En diverses publicacions anteriors havia parlat de la primera instal·lació de gas de producció industrial per a l’enllumenat públic que s’havia establit a València, en la primera meitat del segle XIX.
Vos aconselle la seua lectura abans de continuar amb l’aquest article. Podeu trobar-les als següents enllaços:
Aquella primera fàbrica de producció de gas d’hulla s’havia instal·lat a les proximitats de la Glorieta, però posteriorment, i arran dels plans d’expansió urbanística de la ciutat que van sorgir després de la desaparició de la seua muralla medieval, va ser traslladada al Camí Fondo del Grau, on va prestar els seus serveis durant més d’un segle, fins a la seua definitiva desaparició en els anys 1980.
L’empresa que es va constituir a València per explotar aquest servei es va denominar “Sociedad Valenciana para el alumbrado por gas”, en analogia a la que un any abans, el 1843, s’havia creat amb el mateix propòsit a Barcelona amb el nom de “Sociedad Catalana para el alumbrado por gas”. El seu propietari era el prohome valencià José Campo, qui havia comprat la propietat als enginyers Julio Lecoq i Charles Lebon.
En agost de 1867 una noticia de premsa informava que “Ya está terminada la colocación de las farolas de gas que han de alumbrar la calle de la Reina en Pueblo Nuevo del Mar… Las luces estarán a una distancia de veintidos metros alternativamente, a derecha e izquierda de la calle… No sabemos cuando empezará a funcionar el nuevo alumbrado por el gas, deseamos que sea pronto”.
Dos anys més tard la Diputació Provincial transmet al Govern civil que accepta el plec de condicions presentat per la companyia de Gas Lebón, en un document que porta el segell de Poble Nou del Mar: “Examinados los dos pliegos de condiciones, el uno para las obras de canalización e instalación de tuberías para el alumbrado de gas y el otro sobre el suministro de dicho alumbrado, con un precio de real y 60 ctmos. el metro cúbico con un descuento de 40 ctmos. sobre el precio del particular, y exigir a la empresa los perjuicios que se ocasionen en el material de faroles y demás, por personas extrañas a la empresa”, es podia llegir en aqueix document datat el 12 de juny de 1869.
Aquell any de 1869 va iniciar finalment Gas Lebón la seua activitat als Poblats marítims, aprofitant la proximitat de la nova fàbrica de producció de gas que, com he esmentat ades, s’hi havia traslladat al Camí fondo del Grau. En aquella època el Poble Nou del Mar, que n’era el nom oficial, era un municipi independent del de València, que s’hi havia constituït com a tal l’any 1821.
L’any 1929 Gas Lebón es va instal·lar als Poblats marítims en un edifici de recent construcció, ubicat llavors al carrer Llibertat número 133 del Cabanyal, tal com podem veure en la següent fotografia:
Després de la desaparició de la companyia en els anys 1980, la planta superior de la casa va passar a ser un despatx d’advocats on exercien Ximo Diez Perez, que va ser cofundador de l’associació “Canyamelar en Marxa” i president de la Junta Major de la Setmana Santa Marinera, i la seua dona, Amparo Gualberto. Després de la mort de Ximo Diez, actualment el despatx està regentat per un dels seus fills.
Aquell edifici de Gas Lebón, que en pocs anys complírà un segle d’antiguitat, podem observar-lo actualment en perfecte estat de conservació en el número 111 del Carrer de la Reina, al barri del Cabanyal, havent esdevingut amb la seua presència testimoni viu del primer enllumenat industrial per gas que es va instal.lar als Poblats marítims de València.
Nota: Vull agraïr a José Aledón Esbrí, portaveu del col.lectiu veinal “’Canyamelar en marxa’, la seua informació per a la preparació d’aquest article.
