UN PLAT DE COCA DE CARN EN LA PORTADA GÒTICA DE D’ESGLÉSIA DE SANT NICOLAU.

0
1497

L’església de Sant Nicolau és una de les més antigues de la ciutat. Va ser, de fet, una de les tretze parròquies primitives de la València cristiana que va instaurar Jaume I sobre diverses mesquites de Balansiya l’any 1238, les anomenades “parròquies jaumines” o “parròquies de reconquesta”.

La Porta gòtica original de Sant Nicolau, situada als peus de l’església i que dóna a un xicotet racó de la plaça que porta el mateix nom, és senzilla i austera, pràcticament desproveïda de decoració, la qual ha anat perdent al llarg dels segles. La porta, formada per unes arquivoltes esqueixades i uns arcs apuntats sobremuntats per un arc conopial, fou construïda en la segona meitat del segle XV.

Sobre ella, enganxat al seu vèrtex, podem observar una rosassa gòtica amb la representació de l’estrela de David, similar, encara que més xicoteta i menys decorada, a la que podem trobar sobre la Porta dels Apòstols de la Catedral de València.

Si quan passegem per davant d’aquesta porta ens fixem be just baix de l’esmentat vèrtex de l’arc conopial, hi trobarem un curiós relleu. Tan curiós com sorprenent, ja que representa… un plat en què hi ha una coca de carn.

Ací podeu veure-ho, i on mirar per trobar-lo:

 

Però, a què fa al.lusió tan estranya i curiosa representació en una porta gòtica construïda fa quasi sis segles?

Rere d’aquesta representació, hi ha una curiosa història relacionada amb u dels dos sants als quals està dedicada l’església: Sant Nicolau i Sant Pere Màrtir. Concretament amb Sant Nicolau.

Aquest sant és recordat sobretot pel seu “miracle” més conegut: la resurrecció de tres xiquets que es va produir en una hostatgeria on el sant es disposava a sopar i a passar la nit durant un viatge que feia cap al Concili de Nicea, a Turquia. Tot açò va succeir l’any 325.

Aquella nit, en servir el sopar, l’hostaler va posar sobre la taula una font amb diverses carns i coques fetes de carn. En disposar-se Nicolau a fer la benedicció dels aliments, es va adonar que aquella carn era d’origen humà.

Nicolau va denunciar-ho a les autoritats de la ciutat, descobrint-se aleshores que l’hostaler era en realitat un assassí que matava alguns hostes i a altres persones de la ciutat, per procedir després a salar la seua carn per a conservar-la i oferir-la de menjar en la seua fonda.

 

Les seues darreres víctimes havien sigut tres xiquets, als que corresponia la seua carn.
En record d’aquell miracle, l’arc gòtic d’aquesta església representa sobre el seu vèrtex el plat i la coca de carn feta amb aquells tres xiquets que l’hostaler va servir a Sant Nicolau, que ell va ressuscitar.

FER UN COMENTARI

Please enter your comment!
Please enter your name here