L’actual plaça de la Porta de la Mar de València recrea el nom que tingué la porta de la muralla tardomedieval de la qual eixia el camí que comunicava la ciutat amb la mar. Aquella porta era, per tant, la d’entrada de la gent que arribava a la ciutat via maritima. Per això es té constància que des de l’any 1626 la Duana es trobava al seu costat.
A hores d’ara encara hi ha persones que erròniament pensen que la porta que podem contemplar actualment al mig d’aquesta plaça és la porta que va sobreviure a la desaparició de la muralla. En realitat va ser construïda l’any 1946 per l’arquitecte i urbanista Javier Goerlich com un monument d’exaltació franquista als Caiguts per Déu i per la Pàtria durant la Guerra civil espanyola.
Es ben curiós assenyalar que s’hi va construir exactament sobre el solar en què s’ubicava l’antiga Porta de la Mar de la muralla. I a més cal dir que el seu disseny no reproduïa la forma que tenia quan va desaparèixer, sinó la que tenia una altra porta de la muralla que era veïna, concretament la del Reial, situada mirant al pont del mateix nom.
Fa un temps vaig escriure un apunt sobre aquest curiós fet. Ací teniu l’enllaç:
Per tant, podem preguntar-nos com seria realment aquella antiga Porta de la Mar, que va ser derruïda l’any 1868 juntament amb la resta de la muralla tardomedieval de València.
Tenim un magnífic document gràfic, datat a principis de la dècada dels 1860, que ens mostra com era. És únic. Podem veure-ho en la fotografia de capçalera d’aquest apunt.
No es tenen referències precises de com era aquest portal en origen, quan es va construir la muralla en temps del rei Pere el Ceremoniòs en el segle XIV, però de segur no revestiria una gran monumentalitat, com podem veure en alguns gravats antics que es conserven de la ciutat.
Fent un salt en el temps, cal dir que després de la presa de la ciutat per part de les tropes borbòniques l’any 1707 i la subsegüent construcció de la Ciutadella, el portal es va tancar temporalment com a mesura de seguretat. El trànsit de les mercaderies que arribaven a la ciutat des de la mar es va derivar per la Porta del Reial.
L’any 1764 es va decidir alçar una nova porta monumental d’un sol va, dins d’un programa de reformes urbanístiques dut a terme a la zona, en què es va construir també un nou edifici per a la Duana, actualment esdevingut Palau de Justícia.
Aquella porta, d’estil barroc, tenia una façana decorada amb un encoixinat d’estil sobri. El conjunt apareixia rematat per un frontó triangular amb escut d’armes, coronat per tres grans pinacles. Un anys més tard, en 1817, es va projectar fer una porta més monumental en la línia de la ja existent, però de doble va. El projecte finalment no es va dur a terme, segurament i entre altres raons pel cost econòmic que suposava per a un país que encara estava patint les seqüeles econòmiques i socials de la guerra del Francès.
No obstant això, l’any 1842 un nou projecte de reforma de la porta encomanat a l’arquitecte José Gisbert sí que va veure finalment la llum. Gisbert s’hi va basar en el vell projecte de 1817. La nova porta va ser acabada de construir l’any 1843, tan sols dues dècades abans de ser definitivament derruïda.
Una de les dues magnífiques litografies de València realitzades pel francès Alfred Guesdon l’any 1858 ens mostra amb detall com era aquella porta. En ella podem veure com, efectivament, coincideix amb l’excepcional i únic document gráfic existent de la mateixa.
