Un llenç de la muralla islàmica de València, a l’interior d’un pub.

0
2616

Relatava el geògraf i cronista musulmà Al-Udri, allà pel segle XI, que durant el govern del primer governador de la taifa de Balansiya, Abd al-Aziz ibn Abi Ámir, personatge que provenia de la noble dinastia dels Amirites de Córdoba, es van construir unes robustes i belles muralles per a la defensa de València.

A jutjar pels seu testimoni, aquella degué de ser una muralla paradigmàtica de l’arquitectura i l’enginyeria militar d’Al-Andalus. Al-Uldri la descrivia de la següent manera: “Té muralles: es va esforçar a construir-les Add al-Aziz, el nét de Almanzor, i no es coneix en tot l’Àndalus ciutat de murs més perfectes i més bonics”.

Com que Abd al-Aziz va ser governador de la nova taifa entre els anys 1021 i 1061, sabem que la construcció del mur defensiu de Balansiya pot datar-se en aquell període de temps. Per tant, en poc de temps aquella magnífica muralla que envoltava la València islàmica cumplirà els mil anys d’antiguitat.

Aquell cronista presentava a Abd al-Aziz com un magnífic regent que va dotar a València de les construccions necessàries per convertir la seua medina en una capital digna del nou regne independent. El seu regnat va gaudir de gran estabilitat i va disposar dels recursos necessaris per mamprendre la realització d’importants obres públiques, entre d’altres l’esmentada muralla. Obres que servirien, a més, per reafirmar l’efectiva emancipació del nou regne respecte de l’antic poder centralitzador del ja desaparegut Califat de Córdoba.

La muralla de Balansiya va romandre en ús fins al segle XIV, quan l’erecció de la nova muralla gòtica d’un perimetre molt més ampli la va tancar a l’interior de la ciutat, deixant-per tant sense la seua funció defensiva original.

Des de llavors la muralla ha anat sent por a poc enderrocada, per tal de facilitar la comunicació entre els barris de la ciutat o simplement per alliberar espai per a la construcció de nous edificis. També ha anat integrant-en el parcel·lari urbà, servint per exemple de mitgera en la construcció de nous habitatges.

Al llarg de diversos apunts publicats en aquesta pàgina, he anat explicant diferents indrets en què alguns llenços i fins i tot torres d’aquella muralla poden ser trobats a l’interior d’illes d’habitatges situades principalment al barri del Carme de la ciutat.

Ací podeu trobar alguns dels enllaços a aquests apunts:

Com haureu pogut llegir en aquests apunts, torres i llenços de la muralla islàmica poden ser trobats actualment en llocs tan diversos com als interiors d’una residència d’estudiants, d’un forn de pa, d’una botiga d’artesania, d’un negoci de tatuatges o d’un pati de veins.

Però també podem fer-ho a l’interior d’un pub, com passe a explicar a continuació.

El pub Slavia Café es troba situat des de l’any 1996 en el numero 8 de la plaça de Sant Jaume del barri del Carme. L’antiga muralla musulmana de València, després de travessar el portal de la Valldigna i dirigir-se pel carrer Salines cap al carrer Cavallers (a l’interior d’alguns dels seus edificis podem contemplar-la també), arriba fins a la plaça de Sant Jaume, situada al costat de la confluència entre aquest carrer i la plaça del Tossal. En la Galeria del Tossal, situada al soterrani de la plaça, podem veure també un llenç i una torre datada de segle XII. A pocs metres d’aquesta Galeria es troba el Slavia Café.

Pub Savia Café, a la plaça de Sant Jaume de València.
Traçat de la muralla islàmica de València. Assenyalat amb una fletxa, la localització del pub Slavia Café.

El seu interior es troba travessat per la muralla, en la qual, en un temps indeterminat, es va obrir un pas que a hores d’ara serveix per comunicar les diferents estades del propi establiment.

Interior del pub Slavia Café, amb la seua muralla islàmica i un pas fet en ella que comunica amb una de les seues estades (fotografia pròpia).
Subscriu

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here