercaders cristians a les ciutats musulmanes a partir dels segles XII i XIII, les companyies europees, en dura pugna entre si, cercaven consolidar la seua presència a les places comercials més importants d’Al-Àndalus, nord d’Àfrica i Orient. Per a satisfer aquesta demanda, les ciutats islàmiques requerien d’instal·lacions específiques i permanents dotades amb uns determinats equipaments.
A partir del segle XII, les principals ciutats de l’Occident mediterrani, com ara Barcelona, Gènova, Pisa o Venècia, es van esforçar en segellar acords comercials amb els diferents estats musulmans de l’època, entre ells la taifa de Balansiya (València), per instal·lar-hi edificis que, a manera de xicotets consolats, foren utilitzats de manera exclusiva per al comerç, a sovint després de la consecució d’acords que garantien determinats privilegis comercials, com ara la reducció de taxes, salconduits, etc…
Aquests edificis eren els alfòndecs que, en alguns casos, arribaven a tindre tot tipus d’instal.lacions, com ara magatzems, quadres, església, forn i habitatges, destinades al servei d’una nació o ciutat-estat concreta (per exemple Gènova, Pisa, Venècia, Corona d’Aragó, … ).
Encara que la seua administració la regentaven cristians, estaven sota la supervisió de les autoritats musulmanes de la ciutat. Pera tant, podem dir-ne que representaven, en alguns casos, una tipologia d’edificis més pròximes a una delegació consular que a una simple posada de comerciants.
El Llibre del Repartiment de Jaume I cita l’existència de diferents alfòndecs en Madinat Balansiya, la València musulmana, a les que al·ludeix per la seua ubicació o pel nom del seu propietari.
L’any 2000 es va dur a terme una excavació en el carrer Corretgeria. Allà es va descobrir el que degué de ser un alfòndec de planta rectangular del segle XII d’uns 230 metres quadrats, que comptava amb quatre estades allargades distribuïdes al voltant d’un pati central porticat en tres dels seus costats.
Cap a la fi del període islàmic de València, les arcades del pati es van encegar, probablement perquè va perdre la seua funció original per convertir-lo en una quadra.
L’habitatge, ja en època cristiana, va patir importants transformacions per esdevenir una casa d’obradors metal.lúrgics, a jutjar per les evidències materials que els arqueòlegs municipals van trobar, com ara una farga i nombroses restes d’escòria de ferro.
Adjunte a l’apunt una fotografia d’una antic alfòndec àrab:
