Relatava el geògraf i cronista musulmà Al-Udri, enllà pel segle XI, que durant el govern del primer governador de la taifa de Balansiya, Abd al-Aziz ibn Abi Ámir, provinent de la noble dinastia dels Amirites de Córdoba, es van construir unes robustes i belles muralles per a la defensa de València.
A jutjar pel seu relat, aquella degué de ser una muralla paradigmàtica de l’arquitectura i l’enginyeria militar d’Al-Andalus. Al-Uldri la descrivia de la següent manera: “Té muralles: es va esforçar a construir-les Add al-Aziz, el nét de Almanzor, i no es coneix en tot l’Àndalus ciutat de murs més perfectes i més bonics”.
Com que Abd al-Aziz va ser governador de la nova taifa durant els anys 1021 i 1061, sabem que la seua construcció pot datar-se entre aquelles dates. Per tant, en poc de temps aquella magnífica muralla que envoltava la València islàmica cumplirà els mil anys d’antiguitat.
Al-Udri presentava a Abd al-Aziz com un magnífic regent que va dotar a València de les construccions necessàries per convertir la seua medina en una capital digna del nou regne independent. La historiografia existent presenta el seu regnat com un periode de gran estabilitat, en què va disposar de recursos suficients per mamprendre la realització d’importants obres públiques, com ara la muralla. Obres que servirien, a més, per reafirmar l’efectiva emancipació de la nova taifa respecte de l’antic poder centralitzador del ja desaparegut Califat de Córdoba.
La muralla de Balansiya va romandre en ús fins al segle XIV, quan l’erecció de la nova muralla gòtica d’un perimetre molt més ampli la va tancar a l’interior de la ciutat, deixant-la sense la seua funció defensiva original.
Ací podeu veure com seria el seu traçat en un plànol de la València actual:
Des d’aquell moment, la muralla ha anat poc a poc sent enderrocada, per tal de facilitar la comunicació entre els barris de la ciutat o simplement per alliberar espai per a la construcció de nous edificis. També ha anat integrant-se en el parcel·lari urbà al llarg dels segles següents, servint per exemple de mitgera en la construcció de nous habitatges.
Actualment són poques les restes en superfície que hi romanen d’ella. Tots elles podem trobar-les al barri del Carme. En diversos apunts publicats anteriorment havia parlat d’algunes d’elles. Ací teniu alguns dels seus enllaços:
L’únic i solitari llenç de muralla musulmana que ha romàs fins ara en peu, podem trobar-lo en un xicotet carrer de Carme: el carrer Salines, concretament entre els seus numeros 15 i 19.
Ací podeu veure la seua situació al Google maps:
Aquest xicotet llenç de muralla, de no més 4-5 metres de llargària, tot i estar catalogat i protegit com a Bé d’Interès Cultural (BIC), se’ns apareix a la vista com un solitari mur en total estat d’abandonament, amenaçat de ruïna. Serveix parcialment de tanca d’un solar. Cap senyalització ho identifica davant dels que passen pel seu costat com un element arqueològic medieval d’un mil.leni d’antiguitat, de manera que probablement molts pensaran que es tracta de les restes d’alguna antiga façana pendent de ser derruïda.
L’historial de recomanacions, denúncies i escrits dirigits a l’administració municipal demanant la seua urgent rehabilitació, fet al llarg dels darrers anys, és nombrós, entre ells les que el Círculo por la Defensa y Difusión del Patrimonio Cultural ha adreçat al Síndic de Greuges valencià.
Disortadament, ni les actuals administracions ni les anteriors han mostrat voluntad de rehabilitar-lo en condicions i posar-lo en valor com pertoca (l’actual administració tan sols s’ha limitat a cobrir la seua cara externa amb una tela metàl·lica verda, per tal d’evitar despreniments a la via publica), malgrat que en l’any 2015 part del seu revestiment exterior va caure al carrer, fent necessària la intervenció dels bombers.
En les fotografies de capçalera i les adjuntades a continuació podeu veure aquest xicotet llenç de muralla construït en època de governador musulmà Abd al-Aziz. Ha pogut resistir fins ara el pas de mil anys, però molt em temo que de no ser rehabilitat de manera urgent, podria deixar d’existir com a conseqüència de la negligència dels recents “governadors” de la ciutat.
Fins a quan es mantindrà aquesta lamentable situació d’abandonament d’aquesta xicoteta joia del patrimoni històric de la ciutat?
