Hi ha espais urbans que quan passegem per ells ens donen la sensació d’estar perduts en el temps de la memòria de la ciutat. U d’ells, al meu parer, és la plaça del Àngel, u dels indrets més antics i entranyables del barri del Carme.
Allà, al costat d’un edifici on s’ubicava una històrica associació de veïns del barri, podrem observar la tàpia d’un solar, darrere de la qual albirarem un llenç i una torre de l’antiga muralla musulmana de València.
Probablement no molts passejants podran reconèixer que en aquesta tàpia es trobava l’entrada a una de les posades més populars que tingué la ciutat durant molts anys: la Posada de l’Àngel.
Aquesta posada, l’activitat de la qual es troba documentada com a mínim des de mitjans del segle XIX, era lloc d’allotjament dels visitants de la ciutat que procedien principalment de les comarques del nord, sent els més freqüents els que venien de poblacions al nord com ara Benicarló, Borriana, la Vall d’Uixó, Nules, la Vilavella, Sagunt i Puçol.
En trobar-se cenyida a la muralla islàmica, com he esmentat ades, aquesta servia de tanca al seu corral i estables, què hi albergaven els carros i cavallerisses dels seus hostes. Ací podem veure una antiga fotografia del seu corral. Darrere s’observa la muralla i la torre de l’època àrab, anomenada per aquesta circumstància torre del Àngel:
Malauradament, la riuada de 1957 tingué un especial impacte negatiu en el barri del Carme per la seua proximitat al riu, fet que va suposar la destrucció de bona part del barri i l’abandonament de moltes de les seues cases i negocis, entre ells el de la Posada de l’Àngel, què va quedar en un estat de ruïna tal que va ser impossible recuperar-la.
Actualment només una tàpia i un solar són els testimonis del seu record perdut.
Adjunte a continuació una fotografia actual de la plaça de l’Àngel, a on hi assenyale amb una fletxa groga el lloc exacte on es trobava la porta d’entrada a la posada:
