Utilitzant un símil perquè puga ser comprensible, podríem dir que la història antiga de la ciutat de València se’ns va revelant com quan anem traient les capes a una ceba. En aquest símil, cada capa correspondria de manera més o menys aproximada a una etapa històrica, més primerenca o antiga segons anem llevant a la ceba més capes.
Per arribar a l’etapa romana, la més antiga de la ciutat, necessitem aprofundir entre quatre i set metres en el seu subsòl, depenent de la zona en què ens trobem. Si poguerem deixar la ciutat descoberta entre aquests 4 i 7 metres de profunditat, ens trobariem amb el traçat urbanístic sencer de la València romana, concentrat en la seua major part al barri de la Seu, la zona fundacional de la ciutat.
Ací podeu veure una figuració de la Valentia romana de l’època imperial:
Fa un temps, unes excavacions arqueològiques que el Consell estava duent a cau en el subsòl del Palau de Calatayud, seu de l’actual Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, situada en el número 5 del carrer del Micalet, tragueren a la llum importants descobriments d’aquesta època, però també de les èpoques musulmana i medieval cristiana de Valentia, Balansiya i València, els tres noms que ha tingut la ciutat al llarg dels seus principals períodes històrics.
A continuació hi adjunte un parell de fotografies d’aquelles excavacions:
A uns quatre metres de profunditat, transportats de ple al període romà de la ciutat, en aquest indret es va produir la troballa d’un gran mur de més de 2,25 metres d’alçada de l’època romana imperial de València (segles I-II d.C), el qual conserva parcialment el seu revestiment original de plaques de marbre, probablement tretes de la cantera de marbre rosat de Buixcarró, que tant apreciaven i feien servir els romans “valencians” per a la construcció dels seus edificis més monumentals. Un mur que, amb tota probabilitat, donada la seua cèntrica situació en aquella ciutat, degué de pertànyer a alguna de les edificacions monumentals que envoltaven el Fòrum, on es situava el cor religiós, polític, comercial i administratiu de la Valentia romana.
Ací podem veure una fotografia d’aquest mur:
I sengles infografies de com devia ser aquell fòrum de Valentia:
Aquest mur, com sol passar en molts altres casos, donada la seua gran envergadura i robustesa, va ser utilitzat per altres cultures en períodes històrics que vingueren posteriorment, com ara el islàmic. A tall d’exemple del que estic comentant, cal dir que alguns llenços de l’antiga muralla islàmica de València formen part encara a hores d’ara, mil anys després de ser construïda, de les mitgeres d’algunes cases i edificis actuals situats en el barri del Carme.
Altres rellevants troballes arqueològiques que isqueren a la llum en aquestes excavacions, van ser restes de la trama urbana de l’antic carrer Micalet, anterior a l’any 1800, més estret que l’actual. I també un altre mur de tàpia del segle XIV, una font i una canalització d’aigua del període musulmà, probablement part d’uns banys àrabs, així com un paviment i una làpida honorífica, també de l’època romana imperial.
Hi adjunte a continuació una representació de la Valentia romana amb el seu Fòrum, què he enquadrat en groc, on va estar situat l’edifici al qual pertany el mur romà que es va trobar. I també una vista aèria de Google maps, on hi assenyale l’edifici on es va fer aquesta troballa arqueològica, el Palau de Calatayud:
