Un quadre inacabat de la Catedral de València, la primera pintura renaixentista de la Península.

Francesco Pagano i Paolo de San Leocadio van ser dos importants pintors italians del Quattrecento, un dels períodes més àlgids del Renaixement.

Pagano era un home ja vell, napolità, i San Leocadio un jove però ja famós pintor nascut a Reggio Emilia, quan les seues vides es van creuar a Itàlia amb la del Cardenal valencià Roderic de Borja, que amb el temps esdevindria el Papa Alexandre VI.

Roderic de Borja, bon coneixedor de les seues obres pictòriques, va esdevenir el seu mecenes i va demanar als dos pintors que li acompanyaren a València per realitzar allà un important encàrrec pictòric: pintar la volta de la Capella major de la seua Catedral, que havia resultat destruïda uns anys abans pel foc, durant les celebracions de la Pentecosta.

Aquest episodi de l’incendi esdevingut a la Catedral de València, el vaig relatar en un apunt publicat anteriorment. Ací teniu l’enllaç:

Vista la gran importància cultural, econòmica i comercial que tenia València arreu d’Europa en aquells anys, aquell encàrrec degué de ser, sense dubte, un dels més codiciats per tots els pintors, no solament dels regnes peninsulars, sinó també de tot el continent.

El Cardenal i l’expedició que l’acompanyava, entre ells els dos pintors, tingueren una extraordinaria rebuda a la seua arribada a la ciutat l’any 1472.

El gran prestigi que tenia el cardenal, no només a València sinó també a tot la Península, va servir per “imposar” al Capítol catedralici la decisió de què foren els seus pintors els que pintaren els frescos de la volta de la Capella de la Catedral, els famosos dotze àngels músics que toquen diferents instruments en honor de la Mare de Déu, una escena molt representativa de la pintura medieval i renaixentista que simbolitza la glòria i l’harmonia celestials.

Aquesta pintura es considera la primera renaixentista feta a la Península ibèrica, tal com vaig exposar en un apunt que vaig publicar anteriorment. Ací teniu l’enllaç:

No obstant això, podríem considerar que això no és estrictament així. I a continuació vaig a explicar el perquè.

Quan el Capítol va acceptar, potser una mica forçat, la imposició de Roderic sobre els pintors, va exigir d’aquests que pintaren prèviament un altre fresc, en el que demostraren les seues qualitats pictòriques, tal com havien exigit a un altre candidat previ, a Nicolàs Delli, anomenat “el florentí”.

El Cardenal va acceptar aquesta prova prèvia a la qual s’haurien de sotmetre els seus pintors. Havien de pintar una Adoració dels pastors a Betlem.

La tècnica pictòrica dels dos italians, definitivament renaixentista, degué de convèncer ràpidament als membres del Capítol, ja que quan aquests havien pintat només la part superior del quadre, van prendre la decisió d’acceptar-los definitivament. Per tant, l’obra de prova va romandre a mig fer.

Aquesta obra mural, traslladada a un llenç, podem trobar-la actualment al passadís que uneix les naus de la Catedral amb la Sala del Sant Calze. Podeu veure-ho a la capçalera d’aquest apunt.

Per tant podem dir que, estrictament parlant-ne, hauríem de considerar aquesta pintura inacabada com la primera renaixentista realitzada a la Peninsula. Encara que, oficialment, els frescos dels àngels músics és la que està considerada com a tal, en ser la primera completament terminada.

En un apunt publicat fa un temps, vaig parlar més en profunditat sobre la història d’aquest fresc inacabat. Ací podeu trobar l’enllaç:

Compartir aquesta publicació

Visites des de l'1 de febrer de 2022

Publicacions relacionades

El campanar del Micalet. I perquè del Micalet?

La curiosa procedència del nom del Micalet...

El fotògraf Jean Laurent i el curiós calze gravat en un carreu de la porta romànica de la Catedral de València.

Un curiós calze gravat a la porta romànica de la Catedral de València, retratat en una antiga fotografia...

El pont del carrer de la Barxilla, inspirat en un projecte de Miquel Àngel.

La sorprenent inspiració del disseny pont del carrer de la Barxilla...

El desaparegut fanal 529 de la Catedral de València.

El record d'un antic fanal d'enllumenat per gas, en una cantonada de la Catedral de València...

Podem imaginar-nos una Catedral de València sense la seua porta del Apòstols?

Va estar a punt de succeïr en el segle XVIII. Podriem haver tingut una Catedral de València sense la porta dels Apòstols...

Una làpida davall de l’arc d’entrada de la porta dels Ferros de la Catedral de València.

La construcció de la portada barroca de la Catedral de València, va ser possible gràcies a la donació d'una rica vídua de València...