Un quadre de la Mare de Déu contra la pesta, a la Catedral de València.

En un article que vaig publicar la setmana passada, parlava de la gran epidèmia de pesta que va assotar València l’any 1647.

Una epidèmia que havia estat importada des de l’Alger, i que va agafar desprevinguda a la població de la ciutat, atès que des del segle XV aquestes epidèmies amb prou feines s’hi havien tornat a produir.

Aquella epidèmia tingué un gran impacte a València i en part del seu Regne. La mortandat a la ciutat va arribar a la cinquena part de la seua població, fins al punt que va arribar a ser necessari construir un nou cementeri per soterrar els seus morts, tal com relatava en aquell article.

Gracià Baban va ser un compositor musical molt fecund i apreciat en la seua època. Va ser mestre de capella de la Catedral de València des de l’any 1649 fins al 1676, any en què va morir.

Gracià va sobreviure a aquella epidèmia, per la qual cosa, i en senyal d’agraïment, va encarregar la realització d’un oli de la Mare de Déu contra la pesta, en què apareixia el seu retrat.

El quadre, pintat per algun autor de l’escola pictòrica de Ribalta, mostra les imatges de la Mare de Déu i de Sant Vicent Màrtir (encara que també es diu que podria ser la de Sant Esteve), què es troben implorant a Jesucrist que des del cel està castigant el mon amb llengües de foc que representen a la pesta, com a càstig als seus pecats. Baix de la capa que sostenen la Mare de Déu i el sant, apareixen agenollats el mateix Gracià, els infants cantors de la capella i diverses familiars del mestre:

Quadre de la Mare de Deu contra la pesta. He assenyalat amb un quadrat groc la cara de Gracià Baban.

Aquest quadre, que en el seu dia es trobava en una de les capelles de la Catedral, actualment podem contemplar-lo al museu catedralici.

El Papa Francesc i el Cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, recentment van invocar a la Verge perquè protegíra la humanitat contra l’actual pandèmia del Covid-19. En el museu de la catedral de València tenien el quadre perfecte per a tal propòsit.

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

El desaparegut fanal 529 de la Catedral de València.

El record d'un antic fanal d'enllumenat per gas, en una cantonada de la Catedral de València...

Podem imaginar-nos una Catedral de València sense la seua porta del Apòstols?

Va estar a punt de succeïr en el segle XVIII. Podriem haver tingut una Catedral de València sense la porta dels Apòstols...

Unes làpides davall de l’arc d’entrada de la porta dels Ferros de la Catedral de València.

La construcció de la portada barroca de la Catedral de València, va ser possible gràcies a la donació d'una rica vídua de València...

L’antic mainell desaparegut de la porta de l’Almoina de la Catedral de València.

L'aspecte original de la porta de l'Almoina de la Catedral de València, era bastant diferent de l'actual...

Els catorze retrats en pedra de la porta de l’Almoina de la Catedral de València.

Les seues enigmàtiques mirades ens han acompanyat al llarg dels darrers set segles d'història de València...

La llegenda del botxi que esmolava la seua destral a la porta de la Catedral de València.

Quin significat podem tindre aquestes estranyes marques a la porta de la Catedral de València?...