Un Colós de Rodes a la plaça del Mercat de València.

1
1776

Crec que tots haurem sentit parlar del Colós de Rodes, una de les set meravelles del Món antic. Aquella gegantina estàtua de bronze del Déu Sol helis que va existir al port de l’illa mediterrània de Rodes arribà a assolir els 32 metres d’alçada. Un terratrèmol la va destruir l’any 226 a.C, després d’una efimera vida de tan sols 66 anys.

Gravat antic del Colós de Rodes.

Doncs bé, és poc conegut el fet que València també tingué el seu Colós de Rodes a la seua plaça del Mercat a finals del segle XVIII. Això sí, més modest que l’original i també molt més efímer.

Aquell “Colós de València” va arribar a assolir els 16 metres d’alçada, la meitat de la que tenia l’original de Rodes, la qual cosa degué de constituir l’any en què es va construir, el 1797, un esdeveniment excepcional i una fita a l”skyline’ de la ciutat d’aquella època, ja que sobreexiria per damunt de la majoria de les cases i palaus. Només els campanars de les moltes esglésies i parròquies amb què comptava València en aquella època li farien ombra.

Tot degué de semblar-li poc al Cos de botiguers d’Especies de la ciutat, quan van projectar fer una al·legoria del Colós de Rodes per presidir la plaça del Mercat, amb motiu de les festes per la declaració com a beat de Juan de Ribera. Els especiers degueren considerar necessari erigir un símbol amb una grandària semblant a la que representava per als valencians la figura del Patriarca Ribera. I probablement per influència del classicisme imperant en aquella època i també per la tradició barroca europea d’alçar gegants efimers en celebracions destacades, van recórrer a les fonts antigues on van trobar la idea de recrear el desaparegut gegant de Rodes.

Aquell Colós el van concebre com a arc de triomf, per davall del qual hauria de passar la processó commemorativa del beat Ribera.

Representacions gràfiques del Colós de Rodes de València, en aquella època.

No era infreqüent en aquella època l’erecció de tramoies, arcs triomfals, i estàtues als carrers de la ciutat per celebrar entrades triomfals de reis o d’autoritats importants, o per a celebrar determinats esdeveniments senyalats, els quals servien per ressaltar el seu caràcter escenogràfic. Però, sense dubte, l’estàtua d’aquest colós valencià va marcar època.

Aquella extraordinària estampa que degué de proporcionar el colós, en un lloc tan públic com era la plaça del Mercat, l’altura del qual superava fins i tot a la de la torre de la veïna Llotja, va provocar una gran expectació alhora que molta polèmica entre la població de la ciutat. Molta gent no va arribar, però, a entendre l’al·legoria ni la raó perquè els especiers van decidir homenatjar el Patriarca amb l’erecció d’una rèplica de l’estàtua del Déu Sol que havía existit a Rodes en èpoques antigues. S’hi van suscitar opinions molt controvertides, com recullen nombrosos testimonis i cròniques d’aquell temps.

La beatificació de Juan de Ribera s’havia produït un any abans, el setembre de 1796, però les festes commemoratives s’havien ajornat per al mes d’agost de l’any següent a causa de la mancança de recursos econòmics suficients per part de l’ajuntament, i també per donar temps als gremis per preparar-les adientement, en concordança amb la gran figura històrica que Juan de Ribera suposava per a la ciutat i el Regne de València.

Aquella gegantina figura de 40 pams valencians d’alçada (uns 9 metres) sustentava les seues cames en dos pedestals de 30 pams d’alçada (uns 6.5 m.). Fou construït per l’escultor morellà Joaquím Doménec en cartró pedra, i després es va pintar de color bronze per donar-li una aparença metàl·lica, tal com fou l’original de Rodes.

Dos dies va durar la seua operació de muntatge a la plaça del Mercat, després dels quals se li va col.locar una corona de llorer sobre el cap, un peveter flamejant sobre la mà dreta i a l’esquerra un carcaix amb fletxes amb símbols eucarístics. Sobre el seu cap apareixien raigs solars, en al·legoria al déu de la llum.

Les seues cames esdevingueren un arc triomfal, per davall del qual passaren els carros triomfals dels gremis i les autoritats civils i eclesiàstiques de la ciutat.

Transcorreguts els tres dies que van durar les celebracions, el colós va romandre dret un dia més fins que el dia 30 d’agost començà el seu desmuntatge i enderroc. A continuació fou cremat, com si d’una falla es tractara.

I, parlant de falles, aprofite per assenyalar que València tingué un altre Colós de Rodes molts anys després com a falla municipal, a la llavors plaça del Caudillo. Va ser l’any 1970 amb un colós a mig camí en alçada entre l’original de Rodes i el de la plaça del Mercat, de 25 metres d’altura. Aquell colós de 1970 va ser molt més efímer del desitjat, ja que durant el delicat procés de muntatge va caure a terra i va quedar inservible.

Imatge de la falla del Colós de Rodes de 1970 per terra, desprès de la seua caiguda (Font “Historia de las Fallas”).

Acabades les falles d’aquell any, les autoritats municipals van acceptar el desafiament d’erigir un nou Colós de Rodes com a falla municipal l’any següent, que aquesta vegada sí va aguantar dempeus fins a la seua cremà.

Falla del Colós de Rodes, any 1971 (Font: arxiu Iván Esbrí).

Així doncs, València tingué tres efímers Colossos de Rodes al llarg de la seua història.

Subscriu

1 COMENTARI

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here