Si passegem per les proximitats del Pont del Nou d’Octubre en direcció a Mislata, molt a prop de l’entrada del museu d’Història de València, ens trobarem precisament amb un element antic que identificarem ràpidament com pertanyent a la història de la ciutat. Es tracta, en efecte, d’un antic i curiós banc monumental de pedra d’aspecte neoclàssic, conegut com el “Frontó de Lo Rat Penat”.
A continuació podeu veure’l:
Aquest nom li ve donat per estar rematat per una rata penada situada sobre una àmplia corona reial. Baix, sobre un disc oval de pedra, es pot veure el primer símbol de la ciutat de l’època romana, la banya de l’abundància amb els raigs de Júpiter, al·lusiva al seu torn a una inscripció en llatí gravada sobre una placa rectangular pètria, què fa al.lusió a la riquesa i fertilitat de les riberes del Túria.
Però el que té de curiós i diferent aquest antic banc, construït al segle XVII, és que tenia també una funció viària fonamental, en estar enclavat en el camí que comunicava València amb Castella. Així ho va disposar la “Junta de Murs i Valls”, l’entitat que històricament s’ha ocupat del manteniment de les obres públiques del Cap i Casal.
Per tant, la seua funció, a més de proporcionar descans als caminants, era la de indicar la bifurcació de camins cap a les dues portes principals de la València emmurallada, les de Serrans i de Quart. Així, en un extrem a la seua esquerra podem encara llegir nítidament la inscripció “Puerta de Serranos”, i a la seua dreta la de “Puerta de Cuarte”.
Estem, per tant, davant del senyal viari més antic que es conserva a la ciutat.
Adjunte a l’apunt una vista del Frontó, on indique les posicions on es poden llegir ambdues inscripcions indicadores del camí cap a les portes de la ciutat, i una vista cadascuna, encara clarament visibles tot i els quatre segles que han passat des que van ser gravades:
