UN GEGANT AL CARRER CORONA DE VALÈNCIA.

2
764

Si passegem pel carrer Corona, situat al barri del Carme de València, al passar a l’altura de l’edifici de l’antic Asil del Marquès de Campo, probablement desconeixerem que just enfront de la seua porta, a l’altra banda del carrer, fa anys es trobava una xicoteta capella rematada per una cúpula.

En aquesta capella, la Confraria del Gremi de paraires (que eren els que cardaven la llana) guardava la imatge del seu sant, Sant Cristòfol.

Imatge medieval d’un paraire.

Hi adjunte a continuació una imatge de l’antiga capella, i una fotografia actual del carrer Corona on indique amb una fletxa groga la seua antiga ubicació aproximada:

Antiga capella de Sant Cristòfol. al carrer Corona de València.
Ubicació aproximada de l’antiga capella de Sant Cristòfol, actualment al carrer Corona.

Just darrere d’aquesta capella, el gremi disposava d’un gran espai urbà propi, conegut com l’Hort del Tirador, que se situava entre el carrers de Corona i de Quart. En ell els paraires tendien al Sol i estiraven els seus draps.

A continuaciö podeu veure la seua ubicació, en el plànol traçat pel pare Vicent Tosca de principis del segle XVIII:

Ubicació de l’Hort del Tirador dels paraires de València, en el plànol del pare Tosca.

Però la imatge d’aquell Sant Cristòfol no era una imatge normal. Era una imatge gegant que tenia més de sis metres d’altura.

En la fotografia de capçalera d’aquest apunt, hi podeu veure la comparació d’altura entre el Sant i una dona que es trobava a la porta de la seua capella. I a continuació podeu veure’n una altra:

Fotografia de la capella de Sant Cristòfol, al carrer Corona. La fotografia va ser feta per J. Laurent, l’any 1870.

El perquè del seu descomunal tamany en la seua representació, té els seus arrels històrics.

A l’església ortodoxa se li rendeix culte com a un bàrbar gegant que va ser executat sota el mandat de l’emperador Decio, per predicar la fe cristiana.

A l’Església catòlica, la seua devoció enfonsa les seues arrels en l’Edat Mitjana i té una base llegendària, on el sant apareix com un gegant de dotze colzes (cinc metres d’altura), orgullós de la seua força, que ajudava als viatgers a travessar un perillós riu, portant-los sobre els seus muscles.

La llegenda afirma que en una ocasió va ser un xiquet qui va sol·licitar la seua ajuda per creuar el riu. Cristòfol es va sorprendre del seu pes mentre avançava entre les aigües. Quan van travessar el riu, davant la seua sorpresa, el xiquet li va dir: “Tu no només has tingut sobre els teus muscles el pes del món, sinó a l’home que el va crear. Jo sóc Crist, el teu rei, el qui tu has servit en aquest ofici”.

El nom de Cristòfol (del grec Christóforos, “portador de Crist“) li vindria d’aquest episodi.

Aquest passatge va servir de base perquè els artistes modelaren en qualsevol temple la figura d’un gegant herculí amb un indefens xiquet creuant un riu amb una vara en la mà, i sempre fet amb unes grans proporcions, comparant-les amb les de les altres imatges devocionals que hi hagueren en el mateix temple.

Sant Cristòfol era també el protector contra les morts sobtades, en les que no donava temps a fer la confessió. Només calia veure la seua imatge al matí perquè el fidel estiguera protegit durant tot el dia, cosa que recollien nombrosos refranys en segles passats: “Si del gran Sant Cristòfol hem vist el retrat, aquell dia la mort no ha de donar-nos mal tracte”.

Això explica la seua presència a les esglésies, en pintures de grans dimensions situades al costat de la porta dels temples, ja que n’hi havia prou en entrar un moment i mirar al gegant pintat al costat de la porta per assegurar-se la vida durant tota la jornada.

El Sant Cristòfol dels paraires valencians era tret al carrer en les grans solemnitats, i era tal la seua envergadura que es feia necessari llastrar el carro que el transportava amb un pes de vuitanta quintars per tal de mantindre el seu equilibri. El carro necessitava ser tirat per una parella de bous.

A continuació podeu veure una fotografia d’una aquelles processons, en la que el sant passava per davant de la desapareguda església de Sant Bertomeu:

Carro en processó portant la imatge de Sant Cristòfol, passant per davant de l’església de Sant Bertomeu.

Sembla ser que la darrera vegada que el Sant va eixir al carrer va ser l’any 1867, amb motiu de les festes centenàries de la Mare de Déu dels Desemparats. En aquella ocasió el carro que el duia es va descompondre durant la processó, i no va poder continuar-la.

Malauradament aquella capella del carrer Corona va ser derruïda l’any 1908, i la imatge, que havia estat traslladada a la actualment desapareguda església de Sant Miquel i Sant Dionis, va ser destruïda pel foc l’any 1936, juntament amb la resta de l’església.

A continuació podeu veure una fotografia de la capella de Sant Cristòfol, en una estampeta de l’esmentada església:

Estampeta de Sant Cristòfol, de l’església de Sant Miquel i Sant Dionis.

Disortadament, la imatge del sant gegant es va perdre per a sempre.

Subscriu

2 COMENTARIS

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here